El gran beneficiat de la falta d'efectius a la davantera del Barça
Ángel Alarcón, de la generació de Gavi, entra en la dinàmica del primer equip per la baixa de Dembélé i la sortida de Memphis
BarcelonaBeneficiat per la baixa per lesió d'Ousmane Dembélé, per la marxa de Memphis Depay a l'Atlètic de Madrid i per la manca de marge financer per fer fitxatges, Ángel Alarcón (Castelldefels, 15 de maig del 2004) agafa protagonisme també ara per l'absència de Robert Lewandowski com a mínim durant dues setmanes. Desconegut pel gran públic, però habitual en les tertúlies dels seguidors del futbol base, té l'oportunitat de seguir peixant de talent –i sense cost– la primera plantilla del Barça. És una altra perla del futbol base de l'Espanyol que el Barça va arrencar de la prolífica Ciutat Esportiva Dani Jarque. Acaba de renovar fins al 2025 com a blaugrana i ja ha disputat tres estonetes a les ordres de Xavi Hernández.
Si bé posa els peus ara en els entrenaments de l'equip sènior, Alarcón estava cridat a fer-ho abans. De fet, pertany al grup de cadets avançats al seu temps que van saltar directament al Juvenil A sense passar abans pel B. A banda del seu, tres noms sobresortien en aquella fornada: Gavi, Aleix Garrido i Ilias Akhomach, tots ells nascuts el 2004. Però només ell i el jove interior de Villafranca y Los Palacios tenien la sort d'estar en el primer pla del focus de Ronald Koeman i Ramon Planes, els dos màxims responsables tècnics del Barça a finals de la campanya 2020-2021. Quan preparaven la pretemporada de la temporada següent, van explorar quins joves talents podrien formar-ne part i van convenir que Gavi i Alarcón, que tenien 16 i 17 anys respectivament, pujarien al primer equip. També van seleccionar Nico González i Balde, més veterans: del 2002 i el 2003.
Els arguments per provar Alarcón amb jugadors d'elit procedien de la seva excel·lent adaptació a la Divisió d'Honor Juvenil, viver dels grans talents del futbol estatal. Hi va marcar set gols partint des de la banda esquerra, sense ser un extrem pur, fet que va motivar que el tècnic del filial en aquell moment, Francesc Xavier Garcia Pimienta, el convoqués en alguna ocasió. Però quan quedaven tres setmanes perquè, com Gavi, es posés a les ordres de Koeman, va patir una greu lesió al genoll al play-off pel títol i va veure frustrat el seu somni. L'alternativa del neerlandès va ser cridar Ilias, que tampoc va poder aprofitar l'oportunitat com tocava perquè es va contagiar de covid. L'hispanomarroquí tornaria als entrenaments setmanes després amb el filial i arribaria a debutar amb el primer equip en l'estrena de Xavi a la banqueta, mentre que Alarcón va iniciar un procés de recuperació de més d'un any. Va passar d'estar a les portes del primer equip a perdre's un curs sencer en plena etapa formativa. Un cop dur.
Ilias i Barberà, amb un peu i mig fora del Barça
Durant els llargs mesos de feina en solitari al gimnàs, el jove de Castelldefels, habitual als passadissos de La Masia malgrat no passar-hi les nits, va aprofitar per estudiar un curs d'entrenador. "Hi estava molt interessat, tàcticament és molt viu tot i que no jugui al mig del camp", diuen d'ell a la Ciutat Esportiva, on avui celebren que Xavi l'hagi premiat amb tanta presència en els seus entrenaments. "A diferència d'Estanis o Ilias –altres davanters del filial–, l'Ángel té un perfil menys regatejador, menys específic, més com Ferran Torres i Memphis. Té la porteria al cap i li encanta jugar amb els límits del fora de joc. A més, físicament està molt fet", diuen a l'ARA des de Sant Joan Despí.
L'aposta per Alarcón, que enguany (un cop superada la lesió) ja ha convertit 11 gols entre la Lliga i la Youth League, s'emmarca en un context d'incertesa per les dificultats del Barça amb el fair play financer, que, al seu torn, entronquen amb la resistència d'Ilias i Víctor Barberá a renovar com a blaugranes. Són dos dels davanters més importants del filial i acaben contracte el 30 de juny, però tenen un peu fora del club perquè no accepten les xifres que els planteja Mateu Alemany per continuar-hi, més baixes que les que els ofereixen al Sevilla, al Milan o al Bruges, alguns dels interessats a emportar-se'ls lliures de traspàs. La situació recorda la d'Ilaix Moriba, que va marxar al Leipzig perquè demanava massa diners per quedar-se al seu club de formació. D'altra banda, la direcció esportiva prefereix dedicar esforços a assegurar-se el futur de Lamine Yamal, que amb només 15 anys ja treu el cap al Barça Atlètic de Rafa Márquez.