El gran 'tapat' del Barça de Hansi Flick

BarcelonaPer entendre la redempció d'Eric Garcia al Barça de Hansi Flick cal remuntar-se fins a l'estiu. Més concretament, fins als Jocs Olímpics, en què va fer parella amb Pau Cubarsí i el combinat estatal es va endur l'or. Això va impedir als dos futbolistes fer la pretemporada sota les ordres del tècnic alemany. La competició celebrada a París es va acabar el 9 d'agost. El Barça començava la Lliga a Mestalla el dia 17 del mateix mes.

Sense Araujo, que s'havia lesionat amb l'Uruguai, i sense la convicció que Christensen pogués estar al cent per cent per a l'inici de l'era Flick en una plaça complicada, la direcció esportiva va requerir a Cubarsí i a Eric tornar com més aviat millor a la disciplina de l'equip. D'aquesta manera, cap dels dos va poder tenir uns dies de descans que haurien sigut prudencials després de l'exigència d'arribar a la final dels Jocs (havien fet vacances abans de la cita olímpica), una competició durant la qual Flick va aprofitar per saludar-los per mitjà de missatges.

Eric, de qui ningú posa en dubte el barcelonisme –per això no va renovar amb el City i va esgotar el seu contracte per fitxar pel Barça de Koeman, que presentava més urgències que certeses–, va acceptar fer aquest gest per mostrar el seu compromís amb el club i el seu nou entrenador després d'una temporada cedit a Girona, en què va rendir a un alt nivell. Els titulars a Mestalla van ser Iñigo Martínez i Cubarsí. El central de Martorell va disputar els últims 20 minuts.

La mà esquerra de Flick amb Eric

La temporada va seguir el seu curs i, com va passar amb altres jugadors, Eric va quedar seduït per l'honestedat i la racionalitat en el tracte de Flick, que va tenir mà esquerra per explicar-li que, amb les lesions en la plantilla, comptava amb ell, per molt que no l'hagués situat com a titular en els primers partits. L'alemany va ser conseqüent amb les seves paraules i va començar a donar-li minuts. Però sobretot el va situar com a pivot, una posició que s'havia guanyat Marc Casadó després de la lesió de gravetat de Marc Bernal.

Eric, que ja havia jugat com a pivot en alguna ocasió amb Xavi, tot i que sense continuïtat, va oferir un bon rendiment. Així doncs, va encadenar tres titularitats seguides en aquesta posició a la Lliga, en els triomfs contra el Vila-real i el Getafe i en la derrota contra l'Osasuna en un partit amb moltes rotacions. En el següent compromís, va disputar 84 minuts contra l'Alabès, un enfrontament en què no havia sigut titular però en què va entrar al cap de sis minuts per una lesió de Ferran i en què va acabar servint una assistència. Entremig, també va ser escollit com a titular de pivot contra el Mònaco, en l'estrena a la Champions, però una expulsió al cap de 10 minuts va llastar la seva participació.

Malgrat que Eric no amaga que prefereix jugar de central que de pivot, estava satisfet per haver acumulat participacions en aquesta posició i no se li escapaven les garanties que estava donant la parella Iñigo-Cubarsí al cor de la defensa. La seva progressió la va interrompre una lesió muscular que es va fer en l'escalfament d'un partit contra el Sevilla a Montjuïc en què havia de ser titular. Aquest contratemps el va tenir apartat del joc des de mitjans d'octubre fins a principis de desembre.

Durant aquest procés, Flick i també el seu cos tècnic (especialment el segon entrenador, Marcus Sorg, i fins i tot Thiago Alcántara, que havia col·laborat amb l'staff a l'estiu), van mostrar la mateixa mà esquerra, interessant-se per l'evolució del futbolista durant el procés de recuperació i fent-li saber que era un peça que encaixava molt en la seva proposta futbolística i que n'esperaven el retorn.

El retorn d'Eric Garcia a l'onze

Tot i les atencions rebudes, Flick és fidel a les coses que li funcionen i no es casa amb ningú. Si tens la mala sort de caure lesionat, t'hauràs de guanyar el lloc de nou. Després de rebre l'alta, Eric va anar entrant a poc a poc en l'equip, amb la competència afegida que Araujo ja estava també disponible i ocupava la vacant que havia deixat la lesió d'Iñigo i que, al pivot, De Jong també començava a acaparar minuts. Aquest context va generar, de nou, els cants de sirena de tornar al Girona, en què el club i el jugador havien vist reunir-se els seus camins de manera molt exitosa. "Quan va venir la primera vegada, potser podia semblar que feia un pas endarrere, però venint aquí en va fer dos endavant", comenten a l'ARA des de l'entitat gironina. Míchel l'hauria rebut encantat.

Paral·lelament, Eric seguia entrenant-se a bon nivell, sense fer soroll, acompanyat pel grup de joves amb pes del vestidor, liderat per jugadors com Pedri i Gavi, alhora que també mantenia una bona relació amb Ferran, Lamine Yamal, Fermín o Balde, entre d'altres. A banda de la seva actitud treballant, la bona voluntat que va mostrar a Flick durant el període que va fer de pivot i la "fusta de futur entrenador" –com reconeixen al vestidor– l'han ajudat a guanyar-se el tècnic de nou, que vol seguir comptant amb ell malgrat que no li estigui donant gaires minuts.

Amb Araujo mostrant diverses carències en la sortida de pilota i dubtes a l'hora de tirar el fora de joc, la meritocràcia d'Eric ha sigut premiada i ha aconseguit entrar de nou en la roda de confiança de Flick. S'ha guanyat el lloc a pols, i s'ha destapat també com a golejador amb el cap, una virtut que ja havia començat a ensenyar a Girona. Especialment rellevant va ser el seu gol en la remuntada contra el Benfica a la Champions, un partit en què la sort d'Eric va tornar a canviar.

"Si vols parlar amb Laporta l'has d'agafar de la solapa i emportar-te'l a un racó"