És l'herència més dolorosa i ningú en parla: els apunts en calent del Barça-Mallorca

BarcelonaVictòria molt plàcida del Barça en l'últim partit de la temporada (i en uns quants mesos) al Camp Nou. Un doblet d'Ansu Fati i un golàs de Gavi contra un Mallorca amb deu homes durant 75 minuts per l'expulsió d'Amath van servir per fer la feina. A continuació, uns apunts en calent.

Una tarda de comiats al Camp Nou. D'una temporada en què el Barça ha tornat a guanyar una Lliga, d'una llegenda del club com Busquets, d'un grandíssim futbolista com Jordi Alba, d'un estadi que necessita un rentat de cara i fa tota la pinta que d'Ansu Fati, exjoia de la corona de La Masia que, fruit d'una davallada física per culpa de les lesions, ha acabat aquest exercici amb el cartell de transferible. És una llàstima, però el futbol no espera i el Barça necessita generar algunes plusvàlues per generar marge salarial i anar al mercat. Tenir la butxaca més o menys plena depèn d'un davanter que ha acabat el curs amb 10 gols (dos contra el Mallorca) i cap trencadissa muscular a l'historial, però massa suplent pel que cobra i amb massa poca capacitat per desbordar com desbordava.

Entrades que poden marcar una carrera. Ansu Fati va passar a ser un altre futbolista després que Mandi li trenqués el genoll l'octubre del 2020. Tres anys més tard, ja veurem com quedarà el turmell dret de Balde quan rebi l'alta de la lesió causada per l'entrada d'Amath durant un Barça-Mallorca amb poc en joc. El jove lateral, una de les sorpreses agradables de la temporada, va jugar per la dreta perquè Kounde no vol competir a la banda, Sergi Roberto té la musculatura tendra i Xavi vol reforços en aquesta posició. Quina jugada haver de participar fora de lloc i a sobre rebre una coça tan desafortunada. Encara sort que existeix el VAR, perquè l'àrbitre ni tan sols va mostrar la groga a l'agressor. Que sigui el més lleu possible, Balde.

Un Barça que es ven. Un dels arguments que sol esgrimir Joan Laporta per tapar els punts negres de la seva gestió és el de l'herència rebuda. L'econòmica, sobretot. I té força raó, perquè va agafar les regnes d'un club arruïnat. El que no s'explica és per què. Bàsicament perquè el model de negoci que s'està aplicant ha sigut el mateix que va enfonsar la institució quan va arribar el covid i va arrasar amb la presencialitat: promocionar la cessió remunerada dels abonaments per omplir el Camp Nou de turistes disposats a pagar molts diners a canvi d'una experiència única a la vida. En conseqüència, el comiat de l'estadi abans de l'exili a Montjuïc el van presenciar milers de clients puntuals que van ocupar la localitat de socis que algun dia van ser habituals a la graderia, que ara mantenen el privilegi com qui té una tercera residència per llogar a Airbnb i que probablement tampoc aniran a l'Olímpic. Aquest és el Barça d'avui. Un Barça que es ven.

Tres equips catalans a Primera. Al minut 93 d'un València-Espanyol dramàtic, un gol xe va enviar a Segona Divisió l'equip perico, que amb una victòria a Mestalla depenia de si mateix per mantenir la categoria en l'últim partit a casa contra l'Almeria. Cruel destí per als barcelonins, que han nedat i nedat per acabar pagant cara la pèssima planificació esportiva de Chen i companyia. El segon descens en tres anys posa fi al gran orgull que suposava tenir tres equips catalans a Primera: Barça, Espanyol i Girona. Ara en quedaran dos, però tenir-ne tres hauria de ser una obligació per al futbol amb més federats de tot l'Estat. Ja queda un dia menys per recuperar la pèrdua.