Haaland i l'equilibri

Potser és perquè la falta de tresoreria obliga a ser previsor, però tot just entrem al març i el Barça ja treballa sobre el terreny la captació de reforços de cara a la temporada vinent. Primer amb una visita a Londres per convèncer el central del Chelsea Christensen i una altra a Munic per seduir Haaland. Acostumats als fitxatges i inscripcions contra rellotge, això ja és una bona notícia i una agradable anomalia, perquè implica que la planificació del futur s’ha dissenyat amb temps. Sobre l’operació Haaland, no hi ha gaires dubtes que està destinat a marcar una època allà on vagi, sempre que el respectin les sovintejades lesions que pateix, i també sembla evident que els gestors del Barça ho interpreten de la mateixa manera si ens atenim al viatge llampec de Xavi a Munic per trobar-se cara a cara amb el jugador i, se suposa, fer-li saber que estaria encantat de tenir-lo al capdavant del seu projecte.

Esportivament, doncs, hi ha poc més debat que preguntar-se si el futur blaugrana passa per tenir un santcristo gros sobre els gols del qual giri la sort de l’equip o per adobar la deliciosa coralitat que insinuen els Pedri, Gavi, Ferran Torres i companyia, tot i que intueixo que Xavi això ja ho té pensat i que es decanta perquè els gols –ara els de Haaland, i els de Messi anys enrere– facin que una màquina encisadora sigui també letal i guanyadora. La qüestió peluda és l’econòmica. Comencen a aflorar xifres aproximades del muntant total del fitxatge de Haaland que equivaldrien a la meitat del cost del nou Camp Nou. I més altes que acabaran sent si això acaba, com sembla, en una subhasta. Res a dir del valor del noruec, ni del que demana, perquè els jugadors que marquen diferències sempre s’han fet valer. La qüestió és que per aquí ja hi hem passat fa no gaire temps amb Neymar, un fitxatge indiscutible, amb una gestió tan nefasta i obscura que va acabar rebentant l’equilibri de l’escala salarial de la plantilla i de l’economia global del club.

Si Haaland acaba venint en aquestes condicions, i no podrà ser d’una altra manera perquè altres clubs més poderosos també el festegen, caldrà que justifiqui marcant diferències el seu salari, molt més elevat que el de la resta de companys d’un Barça amb retallades. Si no, el risc que apareguin les enveges i que tothom vulgui passar per caixa sempre hi serà. I s’ha de filar molt prim perquè parlem de quantitats que podrien tornar a ensorrar la tresoreria del club abans d’haver-la reflotat. Gairebé fa tanta por com il·lusió desperta.