La història familiar d'Héctor Fort al barri de les Corts

BarcelonaHéctor Fort s'ha criat a només dos quilòmetres del Camp Nou. Dit d'una altra manera, a poc més de 15 minuts a peu de l'estadi. Dins de la globalitat i la universalitat d'un club com el Barça, la seva història i la de la seva família s'expliquen a partir del barri de les Corts. I de la plaça de la Concòrdia. A l'església del Remei, que encapçala aquesta bonica i tranquil·la plaça de Barcelona, s'hi va batejar la seva mare, la Cristina García. També s'hi casaria, fa 23 anys, amb en Sergi Fort. Cinc anys després naixeria l'Héctor i també seria en aquesta plaça on de ben petit faria els seus primers tocs de pilota. Només amb tres anys, ja feia multiesports com a extraescolar a l'Escola Ítaca. "Tot i que va provar diversos esports, amb quatre anys ja es va decantar pel futbol", explica la Cristina en conversa amb l'ARA des de la perruqueria que regenta al barri amb la Raquel, una exalumna seva i amb qui treballa des de fa una pila d'anys.

El primer i únic equip de l'Héctor abans d'entrar al Barça va ser la Penya Blaugrana Anguera. Va marcar més de 80 gols en una sola temporada a l'escoleta. Destacava sobretot físicament. De fet, ja apuntava maneres des de ben petit: "Quan tan sols era un nadó: quan va néixer pesava 4 kilograms i mesurava 56 centímetres", recorda, amb un somriure, la seva mare. El seu entrenador, Xavi Closas, va ser qui va posar el Barça en alerta. Closas tenia com a professor del curs de tècnics a Sergi Milà, l'actual director de metodologia de La Masia i que ja llavors hi treballava. "Vaig comentar-li al Sergi i ben aviat van començar a seguir-li la pista. S'interessava molt per aprendre i sovint era el millor de l'equip", explica Closas. En un torneig del MIC a Andorra, va marcar un gol des del mig del camp. David Sánchez, el primer entrenador que tindria l'Héctor com a blaugrana, no ho va passar per alt.

Abans, ja s'havia provat amb el Barça. "El vam acompanyar, amb el seu pare i el seu avi. A ell li vam dir que era un premi", recorda Closas. De fet, al Barça en van tenir prou amb un sol partit de prova per captar-lo. "Quan són tan petits aquest és el mecanisme que tenim. L'Héctor destacava molt físicament. Era dels més alts i, al futbol 7, el podies fer jugar en qualsevol posició. Després ja s'aniria establint de lateral, per aprofitar el seu recorregut. I com que té bon peu, també va jugar de central", explica a l'ARA un tècnic de La Masia. L'estiu del 2013 es va incorporar al prebenjamí A del Barça. "Per a mi potser era una mica massa d'hora", confessa la Cristina, que avui dia encara prefereix veure alguns partits des de casa perquè pateix que el seu fill pugui prendre mal. De fet, té un ritual quan juga. Posa una samarreta seva del Barça i encén una espelma quan veu els partits des de casa. Quan és al camp, demana a algú de confiança que ho faci.

El Barça, sempre present en la vida familiar d'Héctor Fort

El futbol i el Barça han ocupat bona part de la vida de la mare de l'Héctor. Anava al Camp Nou amb els seus germans, i només durant una època, de petita, deia que era del Reial Madrid "per portar la contrària a casa", recorda, divertida. El Sergi, el pare, també és culer i de Barcelona. Fa 31 anys que es coneixen. "Quan començaven a quedar li deia al Sergi que havia de ser abans o després dels partits del Barça", explica fent broma. Tots dos són autònoms. Ella és perruquera i estilista a les Corts i ell té una empresa familiar de rodes i suports industrials. Es van conèixer per un amic en comú. El Sergi també havia jugat a futbol. Tots dos viuen orgullosos la progressió del seu fill, que va renovar al maig, mesos després que Xavi li donés l'oportunitat de debutar i l'Héctor respongués amb bones actuacions tot i tenir només 17 anys. Els 18 els va complir a l'agost.

És juvenil i té fitxa del filial, però a la pràctica és jugador del primer equip. Va renovar fins al 2029. El seu entorn més directe el va ajudar a decidir-se, però la decisió final era només seva. Havia rebut l'interès de clubs de primer nivell europeu, especialment d'Alemanya i d'Anglaterra, però va apostar per seguir a Barcelona. Els minuts i les oportunitats que tingui determinaran el seu futur. De moment, en l'últim partit va jugar tota la segona part contra el Celta. Aquest dimarts, amb la baixa de Balde, es postula com a titular davant del Brest. Té la confiança de Hansi Flick, que quan li ha negat minuts perquè els condicionants del partit han exigit altres canvis, li ha donat oportunitats en els duels següents.

La plaça de la Concòrdia i l'afició per la pesca

L'estima pel Barça, on s'ha format passant per totes les categories, així com la proximitat amb els seus pares, amb qui viu a les Corts, van ser factors a tenir en compte. Començar a estudiar la carrera d'administració i direcció d'empreses, malgrat que ho faci a distància, a la UOC, també. Va signar la renovació acompanyat dels seus pares. El lloc escollit per la seva mare i ell per fer-se algunes fotografies de record va ser la plaça de la Concòrdia, un dels nuclis centrals de la família. També Menorca o la Costa Brava, on a l'Héctor, des de ben petit, sempre li ha agradat anar a pescar amb el seu pare, que després s'encarregava de cuinar un arròs a banda. A petició de l'Héctor, mare i fill comparteixen un tatuatge a l'avantbraç amb un alt simbolisme familiar. Al tatuatge hi surt l'Héctor agafant els seus pares de les mans, amb l'any de naixement de tots tres, un rellotge amb l'hora que ell va néixer i l'església del Remei.

La unió familiar és clau per entendre la seva trajectòria. Abans d'instal·lar-se laboralment al barri i d'obrir el seu propi saló de bellesa, la Cristina treballava per a Raffel Pagès i això li implicava viatjar. Quan l'Héctor tenia només dos anys, mentre estava treballant a París, se li van escapar les llàgrimes en una videotrucada. "El meu cap ho va veure clar. Jo volia estar a Barcelona amb el meu fill", recorda, amb emoció. També ella el va acompanyar al pas de la rua de campions de Lliga l'any 2013 per la travessera de les Corts. Per casualitats de la vida, TVE el va entrevistar. Ell deia que volia la signatura de David Villa, el seu ídol de la infància. Els seus pares havien ideat un parapet per elevar la samarreta de l'asturià. Deu anys després, aquell nen que somiava amb ser David Villa fent els primers xuts a la plaça de la Concòrdia, juga a l'equip de la seva vida.