Grau, Reverter… I ara, qui?

BarcelonaAmb Òscar Grau, la figura de CEO del Barça es va diluir fins al punt de convertir-se en una extensió del braç de Josep Maria Bartomeu que signava papers que ni revisava. No és una suposició, és una afirmació del protagonista al jutjat d’instrucció número 13 pel cas Barçagate. Grau s’ajustava al que volia l’amo: mantenia un perfil baix i sempre es mostrava fidel i obedient, sense qüestionar res del que li venia marcat de l’àrea de presidència. Un dels grans encerts de Joan Laporta va ser apostar per un CEO amb personalitat, independent i un currículum contrastadíssim en l’elit empresarial. Venint d’on veníem, no és estrany que l’elecció de Ferran Reverter generés una unanimitat inusual en l’opinió pública blaugrana. Per això ara, després de mesos treballant per treure el Barça del pou, la seva dimissió abrupta ha sobtat tant. Perdre l’executiu més brillant i capdavanter no és una bona notícia per al club, per més que s’hi intenti posar maquillatge. 

Alguns volen pintar Reverter com el dolent de la pel·lícula quan, fins fa dues estones, era un heroi excel·lentment triat per Laporta. Resulta que pretenia canviar l’estructura de propietat del club i, segons qui escoltis, gairebé s’hauria venut l’ànima per un plat de llenties al costat de Florentino. Però, més enllà de les versions que s’han donat del seu adeu, la majoria de les quals interessades, el focus s’hauria de posar en el model de governança que requereix el moment que viu l’entitat. Amb aquest trencament entre president i CEO, es posa a debat com ha de ser la presa de decisions en un club de les dimensions que té el Barça. I, arribats a aquest punt, sorgeix la pregunta punyetera: ¿les necessitats de Laporta coincideixen amb les del club?

Amb aquest capítol de turbulències, es posa de manifest que el president vol un nucli dur d’extrema confiança, que no posi en dubte les seves prioritats ni tampoc li qüestioni els criteris de contractació d’un determinat personal molt familiar. Els feligresos virtuals i tridimensionals ho entenen a la perfecció: s’ha de combregar amb el líder, passi el que passi. Però Laporta no ha enganyat ningú: és impossible sorprendre’s d’aquest personalisme després d’afirmar durant la campanya electoral que el projecte per salvar el club era ell. D’aquí menys d’un mes farà un any de la seva victòria a les urnes, ja sense el pes dels avals ni la soga del control econòmic dels estatuts. La temptació d’escollir un CEO que s’assembli més a Grau que no pas a Reverter podria ser perillosa.