Guanya el seny de Reverter
L’impacte de l’exposició de Ferran Reverter resumint l’herència catastròfica deixada per Josep Maria Bartomeu durarà dies i dies. Tot i que el nou CEO no va explicar gairebé res que no sabéssim, veure la magnitud de la tragèdia desgranada punt per punt davant els nostres nassos, exemplificant la mala praxi de la junta anterior, va ser com assistir a la dissecció d’un cadàver a les mans d’un expert.
S’agraeix que en un moment tan delicat, en què sembla que tot trontolla, el Barça pugui confiar en algú que imprimeixi credibilitat a tort i a dret com Reverter. La seva serenor, la mesura de les paraules i un argumentari basat en la raó dels números contrasten amb els cops de timó discursius que protagonitza Joan Laporta cada cinc minuts. De vegades fa la sensació que el president, animat pels seus fidels més acèrrims, es deixa endur per la passió fins que els que de debò controlen la gestió del club el frenen.
Per això és tan important la posada en escena efectista de Reverter. No només per dimensionar el diagnòstic del club, sinó també per reforçar la seva figura prominent al si de l’entitat, en un moment en què s’ha de posar el focus en les decisions econòmiques per davant de les il·lusions que sempre han marcat l’agenda. En aquesta dicotomia s’ha de moure el Barça de Laporta, i entre el seny i la rauxa s’imposa Reverter. Tot i així, l’exposició de les conclusions de l’auditoria havia generat tanta expectació, que no trobar-hi cap detall sorprenent en forma de contracte fraudulent o algun nom concret va ser una mica decebedor. Laporta havia avançat “presumptes corrupteles” i el vicepresident econòmic, Eduard Romeu, havia apuntat a RAC1 que hi sortirien detalls “de ciència-ficció”. Quan estàvem a punt per al clímax va arribar la pròrroga del forensic.
Amb el Barçagate, la feina està encarrilada als jutjats i ara caldrà esperar-se una mica més per veure fins a on arriba Laporta. Tenint en compte les irregularitats que ja coneixem, seria difícil justificar no ser contundent. El que ja hem après d’aquest conte terrorífic és que al Barça no es pot explicar tot només a partir de la piloteta. Als qui els fa més mandra interessar-se per la gestió que fan del club els seus dirigents –siguin els que siguin–, corren el risc de convertir-se en facilitadors de pràctiques que no s’haurien de produir mai. És imperdonable que alguns periodistes o socis descobrissin amb Reverter la sopa d’all, com si acabessin d’aterrar provinents d’un planeta d’una altra galàxia.