Il·lusionisme blaugrana

Aquesta pausa sense Lliga ha estat com una travessia per uns llimbs estranys que ha alimentat el terreny de la imaginació, una paret en blanc on projectar-hi tota mena de desitjos amb Xavi al capdavant. Al rectangle del Camp Nou no hi havia cap frustració per seguir amb la mirada i el culer s’ha pogut distreure amb la màgia de la nostàlgia. Podent alienar-se, per què centrar-se en el desconsol real que l’acompanya des de fa tant temps? Dani Alves sap interpretar aquest esperit oníric millor que ningú: apel·la als seus propis somnis inacabats i connecta amb una afició molt mancada de referents emocionals. En un club en hores baixes on no hi ha res a celebrar, és reconfortant reconèixer una cara amiga que injecti una mica de passió. S’hi abraça, perquè també el necessita, Joan Laporta, que va passejar-lo per l’estadi com si fos un trofeu. Només li faltaven les nanses. 

El retorn d’Alves ofereix una bona metàfora de la política esportiva desastrosa de Bartomeu i companyia, però també de la fotografia decadent que actualment resumeix el club. Cinc anys després de la seva sortida, cap lateral dret s’ha consolidat després d’invertir milionades en aquesta posició –Nelson Semedo ens envia records des de la boirina de Wolverhampton–. És molt mal senyal pensar que un jugador en el tram final de la seva carrera podrà millorar les prestacions de l’equip en aquesta part del camp i també ho és saber que un element motivador d’aquestes característiques és tan indispensable per reviscolar el vestidor. El coach Alves és un experiment que només es pot entendre en aquest context tan únic i especial en què es troba el club, sota la batuta acabada d’estrenar de Xavi, i amb una generació jove per modelar perquè sigui possible un futur millor. Ara mateix al Barça hi continua sonant Yesterday de fons. 

De moment el que hi ha al club, sobretot, és il·lusionisme. El mateix de la lona premiada de la campanya. Ja ho sabeu: l’art de produir en l’espectador la il·lusió d’assistir a fenòmens extraordinaris i increïbles, mitjançant trucs o jocs de mans. El derbi del Camp Nou serà la primera prova de foc per comprovar si, per fi, es comença a moure alguna cosa de debò en una entitat presa per la inacció i els cops de timó. Enmig del fum escènic, Xavi va posar-se a treballar des del primer minut, demostrant que feia molt temps que una part del seu cervell ja estava ocupada com si fos l’entrenador in pectore del Barça. És la millor notícia per pensar que els fets deixaran enrere les il·lusions.