Guaret per a Piqué, a qui Xavi ha regalat una vida extra

BarcelonaLa il·lusió per tornar a veure un Barça guanyador es va esmicolar quan l'adeu de Lionel Messi va acabar de sumir el Camp Nou en la foscor més absoluta. Marxava el millor jugador de la història blaugrana, l'home que havia tapat les vergonyes d'una entitat que s'ensorrava des de feia temps. L'inici de temporada amb Ronald Koeman va demostrar que el projecte estava en punt mort, atrapat encara en la cicatriu de la dolorosa marxa del 10 argentí. Calia canviar el rumb d'un equip ensopit que vagava per la mitja taula i no era capaç de competir a Europa.

L'aposta va ser Xavi Hernández, que va deixar clar des del primer dia que la reconstrucció passava pels jugadors que havien aparegut a les fotografies de les grans desfetes a la Champions: Jordi Alba, Sergio Busquets o Marc-André ter Stegen. Han sigut els responsables de pujar el nivell de l'equip. No obstant això, per damunt de tots s'erigeix Gerard Piqué. El central ha millorat pràcticament tots els registres que tenia amb Koeman. Sense anar més lluny, al març el Barça només va encaixar tres gols. Aquest diumenge, però, no podrà liderar la defensa contra el Llevant (21 h, Movistar LaLiga), per la lesió que va patir en el partit contra l'Eintracht de Frankfurt.

Serà un parèntesi breu, confien tant als despatxos com al vestidor, i més després de saber el resultat de les proves a què ha estat sotmès aquest divendres, que han detectat una tendinopatia de l'adductor llarg de la cuixa esquerra. De fet, ja feia dies que el central arrossegava molèsties. Fonts de la Ciutat Esportiva confirmen que el primer pronòstic és lleu: "No sembla gran cosa". Des del vestidor sostenen que aquesta lesió també servirà per donar "una mica de descans" a Piqué. La intenció inicial és que no viatgi al camp del Llevant i que tampoc jugui d'entrada en el duel de l'Europa League del dijous vinent. Més endavant, ja es veurà.

"No li podem fallar a Xavi", va dir Piqué pocs dies després que el de Terrassa aterrés des de Qatar. L'entrenador i el seu staff patien pel nivell del barceloní i tenien dubtes sobre si serien capaços de convèncer-lo perquè s'impliqués des de zero en el seu projecte. Però ell va complir la seva promesa, s'ha posat el mono de feina i els ha donat una lliçó de professionalitat. Fins ara, havia participat en tots els compromisos en què ha estat disponible. Ha passat de ser un central, en conjunció amb l'equip, en declivi, a un marcador imperial. L'estadística el defineix com un dels millors d'Europa. En els últims mesos, el Barça ha crescut des de darrere. En part, gràcies a la complementària parella de centrals titulars, Ronald Araujo i Piqué, dels quals les fortaleses d'un milloren les debilitats de l'altre.

Els números de Piqué amb la pilota als peus expliquen, d'una banda, la voluntat del Barça de ser el protagonista i, de l'altra, que els recorreguts de la construcció del joc estan definits. No hi ha cap passada entregada a l'atzar. La sortida de pilota és un dels aspectes que més ha treballat Xavi. Insisteix als centrals que han de "dividir" –forçar dos contra un en conducció– i els empeny a ser atrevits en les passades directes al punta per superar la pressió oponent. A més, jugant amb els extrems ben enganxats a la línia de banda, la proposta blaugrana també motiva els marcadors a atrevir-se a fer passades en diagonal, on els atacants reben amb avantatge i poden encarar. L'acció es repeteix amb assiduïtat en direcció a Dembélé, el futbolista més desequilibrant de l'equip. Piqué ha respost en consonància al nou plantejament col·lectiu: fa dues passades més per partit cap a la zona d'atac i és més vertical amb la pilota. Les dades diuen que és més protagonista que Araujo, però menys que Eric Garcia.

Araujo millora Piqué

Pocs centrals han sigut, històricament, més fiables dins l'àrea que Piqué. Malgrat això, el pas dels anys per al central i la poca rigidesa de Koeman a l'hora de mantenir l'altura defensiva van provocar que Piqué trobés la comoditat defensant cada vegada més a prop de Ter Stegen. Amb el neerlandès a la banqueta, l'equip plantava la línia defensiva en camp contrari, però retrocedia amb molta facilitat. Per a Xavi, en canvi, la pressió alta és innegociable: ha frenat l'evolució natural de Piqué i la tendència efervescent de l'equip a l'hora d'intentar robar la pilota. Ara el Barça és l'equip del continent que més ofega la sortida del rival. En aquest sentit, el domini físic d'Araujo ha conduït Piqué a defensar cap endavant en lloc de recular en direcció a Ter Stegen. L'uruguaià, que signarà per tres temporades més, és el central més fiable de l'equip. A més, Xavi l'ha situat més d'una vegada com a lateral. Ho va fer en el clàssic per controlar Vinícius. El brasiler, que és el futbolista que més prova de regatejar d'Europa, només va aconseguir desfer-se d'ell en una ocasió.

La millora estadística de Piqué en defensa és el reflex de la proposta de Xavi: ha millorat totes les xifres que tenia amb Koeman. El progrés del Barça amb la possessió ha provocat que l'equip perdi la pilota en zones en què és complicat que el rival pugui generar perill al contraatac. En altres paraules, estar ben situat quan es té la bola disminueix el risc de la pèrdua. Així s'explica, per exemple, que Piqué hagi passat de ser un dels pitjors centrals en joc aeri i robant la pilota a estar al capdamunt dels rànquings estadístics. Parla bé del central i encara millor de com està sent l'aplicació del manual de Xavi.

Tot i aquest gran rendiment, a la direcció esportiva del Barça encara no tenen clar al 100% si Piqué continuarà la temporada vinent, fins a acabar el seu contracte el 2024. Del que decideixi fer –i sobretot perdonar– en dependrà el càlcul del fair play financer. De moment, però, Xavi ha regalat una vida extra a Piqué i el central ha respost mostrant la seva millor versió dels últims anys.