Gavi, Vitor Roque i la palanca fantasma

Quan es reprengui la Lliga, el Barça començarà a jugar-se a Vallecas bona part de la temporada en un tram de calendari endimoniat. Però no només s’hi jugarà la vida esportiva, sinó també la salut institucional. La pilota ho tapa tot, però quan deixa d’entrar —ho saben tots els dirigents de clubs— surten les vergonyes. A la llotja miren Xavi Hernández amb insistència perquè no volen ser ells els que estiguin sota el focus fiscalitzador. I, en aquest Barça farcit de dubtes que té el tècnic disparant contra la premsa per desviar l’atenció, només li faltava el desastre que representa la lesió de Gavi. Declarar el seleccionador Luis de la Fuente persona non grata seria justificable per haver explotat el nano innecessàriament, però les responsabilitats es multipliquen en una cadena que ha rebentat un genoll de 19 anys.

I amb les llàgrimes encara calentes i Gavi pendent de passar pel quiròfan, ja han arribat les travesses de migcampistes candidats a ocupar el seu lloc, les aritmètiques paupèrrimes del fair play financer blaugrana i el nom del davanter Vitor Roque repetint-se com si fos el nou Ronaldo Nazário. Les penúries són així: has de gratar euros d’on sigui després del solar deixat per Bartomeu i companyia, però alhora ets incapaç de trobar qui et pagui els diners d’una operació ja anunciada i aprovada per la Lliga. La palanca fantasma podria ser el títol de la pel·lícula en què està atrapat el club i que marcarà les maniobres de cara al mercat d’hivern i, aneu a saber, potser també les de l’estiu. I, enmig d’aquestes turbulències, es barregen les prioritats dels uns i dels altres, tenint en compte, a més, que hi ha qui ha posat patrimoni en risc i ha de recuperar allò que és seu.

Si el Barça ja hagués aconseguit estar econòmicament sanejat, l’àrea esportiva no hauria de recollir engrunes per acostar-se als seus objectius. No hauria de fer equilibris per determinar què és millor per a l’equip: si reforçar-se amb un migcampista —que és el que voldria Xavi— o bé avançar l’arribada de Vitor Roque —un compromís adquirit—. És a dir: si, com a mínim, el Barça hagués ingressat els diners de Libero quan tocava, segurament no hi hauria certs debats ni abans ni després de trencar-se un dels jugadors més importants i es podria fer tot. Quan Deco diu que Gavi és insubstituïble té tota la raó del món, però s’ha de llegir entre línies: també ens està avisant de quin serà el full de ruta. Si ha de triar, les garrofes les vol posar al tauler del davanter brasiler.