Hi perd el Barça

BarcelonaAmb la marxa de Messi i amb la tresoreria sota mínims es podia preveure que la temporada del Barça seria complicada. ¿Però ens podíem imaginar un inici de curs tan traumàtic? El retorn de Griezmann a l’Atlètic de Madrid sobre la botzina l’últim dia de mercat i l’arribada de Luuk de Jong, el tercer davanter del Sevilla, van acabar de debilitar una plantilla que segueix avançant sense rumb. Si bé és cert que Joan Laporta ha recollit una herència nefasta, els cops de volant sobre la continuïtat de Ronald Koeman a la banqueta no fan res més que enfosquir un escenari cada cop més dantesc després d’uns últims anys de decadència. 

Amb Ernesto Valverde es va recollir una inèrcia que permetia guanyar Lligues, però en què es veien totes les costures a Europa. Amb Quique Setién es va viure un esperpent. I amb Ronald Koeman s’ha entrat en una espiral en què el tècnic es defensa a base d’excuses mentre damunt la gespa els aficionats han d’engolir la degradació constant d’una plantilla que, sí, té moltes baixes i ha patit una evident baixada de qualitat, però, ¿de debò les coses no es poden fer millor?

Agafar-se als joves és un bàlsam, perquè tots plegats estem cansats de veure les mateixes cares en les desfetes de les últimes temporades, però sense un full de ruta clar es dificulta substancialment la seva aportació i el seu aterratge al primer equip. I quan parlo de full de ruta em refereixo a una entesa transversal que implica que el president i l’entrenador remin plegats. És ben sabut que Laporta ha rebut Koeman en herència i que no era el tècnic que ell volia, però si la decisió que es va adoptar al maig era seguir amb el neerlandès a falta d’aconseguir una alternativa millor, no s’entén la batalla dialèctica i el retrets creuats que hem viscut en els últims dies. Perquè, al final, qui més hi perd és el mateix Barça.

Els últims episodis han debilitat la imatge d’un club que demana a crits unitat després de la destrossa perpretada per Josep Maria Bartomeu i els seus sequaços. Divendres vam veure com Koeman passava de no voler parlar del seu futur els últims dies a ironitzar sobre la seva situació a la banqueta blaugrana. I ahir, 24 hores després, vam viure un nou gir de guió: Laporta va afirmar al migdia que el neerlandès es mereix un marge de confiança quan ja es donava el tècnic per sentenciat. Unes declaracions, però, en què es llegeix entre línies que no li troben un relleu que, segurament, ja hauria d’haver arribat al maig i estalviar-nos tot això.