Griezmann: el Barça encara paga les conseqüències d'un fitxatge ruïnós
L'atacant matalasser va ser fitxat a preu d'or, amb un salari milionari, i se'l va vendre gairebé regalat a l'Atlètic de Madrid, el seu club d'origen
BarcelonaQuan es pregunta al Camp Nou sobre Antoine Griezmann, costa ben poc que directius i executius reconeguin que va ser una operació "ruïnosa". El futbolista no només es va pagar a preu d'or. També es va haver d'abonar una multa addicional, cobrava un salari estratosfèric i va acabar tornant al seu club d'origen en una operació gairebé regalada per a l'Atlètic de Madrid. Per postres, deixava pèrdues a la tresoreria blaugrana i, per la norma del fair play, feia gairebé impossible que es pogués fitxar ningú a l'hivern. Avui el davanter matalasser, aquell futbolista que s'havia assenyalat com l'hereu de Leo Messi, serà el rival i la principal amenaça en el duel al Cívitas Metropolitano (21 h, DAZN LaLiga), on el Barça aspira a ser líder en solitari de la Lliga.
Números al marge, la història de Griezmann i el Barça és la d'aquell futbolista que prometia grans tardes de glòria i que va acabar marxant per la porta del darrere, en l'últim dia del mercat d'estiu del 2021. Avui l'atacant, líder silenciós de la selecció francesa que va quedar subcampiona del món, viu una segona joventut a l'Atlètic de Madrid. En el global de les seves dues etapes, ha estat protagonista de 205 gols (147 marcats per ell, a més de 58 assistències repartides) en els 316 partits que ha disputat a les ordres de Diego Simeone.
Uns registres que, de mitjana, no va poder igualar en les dues temporades que va jugar al Barça, on va anotar 34 gols i va repartir 16 assistències en els dos anys que va jugar al Camp Nou, durant els quals va disputar 102 enfrontaments. "Potser va fer uns registres més pobres, però no pas insuficients. És un jugador vàlid per al Barça, però va haver de marxar per raons econòmiques", admeten des dels despatxos nobles, on expliquen que van intentar renegociar el seu contracte però que el jugador es va tancar en banda. En canvi, al Metropolitano ho van tenir molt més fàcil. "Tant me fa els esforços que hagi de fer. L'únic que volia era quedar-me a l'Atlètic de Madrid", deia després de completar-se la venda de Griezmann per als matalassers, fa un parell de mesos, en què va accedir a cobrar bastant menys.
La precipitació de Bartomeu després de l'eliminació a Liverpool
Van ser 120 milions pagats en efectiu, el 2019, just uns mesos després que el Barça caigués estrepitosament a Liverpool a les semifinals d'una Champions que semblava tenir encarrilada. Griezmann havia rebutjat jugar al Camp Nou l'any anterior, quan costava 100 milions i ja estava tot aparaulat. Ho va fer en el famós documental La decisión, produït pel blaugrana Gerard Piqué, on al final deia que es quedava a Madrid –fins i tot, alguns directius de Josep Maria Bartomeu, llavors president, se'n van assabentar per la televisió–. Als 120 milions se n'hi van afegir 15 d'addicionals per evitar que l'Atlètic de Madrid denunciés el Barça per haver negociat d'amagatotis amb el futbolista. Cinc anys de contracte al davant i un salari ascendent que, sobretot, feia un salt de qualitat el 2021, just quan Messi acabava la seva vinculació amb el conjunt blaugrana.
"Però no ho podíem pagar, ni tan sols havent renunciat a Messi", admet una de les persones de confiança de Joan Laporta, president que va guanyar les eleccions just el 2021. En un estiu en què la principal prioritat era quadrar els números, asfixiats per l'herència rebuda i els problemes de la Lliga per inscriure futbolistes, el Barça va accedir a cedir Griezmann a l'Atlètic de Madrid per dues temporades i amb una opció de compra condicionada. A priori, havia de ser un intercanvi amb João Félix, tot i que al final l'Atlètic de Madrid es va fer enrere i no va deixar escapar la jove promesa portuguesa. En canvi, el Barça, que necessitava estalviar-se el salari de Griezmann "com fos", sí que el va facturar cap a Madrid. No seria l'única jugada de Gil Marín, el propietari matalasser: segons el contracte, l'Atlètic de Madrid es comprometia a pagar 40 milions de traspàs si l'atacant jugava més de trenta minuts en la meitat dels enfrontaments en què estava disponible. Què va fer el conjunt de Simeone en els primers partits de la temporada 2022-23? Doncs fer jugar Griezmann a partir del minut 60, per saltar-se la clàusula. El Barça es va veure entre l'espasa i la paret i va renegociar la cessió assumint que l'operació acabaria generant pèrdues. "El pitjor escenari era que tornés, perquè no podem assumir el seu sou de la temporada vinent", apunten des del club.
El traspàs de Griezmann va deixar pèrdues i va tensar el 'fair play' del Barça
"El contracte està establert amb tot un seguit de condicionants. Si algú juga amb el contracte i la legalitat, tot plegat queda aturat. Entre el 0 i el 40 hi ha un recorregut. I com que no teníem interès que tornés, era clar que havíem de negociar, ni que fos a contracor", argumentava Eduard Romeu, el vicepresident econòmic, just després de segellar la venda de Griezmann per 20 milions més 4 de variables. Els diners entraven ja a caixa i el Barça s'assegurava que el jugador no tornava a Barcelona. Però l'operació deixava pèrdues, ja que quedaven per amortitzar més de 40 milions d'euros i això limita encara més les opcions del Barça per fitxar. "¿Si hi havia mala fe per part de l'Atlètic de Madrid? Sembla bastant clar que sí. Però el risc era molt alt. Entre no cobrar res i menjar-nos-el amb patates o acabar cobrant-ne alguna cosa, hem optat per la segona opció", afegeixen des dels despatxos.
Un fitxatge que va començar malament, que va passar sense pena ni glòria i que va acabar encara pitjor. "Quan negocies és important fer-ho en una situació de superioritat. O, com a mínim, en igualtat. En el cas de Griezmann és evident que estàvem en inferioritat. I això s'ha acabat traslladant en el resultat de l'operació", resumeix una de les fonts consultades, pròxima al president Joan Laporta.