Ni la segona posició dona la pau a un Barça massa inestable (0-2)

BarcelonaEl Barça s’aguanta amb pinces. Busca acabar la temporada com sigui, intentant no trencar-se pel mig en dues parts, lluitant per no ofegar-se. La que havia de ser la temporada per iniciar una nova era s’ha convertit en un tràngol en què cada partit es viu amb una emotivitat exagerada. En condicions normals, jugar al camp del pitjor equip de la categoria, l’Almeria, seria un tràmit. Amb el Barça actual, això no passa. Ni guanyant les aigües es calmen, ja que contra un dels equips més golejats d’Europa el joc va ser fluix. Calia guanyar i es va guanyar gràcies a un Fermin brillant. Calia acabar segon i segurament s'acabarà segon, però dedicar un dijous a la nit a veure com el Barça es limita a guanyar fent el que pot no deixa de ser un acte de fe. Calia guanyar, però ni així s’evita que es parli del futur de Xavi, que sembla penjar d’un fil de nou tot just tres setmanes després d’anunciar que seguia.

És una olla de grills, aquest club on alguns directius no saben del tot com s’han pagat els avals per entrar a la junta, amb dubtes sobre si es compleix el codi ètic quan se signen contractes, amb fitxatges que ningú entén com el de Vitor Roque i un entrenador que cada dia canvia de discurs. De fet, les seves paraules abans de viatjar a Almeria, quan va explicar al món el que tothom sap sobre un club amb més deutes que diners, no van agradar a una directiva on el bàndol contrari a Xavi va alçar la veu amb força. I Joan Laporta, que no va ser a Almeria, dubta.

El triomf al camp dels andalusos va servir per guanyar temps. Per evitar que les flames cremin més fortes, ja que els incendis segueixen en l'àmbit institucional, econòmic i social. A Almeria, el Barça va deixar gairebé enllestida la segona posició, en un dia en què els telèfons bullien, amb converses sobre avals, sobre vendre jugadors i el futur de Xavi. El que semblava impossible no fa tant torna a ser factible: que el tècnic egarenc no segui a la banqueta la temporada vinent. Un serial amb més girs de guió que les millors sèries de televisió caribenyes en què dos enamorats es casen i se separen cada tres dies.

Per això era important guanyar al Power House Stadium, perquè el Barça és tan fràgil que es dessagna amb una sola esgarrapada. Era important guanyar per acabar segons i, de pas, reservar bitllets per a la Supercopa d’Espanya a terres saudites per assegurar-se uns calerons i, de pas, evitar acabar per darrere d’un rival català com el Girona. Calia guanyar per unir tothom encara que sigui durant unes hores, lloant les virtuts dels jugadors de La Masia. Perquè a Almeria qui va obrir el camí del triomf van ser jugadors que han crescut a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, amb una centrada d’Hèctor Fort i una rematada de Fermín López, un noi que no s’amaga mai. Ja poden canviar totes les coses al Barça, que La Masia segueix com sempre, fiable. A la segona part, el segon gol seria similar.

Sort de Fermín

Després de la derrota del Girona, el Barça sabia que guanyant enllestia la feina en la lluita per ser segon. Sense Araujo, que es va quedar a Barcelona amb molèsties mentre tothom parla del seu futur, ni Gündogan, Xavi va sortir sense els Joãos, com si fos una forma de dir que no els veu vestint de blaugrana, la temporada vinent. I de fet, és fàcil oblidar que no juguen, especialment en el cas de João Félix. El problema és que Pedri o Ferran Torres, que sí que eren titulars, tampoc semblaven ser-hi. No era l’únic problema, ja que en general tampoc va ser un bon partit. El millor, el resultat.

L’Almeria, que intenta acabar la temporada guanyant com a mínim un partit a casa, va gaudir d’algunes ocasions guanyant l’esquena de Kounde dos o tres cops, però li va mancar efectivitat. I el Barça es va limitar a guanyar fent serveis mínims, confiant en les arrencades elèctriques de Lamine Yamal i la grapa de Fermín. Poca cosa més. De fet, algunes de les ocasions més clares van ser d’un Almeria que va deixar ben clar per quina raó torna a Segona Divisió, perdonant en dues ocasions quan Ter Stegen ja semblava superat. Iñigo Martínez i Cubarsí no van imposar la seva autoritat i el mig del camp cedia pilotes fàcilment, especialment un Pedri que no semblava la mateixa persona que fa mesos, quan convertia el futbol en art. Ara fa patir una mica, sempre amb el cap baix, com trist.

Sort de Fermín López, que havia marcat el primer i faria el segon en una jugada on, de nou, Héctor Fort va fer de les seves. Un gol clau per acabar amb la lluita de l’Almeria i donar cert control del matx a l’equip de Xavi, que va enviar a la banqueta a un Lewandowski amb cara d’enfadat i va donar 15 minuts a un dels noms de la setmana, Vitor Roque. El polonès, que volia seguir jugant per aspirar a ser pitxitxi, no havia fet res de bo. El brasiler, conscient que tothom el mira, tampoc va poder destacar. I el partit va acabar amb certa calma gràcies a Fermín, però sense pau als passadissos i els despatxos. Ni acabar segon assegura la pau al Barça d’avui en dia.