Barça

L'incòmode paper de Deco en el trist final de Xavi

Eximit de donar explicacions, el director esportiu estava d'acord amb el terrassenc amb el primer esbós de la plantilla 24-25

4 min
Joan Laporta i Deco

BarcelonaAquesta setmana farà un any del fitxatge de Leo Messi per l'Inter Miami. La notícia va frustrar la il·lusió de milers de barcelonistes que es delien amb un retrobament que hauria reparat el trauma de l'estiu del 2021, quan l'argentí va haver de fer les maletes a contracor i anar-se'n al PSG. La possibilitat de veure Messi un altre cop de blaugrana va ser alimentada des de l'entitat durant moltes setmanes. Fins i tot el mateix interessat i el que hauria sigut el seu entrenador, Xavi Hernández, van creure que Joan Laporta trobaria els mecanismes financers per fer realitat el somni. Tots dos rebien inputs en aquesta direcció d'Alejandro Echevarría, l'excunyat del president, la persona més influent del Barça actual. Tanmateix, com ha passat altres vegades en els últims tres anys de govern blaugrana, la realitat va xocar amb les projeccions i Messi, escarmentat arran de la ferida del 2021, va decidir no esperar miracles i va obrir cap a Florida el camí que després seguirien els seus amics Sergio Busquets, Jordi Alba i Luis Suárez.

Si fa un any el missatge intern era que el retorn de Messi era possible, enguany és que el Barça, ofegat pels números vermells, no pot fer grans fitxatges. Una altra diferència és que, en la transmissió de la informació dels despatxos als camps d'entrenament, hi ha un nou actor: Anderson Luis de Souza, Deco. El director esportiu, arribat a l'entitat també a través d'Echevarría, ha treballat amb Xavi durant tot el curs i, malgrat defensar la polèmica arribada de Vitor Roque, ha explicat diverses vegades a l'entrenador que el club no té força –ni difícilment en tindrà– per anar al mercat amb la cartera plena. Així es va expressar, segons expliquen a l'ARA fonts ben informades, abans i després de la desfeta contra el PSG i també després de la cèlebre nit del sushi, en què Laporta va acceptar la marxa enrere de Xavi i va mantenir-lo al capdavant del primer equip a desgrat del criteri de no pocs directius i de l'assessor presidencial en matèria esportiva, Enric Masip, un dels més crítics amb la tasca de l'egarenc.

En aquestes trobades de feina, relaten les mateixes fonts, Xavi i Deco van planificar la temporada considerant la limitació econòmica del Barça i també els contractes en vigor dels jugadors. Amb tot, van pactar –cosa que implica un acord– una primera tanda de moviments per poder aspirar a millorar la plantilla. En primer lloc, dues sortides òbvies: Marcos Alonso i Oriol Romeu. En segon lloc, una cessió de qualitat per foguejar Vitor Roque. I en tercer lloc, un llistat de futbolistes que podien servir per alleugerir la massa salarial, deixar sucosos traspassos o les dues coses alhora. L'entrenador i el director esportiu no van demanar cap sortida, sinó que van concloure que, en cas de marxar, jugadors com Robert Lewandowski i João Félix podien obrir la porta a adquirir nous futbolistes. I que Ronald Araujo, que té ofertes millors que la que li ha fet el club per renovar, deixaria un forat en cas de marxar que els altres centrals de la plantilla –cinc comptant Eric Garcia i Cubarsí– podrien compensar.

Xavi i Deco coincidien en el diagnòstic i en les limitacions econòmiques, però només el primer s'exposava a preguntes públiques sobre el futur com les de la prèvia d'un quasi intranscendent Almeria-Barça. En aquella roda de premsa l'egarenc va transmetre que el club té problemes econòmics, cosa que s'havia cansat de sentir internament. Laporta, que estava tens per les informacions sobre els avals mantinguts amb diners de l'entitat, va trobar en aquesta reflexió el motiu definitiu per retirar la confiança al terrassenc, cosa que es va filtrar el matí següent a la victòria a Almeria i que va silenciar de cop els comentaris sobre comptes mancomunats i quantitats embargades.

Guerra bruta per justificar la destitució de Xavi

Amb la bomba acabada de detonar, Xavi va demanar audiència amb Laporta, però només es va poder reunir amb Echevarría, la persona més ben informada del Barça. Conscient que la decisió era irreversible, l'excunyat del mandatari li va demanar que plegués, però l'entrenador es va mantenir ferm en la seva decisió de continuar. Tot i això, va començar a tenir clar que li movien la cadira des de dins quan va assabentar-se de la reunió de Deco amb Flick –fonts consultades expliquen que el mateix Xavi va preguntar a l'alemany i al seu agent si venia al Barça (la resposta en aquell moment va ser que no)– i que alguns pesos pesants del vestidor li posaven mala cara perquè els havien explicat que l'entrenador els volia fer fora. Aquells dies de màxima tensió, membres de la comissió esportiva deien que Xavi volia repartir més de 10 baixes, cosa que l'entorn del vallesà nega rotundament.

El final de la història es precipitaria en la prèvia de la final de la Champions femenina, tan silenciada com la crisi dels avals, que la junta ha resolt amb l'argument de l'"estètica". Mentrestant, Flick, a qui Laporta vol protegir de qualsevol pregunta compromesa, encara no sap si podrà incorporar un mig centre en condicions, que és la prioritat que tenia Xavi des que es va quedar sense Busquets.

stats