Gerard Piqué: futbolista professional, aconseguidor obsedit

BarcelonaEspanya s'ha posat les mans al cap amb Gerard Piqué. La publicació a El Confidencial d'uns àudios filtrats des del telèfon mòbil del president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, en què se'l sent parlar amb el central del Barça sobre el negoci de la Supercopa a l'Aràbia Saudita, la plaça vacant a la Segona B o la convocatòria olímpica per a Tòquio, ha provocat tot tipus de reaccions, també del mateix protagonista. El que més crítiques causa és el conflicte d'interès que pot suposar que un jugador en actiu tingui un paper tan eminent en la presa de decisions, sobretot quan aquestes afecten les competicions en què participa amb el club que li paga el sou –el Barça– i el que posseeix –l'Andorra–. Les notes de veu sostretes ensenyen l'esperit emprenedor de Piqué i la seva capacitat per convèncer l'interlocutor, dues qualitats que porta molts anys esprement gràcies a un olfacte privilegiat i a la posició de poder que li proporciona ser una estrella mediàtica.

"O ell es menja la vida o la vida se'l menja a ell". Així parla de Piqué una persona que hi ha conviscut al vestidor del Barça durant uns quants anys. El barceloní, que el febrer va fer 35 anys, és una rara avis en el món del futbol. A diferència dels altres jugadors milionaris, que deleguen a tercers la gestió del seu patrimoni, ell sap combinar el dia a dia com a esportista de primer nivell amb una vida empresarial frenètica, en constant redefinició i amb un component lúdic associat al fet de saber que el compte bancari compensarà les seves errades. Sobre aquest coixí econòmic es va permetre el luxe de tancar amb pèrdues milionàries Kerad Games, l'empresa de videojocs que va fundar el 2012, o d'assumir el fracàs de l'hamburgueseria Yours!, projecte derivat d'una inversió prèvia en carn de vedella de la Vall d'en Bas (Girona). "No faig tot això per diners. M'he guanyat bé la vida i podria estar estirat al sofà sense fer res", acostuma a dir quan li pregunten pel seu vessant emprenedor. En efecte, Piqué es pren els negocis que fa –ara sota el paraigua del hòlding Kosmos– com un joc de risc, amb el mateix esperit que el podia portar a perdre milers d'euros i unes quantes hores de son quan apostava en partits de la NBA o a guanyar timbes de pòquer al Casino de Barcelona.

Carismàtic de mena, el central blaugrana s'implica en primera persona en els seus negocis perquè li vagin bé. En aquest context s'emmarca l'acord per portar la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita, pel qual Kosmos s'embutxaca 24 milions a repartir en sis anys, però sobretot les converses posteriors amb Rubiales, primer per demanar-li ajuda per participar en els Jocs Olímpics i després perquè l'Andorra tingués un grup més senzill a la Segona B. "Més que un empresari és un aconseguidor", explica a l'ARA una font pròxima al vestidor del Barça, on fins fa poc es preferien perfils més discrets que el de Piqué per portar la capitania, un honor que el central no va recollir fins deu anys després del seu retorn. Tanmateix, portar el braçalet no l'ha dissuadit de seguir movent fils fora dels terrenys de joc. El 2019 va tancar un acord per explotar la Copa Davis durant els pròxims 25 anys a canvi de 2.600 milions. I el 2020, en virtut de la bona relació que va teixir amb Isabel Díaz Ayuso arran de l'organització del torneig tenístic a Madrid, va mediar perquè es transportessin 32 milions de mascaretes des de la Xina fins a la capital espanyola en el pic de la pandèmia. Ho va fer a canvi de res tangible.

Negocis a casa seva

Però Piqué també ha fet d'aconseguidor a casa seva. Per començar, si el Barça porta Rakuten a la samarreta des del 2016 és gràcies a ell. L'agenda del central va facilitar que la junta de Josep Maria Bartomeu trobés una alternativa als petrodòlars de Qatar per patrocinar el Barça. Va ser Piqué qui va convèncer Hiroshi Mikitani, amo del gegant japonès de comerç digital, perquè invertís en el club català. El jugador no va cobrar per la mediació, però es va saber fort per negociar amb Bartomeu un contracte professional fins al 2022 a raó de 28 milions bruts anuals entre fixos, plusos i variables, sense comptar una prima de fi d'etapa.

De l'aliança amb Rakuten també va obtenir la coproducció del documental Matchday amb Kosmos, que mesos abans havia produït La decisión, la peça que Griezmann va fer servir per rebutjar anar al Barça. Malgrat el seu malestar pel cas Barçagate, Piqué també es va entendre amb Bartomeu l'octubre del 2020, en pandèmia, per espaiar els pagaments del seu contracte fins al 2024, d'esquena a la negociació col·lectiva amb els altres pesos pesants del vestidor. En canvi, no va aconseguir que l'exdirigent l'acceptés com a comprador d'una part del Barça Corporate. Anava en contra del codi ètic. El que sí que va poder fer per aquelles dates va ser reclutar el doctor Ricard Pruna, que havia patit un assetjament laboral al Barça, per al seu Andorra. Mesos després també fitxaria per a l'entitat del Principat el segon de Quique Setién, Eder Sarabia. Pruna tornaria al Camp Nou de la mà de Xavi. I Piqué segueix interessat en el Barça Corporate, que continua a l'espera de trobar accionistes minoritaris.

Amb Joan Laporta a la presidència, el central manté la línia directa amb la presa de decisions. Així ho demostra el fet que negociés abans que ningú amb el mandatari la rebaixa salarial que va caldre per, ja amb Lionel Messi fora del Camp Nou, poder inscriure Memphis i Eric Garcia a la Lliga. El seu ascendent als despatxos fa que el seu representant, Arturo Canales, sigui ben rebut a l'hora de negociar renovacions sui generis com la d'Umtiti, de protegir futbolistes com Riqui Puig o d'assegurar-se fitxatges com el de Pablo Torre. "Piqué i Canales tenen molta influència en el dia a dia del Barça", assegura a l'ARA una font que sap com s'està funcionant al club. D'aquesta sintonia dependrà la calendarització dels pagaments ajornats al central, que per al curs 22/23 superen amb escreix els 50 milions d'euros. Perquè el futbolista aconseguidor per excel·lència també és el defensa més ben pagat del món.