Gols balsàmics per a André i Mascherano
El portuguès s’allibera amb dues dianes i l’argentí desfà el seu malefici amb un penal
BarcelonaFins i tot es va sentir el seu crit de ràbia. D’alliberació. El Camp Nou transitava per una fase d’un silenci fred, quan una centrada d’Ivan Rakitic des de la dreta va ser afusellada a tocar del punt de penal per André Gomes. Amb l’interior del peu, tens, col·locat, imparable. 2-0. Era un gol decisiu per encarrilar el triomf contra l’Osasuna, però, sobretot, un gol vital per a la confiança del portuguès. En va marcar un segon per tornar a obrir l’escletxa de dos gols (3-1) per arrodonir el que, per a Luis Enrique, va acabar sent un vespre rodó. “Hem aconseguit el que volíem. Guanyar i que els jugadors agafessin confiança”, va dir l’asturià després de la golejada als navarresos.
El tècnic estava satisfet, també, pel gol que va desfer el malefici de cara a porteria de Javier Mascherano -l’entrenador va qualificar “d’anècdota” que no n’hagués marcat cap encara al Barça-. Al minut 67, l’argentí va ser convidat pel Camp Nou per xutar un penal comès sobre Denis Suárez i que Rakitic s’havia adjudicat, davant les absències dels cracs. No es va fer pregar i va acceptar el desafiament de seguida, mentre Piqué feia gestos per subratllar el simbolisme del moment.
Amb un xut poderós, sense marge per al dubte, el Jefecito va batre el porter Sirigu i va resoldre el que tenia pendent al club: marcar un gol com a blaugrana. A la banqueta, Iniesta somreia i Suárez estava dret, eufòric. “Estem molt contents per ell”, va reconèixer Paco Alcácer després del partit. El davanter era un altre dels que van trobar el seu gol balsàmic, en el seu cas en va fer dos, menys urgents que els dels seus companys, però que, igualment, li aporten “tranquil·litat i confiança”. I no n’hi sobra.
Dos punys i una carícia
Ningú s’ho esperava però el duel contra l’Osasuna, encaixat entre un clàssic i un derbi, va acabar sent oportú per insuflar autoestima en els suplents -i per tornar a demostrar que Messi té el poder absolut sobre l’on i el quan, com indica que faci el 4-1 quan s’acosta el minut en què, segurament, havia pactat la substitució-. Ni el millor guionista hauria traçat una millor seqüència.
Ho devia pensar André Gomes, que va celebrar el gol sense amagar la tensió acumulada durant tota la temporada. Va fer un gest automàtic de tancar els dos punys i llançar-los endavant, va abaixar la mirada i va deixar que l’abracessin els companys, que van córrer a rodejar-lo. No era un gol qualsevol. Ho sabia també Messi, que va acaronar el cap del portuguès, en un gest molt paternal, conscient també de com era d’important encertar per al 21, que ahir va fer de carriler.
El gol li va valer a André Gomes els aplaudiments del Camp Nou i, fins i tot, que l’Espai d’Animació coregés el seu nom uns quants segons. I això que el partit no havia començat bé per a l’exvalencianista, amb un canvi d’orientació d’Arda Turan que no va arribar a controlar, una passada massa forta a Rakitic i un intent de regat que va acabar en embolic i amb la possessió per al rival. Però amb el gol va fer un clic. Lleuger, gairebé invisible, però que pot marcar un punt d’inflexió en l’etapa al Barça del portuguès. “Sempre és una bona notícia que els jugadors es trobin amb el gol. Millorarà en la seva confiança i això és bàsic perquè pugui donar un rendiment encara més bo”, va concloure Luis Enrique en declaracions a la sala de premsa.