Homenatge del Barça de Xavi a Vicente Boluda: els apunts en calent de la final de la Supercopa
Els blaugranes van merèixer fins i tot més en un clàssic sense fissures per servir el primer títol del tècnic egarenc
BarcelonaVictòria incontestable del Barça contra el Madrid, només maquillada per un gol de Karim Benzema a l'últim minut del temps afegit, a la final de la Supercopa d'Espanya (1-3). Xavi Hernández guanya el seu primer títol com a entrenador culer després d'una enorme representació dels seus futbolistes. A continuació, uns apunts en calent.
No podia ser d'una altra manera. Si el Barça volia acabar amb la bestial fiabilitat del Madrid i Ancelotti a les finals, ho havia de fer per la porta gran. I més encara amb un talibà de l'estil de Xavi a la banqueta. Primer títol per a l'egarenc com a tècnic blaugrana. I quina manera de guanyar-lo. Amb total superioritat en el joc, un marcador més curt del que tocaria per culpa de les habituals aparicions de Courtois i, el més important, la sensació que els intèrprets van entendre per fi el que els manava el seu director. Tot plegat va derivar en un bany deliciós. O, com va dir el cèlebre expresident madridista Vicente Boluda, en un chorreo de descomunals dimensions.
És història del futbol. Busquets acabarà aquesta temporada com el jugador amb més clàssics disputats. Amb el d'aquest diumenge iguala Messi i Ramos (45) i, si no passa res estrany, el que queda a la Lliga el col·locarà sol al capdavant del rànquing. Suplent a la semifinal davant del Betis, el pivot de Badia del Vallès va ser titular contra el Madrid i, ben protegit per De Jong, va ser una peça clau en els dos gols que van sotmetre els blancs abans del descans. No va marcar ni va assistir en cap de les dues dianes, però sense la seva participació en els orígens de les dues jugades la bola no hauria acabat a la xarxa. La seva velocitat mental és un tresor. Per això Xavi l'intenta convèncer perquè posposi el seu somni americà.
Rivalitat assegurada. Si Busquets encarna un tros imprescindible de la rivalitat Barça-Madrid dels últims tres lustres, el clàssic d'Aràbia Saudita aventura un relleu apassionant de cara als pròxims anys. En aquest sentit, és enorme el pes que tenen les exhibicions de Gavi i Pedri, dos barbamecs que garanteixen un futur brillant. Quina barra que té el joveníssim (18 anys) andalús, autor d'un gol i dues passades de gol contra tot un campió d'Europa! I quin excel·lent domini del llenguatge futbolístic gasta el canari, que va reblar una gran nit amb el 0-3. Però n'hi ha més. Quantes espurnes farà saltar la parella de ball Araujo-Vinícius? Al nivell dels Figo - Roberto Carlos d'altres temps, segur. Així és com el futbol enganxarà les generacions que venen.
Quin era el bo, doncs? Dos defenses del Chelsea van quedar lliures de contracte l'estiu passat i van recalar als dos grans del futbol estatal. Des de Madrid, tot i que també a Barcelona, es comentava que el que jugaria de blanc era millor que l'escollit per la direcció esportiva culer. En efecte, Rüdiger va ser presentat al Bernabéu i Christensen va posar somrient al costat de Laporta. Mesos després, el clàssic de Riad ens ensenya que els pronòstics no sempre es compleixen. El defensor madridista, que va ser titular per l'absència del titular (Alaba), va sortir a la foto dels tres gols. Mentrestant, el danès, silenciós i sobri, és ara mateix el central més complet de l'equip de Xavi.