"Gràcies al Barça he pogut firmar el meu primer contracte i llogar un pis"

BarcelonaL'Amath i el Moha es miren, amb complicitat. "Moha, ¿és veritat que l'Amath juga molt bé a futbol?", li pregunten a Moha Es Zaky. És un noi de 23 anys tímid. Mira a terra i no acaba de respondre. Així que l'Amath, més decidit, decideix respondre ell mateix: "Soc molt bo. Aquest any he jugat a Regional Preferent", deixa anar amb una rialla. Amath Fall, de 21 anys, juga al CD Altorricón, un club del Torricó, a la franja de Ponent. I demostra el seu compromís cada cap de setmana desplaçant-se des de Lleida, on viu. Ho viu tant que fa pocs dies va decidir renunciar a anar a visitar les instal·lacions esportives del Barça per jugar un partit amb el seu club. Per això, l'Amath està esperant que li portin un regal: samarretes del Barça. Tant ell com el Moha li deuen molt, al Barça. Gràcies a la Fundació del club, han trobat feina. I han firmat el seu primer contracte.

A Torrefarrera (Segrià), bufa el vent i pica el sol. L’Amath, nascut al Senegal, i el Moha, marroquí, arriben al polígon industrial entre bromes. Han firmat un contracte que els canvia la vida. Un contracte implica poder buscar un pis i tenir seguretat. No ha estat fàcil arribar fins aquí, ja que van arribar a Espanya travessant la frontera sense papers i els ha tocat patir, perquè han hagut de dormir al carrer o en centres d’acollida. Ara es guanyen la vida com a soldadors a Distform, una empresa de Torrefarrera que fa mobles per a la cuina i que acaba de crear una segona marca, Mychef, especialitzada en forns. Una empresa en ple creixement que necessita personal qualificat. Les espurnes dels soldadors salten per la nau industrial, on ningú para quiet. A la planta superior, els comercials fan sonar les tecles dels ordinadors. És aquí, als despatxos, on firmar un contracte va canviar la vida d'aquests dos joves que van travessar la frontera com van poder. "No va ser fàcil, hi ha gent que no se'n surt. Jo, per sort, sí", recorda l'Amath, que somiava en jugar en un club com el Barça. De jugar-hi, no hi jugarà, però ara forma part del projecte de la Fundació del club blaugrana. Un projecte que ha creat un centre virtuós on tothom en surt beneficiat, la iniciativa "Joves més futur" de la Fundació del Barça, amb el suport de la Fundació de La Caixa.

Aquest projecte viu el seu primer any i enrola empreses i entitats per participar activament en la reinserció social i laboral d’un centenar de persones joves extutelades. Es tracta de persones que al complir la majoria d’edat es troben en una situació de més vulnerabilitat, després de perdre la tutela de la Generalitat a través de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), per la qual cosa es veuen obligats a emancipar-se sense suport familiar. "El projecte té com a objectiu la formació sociolaboral, l’acompanyament i el suport psicosocial d’aquest col·lectiu de persones d'entre 18 i 25 anys. El total de beneficiaris del projecte serà de 100 joves per any, derivats de diferents entitats socials arreu del territori", explica Marta Segú, directora de la Fundació del club.

El projecte ha nascut treballant amb una quinzena d'entitats del món social que tenen una llarga experiència en la gestió i el suport a persones joves extutelades, com Intress, on treballa Marina Casals Maireles. "Jo treballava amb els pisos on poden dormir alguns d'aquests nois quan ens van parlar d'aquest projecte que naixia. Vam fer una trobada amb les educadores, amb les tècniques, per saber-ne més. I vaig acompanyar alguns dels joves, que sabien que gairebé sempre els tancaven les portes quan buscaven feina o volien formar-se", explica. Però quan vas acompanyat per una marca com el Barça, tot és diferent. "S'obren portes. Ells han patit racisme, discriminació... a banda de tota la motxilla que porten a sobre, per tot el que han viscut. Aquests joves no tenen l'oportunitat de formar-se com d'altres d'aquí, que tenim suport familiar. No és el mateix dir «Hola, soc en Mohamed, vinc a buscar feina» que anar acompanyat d'especialistes i la Fundació del Barça".

