“Soc a París i estic veient un jugador molt bo. És diferent”

BarcelonaDeien que era massa petit. Fins i tot van rebutjar-lo perquè una radiografia de canell alertava que no creixeria prou. L’Olympique de Lió, el Sochaux, el Saint Etienne, el Metz i l’Auxerre van descartar Antoine Griezmann quan era un nen. Les negatives dels principals clubs de França van desanimar-lo tant que fins i tot es va plantejar deixar-ho estar. Però el petit Antoine tenia talent i destacava. “Tècnicament estava per sobre dels altres. No era el més fort, però tenia qualitats intrínseques que li permetien marcar la diferència", admet al diari L’Alsace Pietro De Cata, un dels seus tècnics de formació.

Qui va tenir més ull detectant abans que ningú aquestes qualitats especials d’aquella perla nascuda a Mâcon va ser la Reial Societat. El club txuri-urdin va captar Griezmann en un torneig a París, quan l'Antoine estava fent un últim intent de convèncer el Montpellier. Un dels observadors que el club donostiarra tenia a França, Eric Olhats, va quedar impactat per l’instint del jugador. Va fer una trucada al director esportiu, Roberto Olabe, per aclarir el pla d’actuació: estava veient un jugador “molt bo”. Com era, de bo? “És diferent”, va ser la resposta d’Olhats. La Reial Societat no el volia deixar escapar.

La història esportiva de Griezmann canvia radicalment en aquest punt. Amb 14 anys, va iniciar un període de proves amb la Reial Societat. Primer s’hi va estar una setmana i després, una segona més. Van fer que s'entrenés amb nens un any més grans que ell i va superar la prova. Va convèncer els tècnics. Per fi no importava que fos petit, que fos finet. Per fi importava que tingués un talent especial. A Zubieta se’l volien quedar.

La família no veia clar el moviment, que implicava que el seu fill es desplacés fins al País Basc. Finalment, la Reial Societat va plantejar una fórmula que va convèncer els pares de l’Antoine: Griezmann s’instal·laria a casa de l’observador Olhats, a Baiona, i s’entrenaria a Sant Sebastià. Fer vida en territori francès, entrenar-se a Espanya. L’encaix va ser magnífic i Griezmann va trobar un ritme adequat per seguir evolucionant sense enyorar-se gaire, tot i que cada trucada a casa era difícil. Plorava per telèfon cada cop que parlava amb la seva mare, però la força del seu somni era més gran. “Aquells anys a la costa basca van enfortir el seu caràcter”, reconeixia a L’Alsace Jérôme Belleville, un company d’equip de la infància. Per fora semblava fràgil, per dins va haver de fer-se el fort i amb un somriure trobava sempre la manera de canalitzar-ho tot a través del futbol. Va anar cremant etapes, lluint visió de joc i cama esquerra: equip Cadet Txiki, Cadet, Easo i Reial Juvenil.

És a l’estiu del 2009 quan Griezmann viu el segon gran punt d’inflexió de la seva primera etapa futbolística. El primer equip acumulava baixes i el tècnic Martín Lasarte va haver de tirar dels joves de Zubieta per completar el grup de treball durant la pretemporada. A l'Antoine se li obria la porta del futbol professional, per fi. La resposta de Griezmann en les primeres estones que va jugar als amistosos va ser incontestable: 4 gols en 90 minuts partits. Gairebé cada primera pilota que tocava trobava porteria. Va ser el màxim golejador de l’estiu, amb cinc gols, i la gran sensació del mes d’agost a Sant Sebastià. Qui era aquell nano del planter? D’on havia sortit?

Mentre els aficionats txuri-urdin repassaven la seva història, Griezmann va seguir fent camí. No va passar pel Sanse, el filial realista, perquè Lasarte el va incloure a la primera plantilla, convençut que podia ser útil per a l’equip. I ho va ser amb majúscules: aquell marrec rosset de 18 anys que s’escapava per banda esquerra i tenia instint golejador, va ser un dels protagonistes de l’ascens a Primera de la Reial Societat, amb 30 titularitats i 5 gols. L’any següent, ja a Primera, va seguir destacant, amb molta participació i cada cop més gols.

Anoeta mai el va veure petit. Mai va donar importància a les conclusions d’una radiografia que deia que creixeria poc. Anoeta va creure cada dia que Antoine Griezmann tenia un talent especial. Aquest dissabte, quan la Reial Societat i el Barça s'enfrontin en Lliga (16 h, Movistar LaLiga), s’hi tornarà a recrear. El blondinet és un producte seu. Ni blanc-i-vermell ni blaugrana. Txuri-urdin etern.