Iniesta, de plorar per perdre a plorar per anar-se’n

BarcelonaEl 22 juny del 2002 no hi havia manera d’aconseguir que Iniesta deixés de plorar. El Barça B havia perdut per 1-0 al camp del Compostel·la i els gallecs aconseguien l’ascens a Segona A. “Va ser un cop molt fort. Iniesta i jo estàvem de costat, plorant. Érem uns nens que s’havien quedat sense somni. Teníem un gran equip. Valdés, Motta, Oleguer, Nano... -recorda David Sánchez, company d’Iniesta aquell dia-. I uns mesos més tard, Van Gaal ens feia debutar amb el primer equip. Ens va donar una oportunitat. I Iniesta va començar a jugar com sap. I ja no va sortir de l’equip”, afegeix l’actual jugador del Múrcia.

Després d’uns quants mesos de rumors i especulacions, ha arribat el moment de posar totes les cartes damunt la taula. Andrés Iniesta anunciarà aquest migdia que posa punt final a la seva etapa al Barça. El manxec ho farà en una roda de premsa de comiat a la Ciutat Esportiva, després de l’entrenament, a les 13.30 h. I el club té previst organitzar una festa de comiat per al de Fuentealbilla -a l’estil de la que va tenir Xavi Hernández- per a l’últim partit de Lliga, en què, si tot va com ha d’anar, el capità vestirà per última vegada la samarreta blaugrana i rebrà el trofeu de campió de Lliga. Serà l’últim acte d’una història que va viure un dia especial l’octubre del 2002, quan va debutar amb el primer equip en un partit al camp del Bruges belga. “Aquell dia ja va jugar bastant bé, tot i els nervis i les rotacions. Ja s’havia entrenat amb nosaltres abans. Es veia que tenia aquest estil tant del Barça, que el portava a demanar la pilota i encertar sempre en les decisions”, diu Dani García Lara, titular en aquell triomf per 0-1 a Bèlgica. “Ell ja sabia que debutaria un dia abans, quan Van Gaal ho va comunicar. Iniesta sempre feia igual. Quan un tècnic el veia en un entrenament, o en un partit, s’obria una porta”, afegeix David Sánchez, que també va jugar aquell dia en què Iniesta va entrar a la vida de molts barcelonistes.

El jugador va debutar sense renunciar al seu estil, i anunciarà el comiat a la seva manera. Educat en el futbol de possessió, també ha volgut tenir el control del seu adeu del Barça, i avui posarà punt final a un serial que va començar fa més d’un any, quan va reconèixer per primera vegada que meditava fer les maletes i acabar la seva carrera esportiva lluny del Barça. Al final, l’estiu passat es va quedar i va signar un contracte vitalici amb el club en què ell podia decidir cada any si seguia o si plegava. Finalment se n’anirà després de meditar durant molts mesos la decisió.

Cap a la Xina

Tot i que el jugador ha intentat mantenir el misteri, ja fa setmanes que s’ha revelat que el seu futur passa per la Xina, on signarà un contracte per a les pròximes tres temporades. El jugador va rebre diverses propostes, tant de la Xina com dels Estats Units, però finalment va escollir el país asiàtic. En aquesta decisió també hi va tenir un pes important la seva família, que va bufar perquè acceptés la proposta. Només falta, per tant, saber oficialment el nom del club: tot apunta que serà el Chongqing Dangdai Lifan. De fet, el president d’aquest equip va reconèixer fa uns dies que estava en negociacions amb Andrés Iniesta, tot i que va puntualitzar que encara no s’havia rubricat l’acord. Les converses es van fer fa unes setmanes a la Xina, entre el club i el representant del futbolista.

Al jugador encara li queda guanyar l’última Lliga després de guanyar l’última final com a blaugrana a la Copa. Aquell va ser el títol número 31 amb el club de la seva vida. En total en tindrà 32 al seu currículum -als quals caldrà afegir-hi el Mundial i les dues Eurocopes que va guanyar amb la selecció espanyola-, comptant també la Lliga que a priori ha de quedar sentenciada aquest mateix cap de setmana a la Corunya, i que espera poder aixecar en l’últim partit de la temporada al Camp Nou contra la Reial Societat, el cap de setmana del 19 i 20 de maig. “El recordo plorant a Compostel·la fa tants anys, en aquell play-off, i m’emociono. Qui ens havia de dir que ploraria tant de temps després, però per haver guanyat un Mundial i Lligues de Campions”, reflexiona David Sánchez sobre un jugador que se n’anirà del Barça amb una copa entre les mans.

Però aquest fet no ha sigut suficient perquè el migcampista acceptés quedar-se un any més al Barça. Finalment ha optat per fer les maletes. El seu braçal de capità l’heretarà Leo Messi, que a la final de Copa contra el Sevilla ja va voler abraçar ben fort l’home que tant l’ha ajudat a guanyar títols amb la samarreta del Barça, amb la qual Iniesta s’ha convertit en un dels jugadors més famosos del planeta.

669

PARTITS JUGATS EN QUINZE TEMPORADES

Andrés Iniesta és el segon jugador que ha jugat més partits amb la samarreta blaugrana: 669. Al manxec només el supera Xavi Hernández (767).

57

GOLS MARCATS, MÉS 142 ASSISTÈNCIES

Tot i no destacar per l’olfacte golejador, Iniesta ha fet quatre gols per temporada de mitjana, i ha repartit una desena d’assistències per curs.

31

TÍTOLS, SENSE COMPTAR AQUESTA LLIGA

Entre l’extens palmarès d’Iniesta destaquen vuit títols de Lliga - sense comptar la d’aquesta temporada -, quatre Champions, sis Copes del Rei i tres Mundials de Clubs.