Haaland... i Ansu, què?

Haaland fins a la sopa. El davanter noruec apareix dia sí dia també a l’opinió pública i publicada culer. Cada vegada que li pregunten sobre ell, Laporta ha de navegar entre el discurs per mantenir la il·lusió i la prudència de no crear falses expectatives. Laporta té la lliçó apresa del que va passar amb Messi. El Barça ha de dir que ha tornat i que pot competir amb Madrid, Bayern o City per aconseguir el noruec malgrat la seva delicada situació econòmica, però alhora ha d’evitar fer volar coloms que després poden tant malmetre la imatge del president i de l’entitat com generar frustracions entre l’afició. Un equilibri complicat.

Però en tot el debat sobre Haaland falta resoldre abans dues de les variables de l’equació: els ingressos i Ansu Fati. En primer lloc, si el Barça no ingressa més diners i tanca operacions amb molts zeros a la dreta abans del 30 de juny, ni Haaland ni ningú. Al revés, compte que no toqui estrènyer més el cinturó veient els 144 milions negatius de límit salarial anunciats per la Lliga. I, en segon lloc, saber si el davanter del planter pot tornar al màxim nivell o assumir que les seves lesions obliguen a considerar-lo un complement és bàsic per entendre quin ha de ser el Barça del demà. Si les renovacions de Gavi i Araújo se certifiquen i es confirmen les incorporacions de defenses a cost zero –excel·lent feina de despatxos de Mateu Alemany, Jordi Cruyff i Laporta–, el Barça tindrà un equip hipercompetitiu a totes les línies.

Faltarà definir la davantera. Allà un intocable és Ferran Torres, cridat a ser referència ofensiva d’aquest equip els anys vinents. L’altre jugador amb galons hauria de ser Ansu, però el calvari que ha viscut els últims dos anys pot treure’l de l’equació. Això obligaria els blaugranes a anar al mercat amb urgència per fitxar un futbolista de primer nivell i poder competir així amb els millors equips d’Europa, perquè per molt que funcioni la davantera actual el Barça continua dues passes enrere dels conjunts que governen al continent. Però si Ansu tornés, crec que ja no seria imperiosament obligatori jugar-s’ho tot a una carta, la de Haaland, tensionant encara més les ja malmeses finances de l’entitat.

Si el Barça va amb tot a buscar el noruec, és clar que als despatxos del Camp Nou han assumit pels inputs que arriben dels serveis mèdics que Ansu no podrà ser el davanter franquícia del projecte. Si passa el contrari, en canvi, el club podria seguir amb la fórmula dels últims temps: fitxar un futbolista jove amb projecció per treure’n els màxims resultats en un o dos anys.