Quan un gol et canvia tota la vida

BarcelonaLa UE Santes Creus de Reus ha rebut trucades des de diferents països. Aquest club formatiu per on han passat jugadors com Isaac Cuenca o Jon Toral s’ha trobat al centre de la notícia des que Sergi Roberto va saltar amb tot el cor en l’últim minut del partit contra el PSG, ara fa una setmana, i va marcar un dels gols més històrics. L’últim heroi barcelonista també va formar-se en aquest club, i el president, Ramon Alabart, s’ha sorprès una mica de veure com es parla del Santes Creus en llocs com els Estats Units o la Xina. “Quan en Sergi va fer el gol vaig començar a plorar. Havent-lo vist de menut i tenint tants records d’ell, era impossible no emocionar-se”, explica.

La figura de Sergi Roberto ha creuat mig món després d’aquell gol. “És un premi a un noi treballador i de família tranquil·la”, diuen des de la UE Santes Creus, on se senten especialment orgullosos d’haver contribuït al creixement esportiu d’un jugador que cada any encara passa pel club, per xerrar i veure com van les coses. Els pares del jugador, el Josep Maria i la Rosa, també mantenen el contacte amb el club i amb les arrels. La família Roberto viu ara a Castellvell del Camp, la població als afores de Reus on molts reusencs, si poden, es fan una casa per viure amb calma. El jugador també hi té casa, malgrat que no para mai quiet. Quan té uns dies de festa, sol viatjar a Londres o París amb la seva xicota, la model israeliana Coral Simanovich. “Aquest és el meu heroi”, va dir a les xarxes Simanovich després del gol contra el PSG. La parella es va conèixer a inicis del 2014 i queden quan poden, ja que ella segueix vivint a Tel Aviv, on estudia disseny i, per sobre de tot, potencia una carrera de model que l’ha convertit en la més famosa del país, a l’altura de Bar Refaeli. A Israel, el gol contra el PSG va portar Sergi Roberto a obrir informatius.

“Un gol et pot canviar la carrera, però després cal donar-hi continuïtat”, diu Ivan Iglesias, que va fer l’últim gol de la golejada per 5-0 contra el Madrid la temporada 1993/1994. L’asturià va passar a formar part de la història del club per haver sigut un dels autors d’aquells gols, però després la seva carrera no va tenir tant d’èxit com hauria volgut. Va tornar a l’Sporting i va jugar en clubs com l’Oviedo i el Cartagonova. “Després de marcar un gol d’aquells que són recordats, notes que la gent et tracta diferent. T’estimen, et cuiden, però has de tenir sort i aprofitar-ho per convertir-ho en un moment que et permeti seguir creixent”, afegeix. “De moment, ja forma part del club dels escollits”, argumenta l’exrepresentant de jugadors Josep Maria Minguella. “Hi ha algunes nits que tothom les recorda: molta gent no va veure en directe el gol de Zuviría contra l’Anderlecht -a la Recopa del 1978/1979, quan el Barça va igualar una eliminatòria en què havia perdut per 3-0 al partit d’anada- però la gent encara en parla. Amb en Sergi Roberto passarà el mateix. I això és molt important”, afegeix. “A mi la gent encara em recorda el gol contra el Madrid”, admet Ivan Iglesias. Un moment, un gol, un xut, pot obrir-te en part les portes de la immortalitat.

L’endemà del gol

Marcar un gol històric et canvia per sempre, perquè et toca passar a ser un record preuat per a molta gent. “A mi la gent encara em recorda aquell gol contra el Xakhtar. I mira que després es van guanyar títols, però tant els aficionats del Sevilla com d’altres, quan em troben, sempre em parlen d’aquell gol”, diu Andreu Palop, que com a porter del Sevilla va marcar un gol de cap històric contra el Xakhtar a l’Europa League que va evitar en l’últim minut l’eliminació dels andalusos, que van acabar guanyant aquella edició del torneig, el 2007.

Des de l’entorn Sergi Roberto confirmen que les 24 hores posteriors van ser una bogeria, amb centenars de missatges de WhatsApp i trucades als familiars directes. El jugador, que va marxar del Santes Creus al Nàstic, on estaria menys de dos anys abans de ser portat a La Masia per Albert Benaiges quan era infantil en ser descobert durant un Damm-Nàstic, s’ha encarregat de repartir alegria i situar Reus al mapa. Pels telèfons circulava un muntatge del monument al general Prim amb la cara de Roberto. Fins i tot els mitjans japonesos en van parlar. “Al Japó s’ha explicat que Roberto és de la mateixa ciutat que Antoni Gaudí”, diu el periodista Shingo Sugawara, de la televisió J-sports.

