"Hola, Casemiro, em dic Gavi i em vull menjar el món": els apunts en calent del Barça - Manchester United

BarcelonaGran partit al Camp Nou entre dos colossos europeus en procés de tornar a jugar les rondes finals de la Lliga de Campions. Empat a 2 entre el Barça i el Manchester United en l'anada dels setzens de l'Europa League. Tot es resoldrà a Old Trafford dijous que ve. A continuació, uns apunts en calent.

Una victòria moral. Si el Barça està viu a l'Europa League és perquè va ser capaç, en alguns moments, d'igualar la tremenda intensitat amb què avui es juga a la Premier, un títol que enguany el United aspirar a reeditar. Aturades de Ter Stegen a banda, l’empat s'explica pels rampells de Raphinha, un extrem brasiler educat per Bielsa a Anglaterra; els duels guanyats d'Araujo, per qui sospiren els grans de Regne Unit, i la passió adolescent de Gavi, un tabalet que no tremola ni contra Casemiro, el més temut (i brut, segons com) dels stoppers. L'equip de Xavi justeja de recursos amb pilota, però no negocia cap esforç quan l'ha de recuperar. En pressió i ganes, ningú ha de poder superar aquest Barça.

Contra el United, no. Quan tothom esperava que Xavi repetiria l'alineació dels últims partits importants abans de descarregar-lo amb rotacions en el partit contra el Cadis d'aquest diumenge, el terrassenc va sorprendre fent titulars Jordi Alba i Marcos Alonso en els llocs de Balde i Christensen. Amb ells, l'equip va guanyar bon peu i lateralitat natural en la sortida de pilota, però va perdre contundència en els duels defensius contra un rival superior físicament i en ratxa triomfal. La mostra, la primera diana de Rashford, que va penetrar com el ganivet a la mantega entre les dues novetats de l'onze del Barça abans de cantar gol. A la tornada, fora experiments.

El Pichón estaria molt content. El partit es va desequilibrar a la segona meitat després que Ter Stegen hagués mantingut a zero la porteria amb dues aturades espectaculars abans del descans i que De Gea també hagués intervingut amb mèrit per evitar el gol blaugrana. Marcos Alonso, que jugava els primers minuts des de la mort del seu pare, va ser l'encarregat d'obrir la llauna amb un cop de cap al segon pal. Una definició semblant a la del cèlebre gol que el Pichón va marcar al Madrid a la final de Copa de Saragossa del 1983. De vegades, el futbol escriu pàgines així de rodones.

Mateix múscul, cama diferent. El Barça es jugarà el seu futur en la consolació continental sense el sancionat Gavi (quina llàstima que no pugui anar a Manchester) ni els lesionats Dembélé i Pedri. Dos dels futbolistes que defineixen el llibret de Xavi han caigut en un punt molt compromès del curs. A la Lliga, l'equip manté la solidesa i ha construït un coixí de punts considerable, però a Europa dependrà de fer un bon paper a Old Trafford, on serà difícil trobar una alternativa al talent de l'interior canari, que s'ha lesionat un múscul, el quàdriceps, que ja el va tenir alguns mesos de baixa el curs passat. Per sort és el de l'altra cama. Una recaiguda hauria sigut encara més fatal. Que sigui lleu.