Un heroi de només 17 anys clava la queixalada al Reial Madrid

BarcelonaEl futbol és generador d'emocions meravelloses. Una sola acció, veloç, et pot canviar el pols en qüestió de segons. Marc Guiu, davanter del planter de només 17 anys, va fer posar la pell de gallina a un Estadi de Montjuïc gairebé adormit fins a l'entrada d'aquest nano que encara té fitxa de juvenil. En el seu debut, després de 10 anys al planter, va clavar-la al fons de la xarxa en la primera pilota que va tocar després d'una gran passada de João Félix. Tan sols van passar 34 segons des que el davanter de Santa Maria de Palautordera va saltar a la gespa i va desfermar l'emoció.

L'afició dreta, premi per a Xavi –per confiar-hi– i queixalada al Reial Madrid, després de l'empat dels blancs dissabte contra el Sevilla. Triomf (1-0) molt suat del Barça contra un Athletic Club vestit de blanc en el retorn d'Ernesto Valverde a Montjuïc, on havia dirigit l'Espanyol. D'aquí una setmana hi ha el clàssic, amb els de Carlo Ancelotti a només un punt. Amb el permís del Girona, el lideratge es podria tornar a tenyir de blaugrana.

Els tres punts són un gran botí per a un Barça que va començar el partit amb espurna, però que va topar contra un senyor equip. Sense Lewandowski, que ultima la seva recuperació per poder disputar uns minuts al clàssic, la línia d'atac del Barça va començar el partit sent líquida. Fluida. Tot i que es va anar apagant amb el pas dels minuts. João Félix partia com a fals nou i Ferran Torres volia ser un corcó entremaliat per la banda dreta. Així va arribar la primera ocasió blaugrana, amb una passada rasa del Tauró al cor de l'àrea que Félix va rematar de forma exquisida, però al travesser. Abans, el gran dels germans Williams, Iñaki, havia posat a prova Ter Stegen amb un xut tou. No va ser l'únic intent del davanter del conjunt bilbaí, que va fer lluir en més d'una ocasió el porter alemany.

Xavi va recuperar d'inici la fórmula dels quatre migcampistes ubicant a l'esquerra Fermín López, i això va permetre a Balde tornar a ser Balde: pujades per la banda, no sent-hi, sinó apareixent. Així és com més destaca el jove lateral. A la base del mig del camp, un fi estilista com Gündogan ajudava Romeu en la construcció, mentre que Gavi feia d'interior amb permís –i la clara instrucció, com Fermín– per sumar-se a la davantera. El de Los Palacios és un animal competitiu, però encara té un deure pendent de corregir: no confondre la intensitat amb fregar els límits. En només deu partits de Lliga ja ha vist quatre targetes grogues. Els àrbitres, a més, ja li tenen pressa la matrícula. Convé recordar que Gavi vesteix de blaugrana i no de blanc.

Iñigo Martínez fa un gran partit contra el seu exequip

Malgrat les baixes que sacsegen la curta plantilla de Xavi, el tècnic va presentar un onze de garanties per rebre l'Athletic, un dels ossos més durs de rosegar del campionat per la seva intensitat. Però entre Cancelo i Gündogan no se n'acabaven de sortir, d'esquivar l'alta pressió dels bilbaïns. Christensen i Iñigo Martínez, titular contra el que va ser el seu equip les últimes cinc temporades i mitja, van optar per exhibir bon peu amb desplaçaments en llarg. El central d'Ondarroa va completar un bon partit en tot just la seva segona titularitat com a blaugrana.

Va ser un duel molt incòmode per a la defensa blaugrana, que va haver de bregar contra els veloços germans Williams, el talentós Sancet i un punta lluitador com Guruzeta. Durant el primer temps, el partit va ser per al Barça com mastegar un entrepà estopenc, d'aquells que fan bola a la boca. L'equip semblava que s'havia engrescat una mica després de la fuetada de Félix al travesser, però es va arribar al descans amb poques ocasions, amb l'Athletic acabant millor els primers 45 minuts i amb Nico fregant el gol. Els de Xavi van agrair arribar a la mitja part amb el 0-0 intacte al lluminós. El tècnic va entrar capcot al vestidor. El partit se li estava descontrolant, al seu equip. I un nom sonava dins del cap de bona part de l'afició: Lamine Yamal.

Només Xavi sabrà què va dir als seus jugadors, però l'equip va sortir a la segona meitat disposat a recuperar l'espurna dels primers minuts. Ferran va tenir una bona ocasió tot just saltar a la gespa, però el seu retall per asseure Lekue –substitut del lesionat Yuri– va topar amb un atentíssim Dani García. Félix i Fermín, en una jugada que va néixer d'una gran conducció de Cancelo, van tornar a fregar el gol. El portuguès es va trobar amb Unai Simón, el porter titular de la selecció espanyola, i el migcampista de 20 anys va estar lent per aprofitar el refús.

La nit màgica de Marc Guiu

La sacsejada va arribar amb l'entrada de Lamine Yamal en el lloc d'Oriol Romeu. El Barça tornava al 4-3-3, amb un plantejament clarament ofensiu, amb Gündogan com a pivot en solitari. I la perla de 16 anys va tenir l'ocasió més clara fins llavors: bona recuperació de Fermín, gran diagonal de Félix i, amb tot de cara, Lamine Yamal va xutar lleugerament desviat davant la pressió de Lekue.

En un partit cada cop més trencat, qui més ho intentava era el Barça, impulsat pels dos Joãos, que van fer un pas endavant. Cancelo, després d'una nova jugada individual, va tornar a fer actuar un segur Unai Simón. A deu minuts per al final, Xavi va posar tota la carn a la graella amb l'entrada de Marc Guiu, un davanter de 17 anys que tot just debutava. I la primera pilota, cap dins. La Masia. Sempre La Masia.