Espai Barça

Els habitants clandestins del Camp Nou

Entre la fauna que viu a l'estadi blaugrana destaca el ballester, un ocell que el Barça i la Generalitat de Catalunya miraran de protegir durant les obres de remodelació

Un gat negre salta a la gespa del Camp Nou en una imatge d'arxiu, durant un partit de lliga
Espai Barça
05/07/2023
4 min

BarcelonaSón monògams, aventurers i no saben què és el vertigen. De fet, tenen predilecció per viure en penya-segats i en grans construccions humanes. Una d'elles és el Camp Nou. "Els agraden les dimensions i l'alçada de l'estadi. A més, quan no hi ha partits hi troben tranquil·litat", explica a l'ARA una font del departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. Es refereix als principals habitants clandestins de l'estadi blaugrana, els ballesters. El Camp Nou és la seva casa d'estiueig i la utilitzen com un barceloní fa ús de la seva segona residència a la Costa Brava: per passar l'estiu de la millor manera possible. Hi fan niu 22 parelles i hi dormen uns 200 exemplars solters.

"Quan durant el Mundial van començar les obres d'enderrocament de part de la tercera graderia del gol sud, el departament d'Acció Climàtica va implementar, juntament amb el Barça, una sèrie de mesures per protegir-los durant el període de remodelació de l'estadi", segueix informant la mateixa font. En aquell moment, els ballesters, que són ocells urbans protegits que poden arribar a volar a 110 quilòmetres per hora, ja havien marxat cap a l'Àfrica per passar-hi l'hivern. Però s'havia de començar a preparar el terreny per evitar que la colònia d'aquest ocell, d'uns 20 centímetres de llargada, tornés als mateixos nius del Camp Nou, fets amb la seva saliva i amb fibres que agafa durant el vol, que havia abandonat temporalment a les baranes de formigó de la tercera graderia. Sobretot, a les del gol sud.

Un exemplar de ballester.

Allò que el Barça (mitjançant la contractació d'una empresa especialitzada), els Agents Rurals (amb l'ús de drons i escaladors especialistes) i la Secció de Flora i Fauna del departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya van fer aleshores va ser posar xarxes a la façana de l'estadi blaugrana per a evitar que els ballesters poguessin accedir-hi i instal·lar-hi uns sensors per a tenir constància de si ho estaven intentant. "Els sensors s'han activat algunes vegades, però no han nidificat", explica la font de la Generalitat. "Ja hem detectat com els ballesters han buscat altres indrets per nidificar aquest estiu. Per exemple, a les parets de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (propera al Camp Nou) i a Sant Just Desvern, sense que s'hagi apreciat una disminució del nombre d'exemplars", afegeix.

El Barça instal·larà nius al nou Camp Nou

Quan una obra comporta l'enderrocament d'una edificació i això suposa una afectació per a la fauna protegida, s’estableixen mesures compensatòries. En aquest cas, amb la col·laboració activa del Barça, consistiran en la creació d'espais de nidificació i sojorn al Camp Nou una vegada finalitzin les obres de remodelació. Això no només comportarà el retorn dels ballesters, sinó també d'altres espècies que normalment sovintegen el temple blaugrana: els ratpenats (n'hi ha colònies a la zona de tribuna), els falciots, els xoriguers, els pardals o els estornells. El club explica que, "a efectes biològics, l'estadi és un penya-segat i l'entorn un espai obert arbrat". Al recinte del Camp Nou també hi ha rèptils com el dragó comú i la sargantana bruna, a la qual li agraden els racons de l'antiga Masia.

Operaris treballant en la instal·lació de les xarxes que eviten la nidificació.

Una colònia d'un centenar de gats

Actualment, hi ha pocs gats salvatges vivint al Camp Nou. Però el 2012 el Barça, juntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Silvestre, especialitzada en la gestió de colònies de gats, va prendre mesures per esterilitzar i reubicar la colònia d'un centenar d'exemplars que hi havia, la gran majoria de color negre. "Al Camp Nou hi trobaven menjar gràcies als punts d'alimentació i les tones de brossa que es generen en cada partit, i també tranquil·litat els dies que no hi havia cap esdeveniment", explica a aquest diari Cristina Dalmau, presidenta de la Fundació Silvestre. "Els encantaven els sofàs de l'oficina de la Fundació del Barça i, entre setmana, se'ls podia veure estirats a la gespa de l'estadi prenent el sol", segueix relatant. Algun també va arribar a causar la interrupció d'un partit del Barça amb la seva aparició sobtada al terreny de joc.

De totes maneres, puntualitza que "no tenien gaire bona salut" i, per aquest motiu, van haver de prendre mesures. "Primer es va intentar reubicar-los en una part enjardinada que hi havia darrere del Miniestadi, però van acabar tornant al punt d'origen". Finalment, el club i l'Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona (OPAB) se'ls van emportar a zones més allunyades de l'estadi per solucionar la situació. Un dels cadells, però, se'l va quedar la Cristina. Avui en dia encara el té. Es diu Messi. "Ara queden uns quants gats al Camp Nou i encara no està clar on se'ls emportaran l'OPAB i el Barça. Moure un gat de lloc moltes vegades implica la seva mort perquè el territori els hi dona estabilitat emocional. Ara estem gestionant aquest tema. Però, per desgràcia, les entitats no tenim l'última paraula", diu la presidenta de la Fundació Silvestre.

El club paga 230.000 euros a l'Ajuntament per la tala de l'arbrat

Les obres de remodelació del Camp Nou i el seu entorn comportaran que per normativa el Barça hagi de talar una seixantena d'arbres i palmeres que no trasplantarà. La Norma Granada dicta que el valor d'aquesta flora és de 229.778,16 euros, una quantitat que el club blaugrana ja ha ingressat a l'Ajuntament de Barcelona com a compensació. De totes maneres, el projecte de l'Espai Barça, segons expliquen a l'ARA fonts del club, "suposarà un increment del 25% del nombre d'arbres al Campus Barça, els carrers i les zones verdes". A més, "les previsions d'implantació de nous arbres signifiquen un increment del 73% de la cobertura arbòria de l'àmbit del Pla General Metropolità (MPGM): de l'actual estimació de 39.500 metres quadrats a uns 68.500 quan els arbres nous siguin madurs".

stats