Una vila feliç

De fet, a la ciutat, el mateix alcalde, Carles Pellicer, va aprofitar una roda de premsa sobre el concurs públic per gestionar l’estadi municipal per afirmar: “Ens omple d’orgull poder dir: Sergi Roberto, t’estimem. Un noi de la casa, de Reus, va fer història i, per tant, d’una manera o altra, també és la ciutat de Reus qui fa història”. Roberto ja va ser l’encarregat d’encendre la tradicional Tronada de Sant Pere el 2015 i segueix present en el dia a dia de la ciutat. De fet, Josep Maria Agell, el president del Reddis, club històric de la ciutat on el blaugrana va jugar abans de fitxar pel Santes Creus, on va passar més anys, ha proposat batejar el primer camp on va jugar el lateral amb el seu nom. A Reus també va agradar que el jugador blaugrana no oblidés l’ascens del Reus Deportiu a Segona -on no havia jugat mai- l’estiu passat, i el felicités. “Per a la ciutat de Reus és un orgull poder tenir un jugador com ell”, va afegir l’alcalde la setmana passada.

“Algú va dir per la redacció que no tenia ni idea de qui era Sergi Roberto després del gol. Nosaltres, que fem espots, ho teníem clar, però per aquest motiu vam encarregar fer una notícia ràpida explicant qui és en Sergi”, diu el periodista del Daily MailOliver Holt. “La gent recordarà per sempre més Agüero al City perquè els va donar una lliga, guanyada per davant del United al minut 95”, reflexiona. “Així que entenc que Sergi Roberto ja s’ha guanyat un lloc a la història del club”, afegeix. “Marcar aquest gol no vol dir que ara ho tinguis tot fet, però quan tens la sort de protagonitzar un moment així et sents millor amb tu, reforçat, i és una gran oportunitat”, admet Palop. Per a Sergi Roberto, que ja estava vivint una temporada en general positiva, amb bastants minuts, el gol va arribar quan més falta li feia, ja que havia caigut de la titularitat en alguns moments clau. “Un jugador que cau a la banqueta pateix. I ell què ha fet? Treballar, treballar, treballar, sense queixar-se ni crear problemes”, diuen dins del club. “T’asseguro que Luis Enrique hauria estat igual d’eufòric encara que hagués sigut un gol en pròpia porta”, expliquen al Barça.

Però hi havia una segona alegria: havia marcat un noi que s’ho mereixia. “T’asseguro que hi ha molta gent al club que està especialment contenta que el gol més històric fos del Sergi”, diuen des de dins del club. Amb Luis Enrique, Sergi Roberto, que hauria volgut jugar al mig del camp, ha actuat en sis posicions diferents fins a assumir que el seu futur passa per adaptar-se al lateral dret. Amb Luis Enrique ja va parlar d’aquest tema amb calma durant tota l’última pretemporada. I era precisament el tècnic asturià qui el burxava dient-li que l’últim gol que havia marcat havia sigut amb el juvenil. Una exageració, ja que Sergi Roberto ha marcat sis gols en 141 partits amb el primer equip blaugrana des que va debutar el 10 de novembre del 2010 en un partit de Copa del Rei contra el Ceuta. Una frase, però, que pretenia esperonar el reusenc, un jugador que “amb el seu gol ha donat [al Barça] molt més que una remuntada”, diuen fonts del club. “Si el gol el marca un nano de La Masia, ens permet unir en un sol instant dues coses: els cracs fitxats i els cracs de la casa”, expliquen des dels despatxos del Barça per valorar l’impacte mediàtic del triomf contra el PSG. I darrere d’un impacte mediàtic, hi ha un benefici econòmic.

El mateix Sergi Roberto, que passa d’1.600.000 seguidors a Twitter, va veure com després del gol la xifra creixia en un sol dia en 40.000 seguidors. A Instagram, xarxa on és més actiu i s’acosta als quatre milions de seguidors, en va guanyar més de 20.000 en les hores posteriors al gol, especialment després de penjar una sèrie d’imatges seves celebrant el gol que van passar dels 330.000 “M’agrada”. El seu sisè gol amb el primer equip blaugrana ho va canviar tot. Al Barça i també en la seva trajectòria professional.

La temporada amb més partits del reusenc

Aquesta ja és la temporada en què Sergi Roberto ha jugat més minuts en partits oficials des que va arribar al primer equip. La temporada anterior el reusenc va arribar a jugar en 31 partits de Lliga, però gairebé la meitat van ser com a suplent. Aquesta temporada Sergi Roberto ja porta 23 partits en Lliga, però tots excepte quatre com a titular. Una de les grans diferències, però, ha sigut que aquesta temporada Roberto ha jugat sis partits a la Lliga de Campions, quan en l’anterior només en va jugar un. La confiança de Luis Enrique s’ha vist traduïda sobretot en la titularitat en partits importants, com els que van jugar contra el Manchester City a la Champions.