Iñigo Martínez deu dos sopars: els apunts en calent del València-Barça

BarcelonaTres punts al sarró en el primer partit de Lliga. El Barça, que va anar de menys a més, va salvar la papereta amb oportunisme i esperit murri. A continuació, uns apunts en calent.

Cap retret a La Masia. No se sap quin Barça tindrà Flick quan tanqui el mercat (el més calent és a l'aigüera), però cal dimensionar el fet que el seu equip s'hagi plantat en el primer partit oficial amb tres menors d'edat a l'alineació. Pot fer vertigen, però que Lamine Yamal, Bernal i Cubarsí formessin part, tots tres amb gran responsabilitat, del primer onze és molt gros. El primer és la gran esperança i ve d'una setmana molt moguda; el segon fa poc més d'un any jugava en categoria cadet i el tercer va deixar a la banqueta tot un sènior com Christensen. Ovació.

Fragilitat amb galons. No va ser precisament la inexperiència el que va deparar el primer gol del partit. En la seqüència, s'observa Kounde defensant amb passivitat l'assistent (Diego López) i Iñigo Martínez habilitant el rematador (Hugo Duro). Dol especialment l'errada del marcador basc, inscripció vital per a Flick que pot comprometre la d'Araujo quan l'uruguaià es recuperi. A més, hauria de convidar a sopar a Cubarsí i a Lewandowski. Al gironí per evitar el 2-0 sobre la línia –amb 1-0 al marcador– i al polonès per fer l'1-1 i l'1-2 abans i després del descans. Accions decisives.

Silenciar una caldera. La salvada de valor gol de Cubarsí i el doblet ràpid de Lewandowski van servir perquè el Barça aconseguís els tres primers punts de la temporada en un escenari sempre difícil. Amb la provisionalitat i la improvisació imposant-se a la planificació, els blaugranes van serrar les dents per imposar-se a un València tan incòmode con pueril. Es preveu un altre any de patiments i protestes a Mestalla, una caldera enfrontada a una propietat senzillament nefasta. Peter Lim continua segrestant un històric.

Dani Olmo, a la nevera. El fitxatge estrella de l'estiu, a casa perquè el Barça no ha generat prou fair play per inscriure'l. Trista realitat a 18 d'agost. Tan trista que el remei que s'albira no és un altre que moure la cadira del jugador més regular del curs passat. Resulta que ara ens adonem que Gündogan, fitxat fa un any per dues temporades, cobra massa calés i que, davant la falta de previsió, cal renunciar-hi. Si l'alemany va deixar de jugar a Mestalla és perquè el club el vol fora, no perquè es fes un trau al Gamper.