El fenomen Adama contra l'indult a Dembélé

BarcelonaAdama Traoré i Ousmane Dembélé són dues cares de la mateixa moneda. Tots dos alberguen un talent indiscutible, però l'ús que en fan és ben diferent, per no dir oposat. En dos partits, el de l'Hospitalet encarna les virtuts que tothom demana al normand. Desequilibra per la banda dreta, i els seus regats i centrades són les qualitats que el Barça porta demanant a Dembélé des que va arribar al Camp Nou el 2017. Amb Adama a la plantilla com a mínim fins a final de temporada, la situació de pols amb el francès sembla una mica més senzilla de gestionar un cop s'ha trobat un recanvi de paleses garanties. La seva immediata resposta a les necessitats de l'equip postula el català com una de les peces clau del projecte i allarga encara més l'ombra del dubte i l'escepticisme sobre Dembélé. L'últim gran exemple es va donar en el derbi de diumenge.

La Fletxa de l'Hospitalet va ser el millor a Cornellà-El Prat. Contra l'Espanyol, equip que li va dir de petit que no era prou bo per formar part del seu planter, Adama va tornar a protagonitzar una exhibició en el seu segon matx vestint la samarreta blaugrana. L'extrem dret va completar els 90 minuts sense amagar-se. Va encarar, driblar i centrar, fent les delícies de l'entrenador egarenc, que s'ho mirava des de l'àrea tècnica. El seu desequilibri i la seva confiança i destresa en l'un contra un van ser decisius per fer del carril dret una via directa cap a la porteria de Diego López. De les seves botes van sortir 10 dels 25 centres amb els quals els culers van provar d'assetjar l'àrea blanc-i-blava durant tot el partit. A més, Traoré va ser el futbolista blaugrana que més duels va guanyar (11) i més regats va fer amb èxit (5), demostrant tot allò que sempre ha volgut ser Dembélé i que, en els cinc anys que porta com a culer, ha aconseguit amb comptagotes.

Regat imparable

Adama és un dels principals arguments ofensius del Barça ara mateix. Des que va aterrar al Camp Nou cedit pel Wolverhampton, el català ha complert les expectatives de Xavi amb escreix i ha satisfet les necessitats que s'han generat pel baix rendiment de Dembélé. El francès, entre lesions, confinaments i tensions negociadores, no troba el seu lloc. Aquest any tampoc. Com a mostra, la seva escassa continuïtat a la Lliga, on s'ha perdut 17 de les 24 jornades. Ha disputat 416 minuts en la competició estatal, en els quals ha donat dues assistències. Les mateixes que ha signat Adama, que només ha sumat 151 minuts. L'última, de fet, va anar directa al cap de Luuk de Jong per igualar el derbi.

Adama i Dembélé van coincidir els últims 18 minuts contra l'Espanyol. Les comparacions poden ser odioses, però, en aquest cas, deixen en evidència quina és l'aportació de cada futbolista i la seva influència sobre el joc. Ni amb el canvi de sistema en els últims minuts, que va deixar la imatge del partit amb una nota escrita a Piqué i Busquets, ni amb l'entrada del Mosquit a la gespa, Adama va deixar de ser essencial. L'ex dels Wolves va continuar fent mal per la banda dreta, mentre que Dembélé recuperava sensacions sense massa rigor tàctic, obert a l'esquerra, després de tres partits sense competir. És evident que el perdó que tant ha demanat li ha sigut atorgat per part de la banqueta. Xavi no el vol desaprofitar. I l'enuig de la junta, reticent al fet que el francès tornés a vestir la samarreta blaugrana després del serial de la renovació i l'immobilisme en el mercat d'hivern, comença a minvar. Dembélé ha tornat a formar part de l'equip, de moment fora del Camp Nou. Queda per veure com el rebrà l'aficionat. Dijous contra el Nàpols, la possible resposta a l'enigma.