L'orgull de l'empresari

"Soc soci del Barça i patró de la Fundació. M'agrada formar part de la vida del club. Em vaig assabentar de la iniciativa i vaig pensar que volia col·laborar-hi. Estàvem en un moment de creixement, un moment que anava bé per acollir nous treballadors i, per tant, encaixava per tot. Aquí, a Lleida, costa molt trobar personal qualificat. Busques un soldador i no el trobes", explica Josep Ramon Sobirà, gerent de Distform. "Tenim tres nois, els tres amb contracte. A un li costa més, però l'Amath s'ha adaptat molt de pressa. Tots necessiten un període d'adaptació, cada un té un ritme diferent", afegeix. "Els hem format a tots durant unes 100 hores i després han tingut un tutor a la fàbrica. Els nois tenen ganes, il·lusió i interès. Un soldador avui en dia és una peça que va buscada, són persones que poden guanyar-se un sou digne", defensa, i explica com l'Amath va començar a soldar els laterals de taules i ha anat creixent. El Moha, més introvertit, progressa més lentament. Però progressa. "Ha canviat molt en els mesos que fa que és aquí, es va obrint", diu l'Arnau, el company de feina que els coordina.

La fama del Barça posa en contacte empreses i joves. Actua com a imant per canviar la vida de molts joves. "La marca Barça és molt potent i ¿a qui no li fa il·lusió col·laborar amb el club? Molts empresaris, si arriba la Fundació Barça, es motiven molt més. És més que un club. Si et donen un projecte que no saps qui són, et pot generar certa desconfiança. El Barça és un actor clau a la societat catalana, ajuda molt. Penseu que molta gent desconfia dels joves, però si el Barça organitza un acte com el que es va fer a Lleida fa poc, hi van. I van descobrir un grupet de 29 noies joves, encantadores, que volen treballar", diu Sobirà. A la Fundació del Barça confien que l'èxit del primer any permeti sumar nous companys de viatge.

"A ells els dona molta seguretat i confiança veure com els formen per fer una feina. I després, la fan i van millorant. A més van coneixent gent, van creant una xarxa d'amistats a la feina", explica la Marina sobre l'Amath i el Moha, que l'escolten atents. Tant ella com gent de la Fundació del Barça els continuen visitant per garantir que tot va bé. De fet, dins del projecte sempre hi ha ajuda psicològica, ja que "molts porten a sobre traumes o no tenen eines per entendre algunes situacions a la feina, ja que no han tingut referents. És molt important que tinguin una xarxa, però també que aquesta xarxa sigui sana", afegeix, i recorda que dins del projecte, el Barça treballa per crear una xarxa de persones voluntàries entre els socis i sòcies, i també personal del club, per acompanyar aquests joves. Gent disposada a escoltar-los, a quedar amb ells, després de passar per una breu formació. De moment, gairebé un centenar de socis i 28 treballadors del club s'hi han ofert.

"Els joves fan un gran canvi en aquests mesos. Quan són als pisos els veus immadurs, encara no tenen les idees clares. Ara aprenen idees bàsiques, com ser puntuals, ser responsables", explica Marina Casals. Aquest primer any, 63 dels 100 joves que han entrat a formar part del projecte ja han trobat feina. I la Fundació del Barça espera que la xifra pugui ser més alta quan es tanqui la primera temporada. A més, s'organitzen trobades on representants de les empreses que ja han donat feina a un jove es troben amb d'altres d'interessades, per compartir les experiències viscudes. "He pogut llogar un pis, ara tinc feina, pis i equip de futbol", diu l'Amath. "El dia que van dir-me que firmaria el contracte, em vaig emocionar molt. Aquí tothom m'ha ajudat molt", explica. L'Arnau, que és exigent amb la feina, li recorda que si l'han ajudat és perquè "la teva actitud ha estat molt bona, amb ganes d'aprendre, d'anar creixent". A l'empresa admeten que la jugada ideal seria trobar persones ja formades per fer feines com la de soldar, però no les troben. Així que formar-les és la solució. Tant per a ells, com per als joves.

Dins del projecte, els joves van ser convidats a visitar la Ciutat Esportiva del Barça per jugar-hi un partidet. L'Amath s'ho va perdre, ja que tenia partit. Així que la Fundació s'encarrega de fer-li arribar samarretes del club quan el visiten a Torrefarrera, per veure en directe com li van les coses. El Moha sí que hi va anar, i es va emocionar. "Els meus amics no es podien creure que era a les instal·lacions del Barça", diu. Va travessar la frontera amb Espanya amagat en un camió i després d'intentar treballar del que fos, de cambrer o recollint fruita, per fi té un contracte. I en part, gràcies al Barça. Entre rialles, el Moha admet que sempre ha estat del Madrid. "Però aquesta samarreta, el que ens està passant... sembla un somni", conclou.