Iñaki Peña, una dècada per trencar el silenci d'un fitxatge discret

BarcelonaEls encarregats de captació que els grans equips de futbol tenen repartits arreu del territori espanyol es vigilen els uns als altres. Els jugadors que més destaquen, ja de ben petits, són seguits de prop. Anticipar-se, seduir i encertar-la és decisiu. I més, quan es tracta d'una posició tan especial com la de porter. Quan Iñaki Peña lluïa sota pals al planter del Vila-real, una de les pedreres més destacades de l'Estat, el Barça ja li tenia la lupa al damunt. "Calia moure's de pressa, convèncer-lo i fitxar-lo". Obrir-li les portes de La Masia. Qui ho recorda és Jordi Roura, que va ser durant prop d'una dècada un dels màxims responsables del planter blaugrana. Era només la segona temporada de Peña al Vila-real, però si un club com el Barça et ve a buscar, és difícil dir-li que no. Albert Puig, coordinador del futbol base entre el 2010 i el 2014, va ser qui va contactar amb la família. El 2012, amb 13 anys, el porter aterrava a Barcelona per jugar a l'equip infantil i canviava Castelló per La Masia.

Era tímid i introvertit. Ho continua sent. Això no li impediria convertir-se ben aviat en un referent, fos en els equips del planter blaugrana o en les categories inferiors de la selecció espanyola. Amb 16 anys va disputar l'Europeu sub-17. Diversos clubs d'Europa es van interessar per ell. Especialment els colossos de la Premier League. El Manchester United va presentar una oferta i va ser qui va mostrar un interès més ferm. "Quan tens jugadors que destaquen i compleixen els 16 anys, això acostuma a passar. Econòmicament, no podíem competir amb el que prometien a Anglaterra, però sí que li vam oferir un full de ruta i un projecte clar al Barça. Saltava a la vista que era un porter amb fusta per arribar al primer equip. Era important aconseguir que es quedés", explica a l'ARA Roura, que destaca el tarannà "racional" del porter i del seu entorn. El temps li ha donat la raó: una dècada més tard del seu fitxatge pel Barça, Peña és el segon porter del primer equip. Silenciós, sense fer gaire soroll, ha anat escalant.

Amb la sortida de Neto aquest estiu al Bournemouth de la Premier League –on el brasiler jugava de titular fins que es va lesionar–, l'alacantí, amb 23 anys, ha passat a ser el relleu de de Ter Stegen. Ja feia dues temporades que estava en la dinàmica del primer equip –com a tercer porter, primer per darrere de Cillessen i, després, de Neto–, tot i que encara havia anat jugant algun partit amb el filial. El curs passat va viure la seva primera experiència al futbol professional lluny del Barça. Ricard Segarra, excoordinador de porters del planter blaugrana i que va estar lligat 19 anys amb el club, va demanar endur-se'l cedit al Galatasaray. "Li vaig comentar al Dome [en referència a Domènec Torrent, exentrenador del conjunt turc] que seria una bona opció. Encaixava amb la nostra idea de joc i sabíem que ell també volia jugar. Va ser una cessió profitosa per a tots", recorda Segarra, que ara treballa al primer equip del Brighton.

A l'ombra de Ter Stegen

L'entrenador de porters coneixia bé Peña de la seva etapa al futbol formatiu: "Sabíem que té un nivell tècnic molt alt, tant amb les mans com els peus. Això sumat a la seva personalitat, factor clau per a un porter: és molt madur, no perd la concentració. Només amb la seva presència ja transmet seguretat a l'equip, té molt bona posició corporal, segueix el joc. És un líder silenciós, sobri. No és gaire vistós, però sí molt fiable. I és molt natural, tan natural que és gairebé extraordinari que un futbolista ho sigui tant. D'aquells jugadors que està a gust competint". Precisament, el que li falta a l'alacantí és poder competir més i al Barça, amb Ter Stegen, ho té complicat. "És cert que té 23 anys, però té edat i temps per fer-ho tot. És molt enriquidor estar en un club tan gran com el Barça i poder entrenar-se al costat de jugadors de primer nivell. A més, té la Copa", valora Jordi Roura. "És la primera temporada en què tot just és el segon porter. És un any important per a ell. Ho sap i això l'ajuda a estar motivat dia a dia. Sap que si li passa res a Ter Stegen, ell ha d'estar preparat per sortir a jugar. El tema és si aquesta situació s'allarga més temporades", afegeix Segarra.

Peña acaba contracte aquest mateix juny, però Xavi Hernández està satisfet amb ell i la voluntat és arribar a una entesa per renovar. El porter acaba de ser inscrit amb el dorsal 13 com a jugador del primer equip, ja que per raons de fair play ara encara tenia fitxa del filial i no hauria pogut jugar a la Copa segons la normativa de la Federació Espanyola de Futbol. La intenció és ampliar el vincle tres temporades més, fins al 2026. Feia més de quinze anys que la posició de segon porter no la defensava un jugador format al planter, des d'Albert Jorquera, el curs 2006-2007. La temporada següent ja va arribar Pinto. Ara el Barça té el futur sota pals cobert amb dos jugadors de la casa: després d'Iñaki Peña, hi ha Arnau Tenas.