Guanya Laporta, perd el Barça
BarcelonaLaporta no enganyava ningú quan, durant la campanya electoral, li preguntaven quin era el seu projecte per treure del Barça del pou i responia “el projecte soc jo”. Un cop celebrada la victòria a les urnes, va partir peres amb el seu ideòleg dels números, Jaume Giró. I, uns mesos més tard, també va alimentar l’adeu del CEO Ferran Reverter —un càrrec que mai ha substituït perquè va autoproclamar-se president executiu. Des d’aleshores, sincer, ha fet bona la seva premissa preferida: gestionar el club com una empresa familiar. N’ha quedat ben tip el segon home més poderós de l’entitat, Mateu Alemany: fins fa dos dies, un heroi insubstituïble per lidiar amb les tenalles del fair play financer; ara, un pesseter que vol fer calés a la Premier. Per si no n’hi hagués prou, també Jordi Cruyff, fill de l’oracle de Laporta durant els millors anys de la història de l’entitat, rumia baixar de la nau.
La pèrdua d’Alemany debilita encara més la credibilitat del club en un moment clau per afrontar les inscripcions pendents i complir amb l’obsessió del president: el retorn de Messi. S’ha de reconèixer que és divertit veure com el Barça ha intentat vendre que, tot i la seva sortida, Alemany pot fer compatible el seu nou destí professional amb continuar treballant per al club blaugrana. El que ja no és tan hilarant és constatar que la idea que plana sobre la ment de Laporta és atorgar-li la responsabilitat de liderar l’àrea esportiva a Deco, persona molt propera al seu excunyat Alejandro Echevarría, representant de Raphinha i alhora responsable del club al mercat brasiler. El conflicte d’interessos evident que s’havia amagat sota la catifa ara sobresortirà massa perquè el departament de compliance no faci res en cas que, finalment, sigui el brasiler l’escollit.
Sigui Deco o qualsevol altre, el més probable és que Laporta no li doni ni de bon tros el pes de l’anomenat Padremany, que, com si fos una mena de CEO de l’àrea esportiva, ha fet autèntics miracles amb els números per equilibrar els desitjos del president amb les prioritats marcades per Xavi. L’entrenador, tot sigui dit, a partir del 30 de juny estarà una mica més sol davant el poder encara més absolut de Laporta. El màxim mandatari blaugrana vol fidels de soca-rel en els càrrecs de responsabilitat i cada cop quedaran menys veus amb certa capacitat crítica a prop del nucli dur de l’entitat. Mentre la família s’enforteix, guanya en comoditat Laporta, però hi perd encara més el Barça: cada cop menys professional i més inestable.