La llegenda de Messi es fa més gran al Molinón, on Guardiola va iniciar-ho tot

BarcelonaA Gijón, ara fa set anys i mig, Leo Messi va rebre l'encàrrec de Pep Guardiola d'agafar les regnes del Barça. L'argentí va fer-se seu l'equip, va posar la primera pedra d'una era històrica, plena de títols i exhibicions futbolístiques que han situat el club blaugrana en primera fila del panorama mundial. Aquest dimecres, Messi ha trepitjat per quart cop la gespa del Molinón, l'escenari del primer Messi de llegenda, un Messi que va estrenar en terres asturianes la posició de fals 9 que l'alçaria al tron futbolístic. El de Rosario ja venia reclamant atenció feia més de dues temporades, però va ser a Gijón, de la mà de Guardiola, on va esclatar. On va 'néixer' el Messi imparable, el Messi camaleònic, el Messi que es reinventa, el Messi dels rècords. Avui ha ampliat la llegenda creuant la barrera dels 300 gols en Lliga. Ja en porta 301.

I ho ha fet amb una altra actuació de líder, de crac, de referent –encara que cedeixi els penals als seus companys, com ha tornat a fer amb Suárez–. El seu xut ras en el 0-1 és una metàfora del que és ell, perill evident però gol inevitable. I l'1-2 és un remat rabiüt amb l'exterior, poderós, imparable. Dos gols per encarrilar un partit que l'engrandeix una miqueta més.

On va començar tot

Tot va començar un 21 de setembre del 2008. El Barça de Pep Guardiola afrontava la tercera jornada de Lliga amb urgències, després d'una derrota a Sòria contra el Numància en el debut i un empat al Camp Nou davant el Racing de Santander (amb gol de Messi de penal, després d'entrar des de la banqueta a la segona meitat) en la segona jornada. El triomf en l'estrena de l'equip a la Champions uns dies abans havia calmat els ànims en l'entorn barcelonista, tot i que no tothom acabava de veure clar el projecte del tècnic de Santpedor, l'aposta de Joan Laporta després del naufragi de Frank Rijkaard.

Fins que va arribar Gijón i un balsàmic 1-6. L'auguri del que vindria aquella temporada. L'Sporting, cuer de Primera, va ser la primera de les moltes víctimes de Messi i de Guardiola aquella temporada, que acabaria amb el triplet. El primer triplet de la història del Barça. Aquell dia Messi va marcar els dos últims gols de l'equip, però no van ser el més transcendent de la victòria. El que ha quedat guardat a la memòria blaugrana és el naixement de l''invent' d'ubicar-lo pel centre. No com a recurs durant el joc (en els anteriors partits ja se l'havia vist poc fixe a la banda, alliberat per Guardiola per ocupar espais interiors), sinó com a posició de partida.

Eto'o va desplaçar-se a la banda dreta, on també va acabar jugant-hi Bojan en la segona meitat. Però no van ser ni el camerunès ni el de Linyola, davanters centres més purs que l'argentí, els encarregats d'ocupar la punta d'atac.

La zona era propietat de Messi. Guardiola ja tenia clar que volia que l'argentí estigués a prop del nucli del joc. De la gestació de les jugades. A prop dels cervells, del motor, del mig del camp. Aquell Messi està molt lluny de l'actual totcampista però ja insinuava un desig participatiu que ha anat madurant al llarg dels anys.

Guardiola també tenia clar que Messi havia de servir de pol d'atracció. Fins i tot abans de ser qui és ara. I per això intentava oferir-li moltes alternatives per davant seu quan tenia la pilota prop de l'àrea per alimentar la versió més assistent de l'argentí.

Des del principi, el tècnic de Santpedor va insistir que volia mantenir Messi actiu, que el volia a prop d'on es decideixen els partits. A prop de la porteria, a prop de l'àrea, a prop dels gols. Sense una línia de calç que li limités un camí de sortida, Messi podia exhibir la seva capacitat dribladora i la seva conducció sempre vertical.

Revisionar el partit coneixent totes les evolucions de Messi fa que la retrospectiva sigui una mena de recordatori repetitiu, com si res fos nou del tot. Més del mateix, més d'ell mateix. Però va ser a Gijón el primer cop que tots els Messi van començar a ser un de sol. Tot en un. Dins un Barça que ja llavors girava al seu voltant. Com ha tornat a quedar clar avui.