Gavi, un prodigi que el Barça haurà de tornar a 'fitxar'

BarcelonaAmb només 18 anys (els va fer a l'agost), Pablo Martín Páez Gavira, Gavi, ha sigut protagonista dels dos clàssics que ha jugat el Barça aquesta temporada. En el primer, celebrat al Santiago Bernabéu en la jornada 9 de Lliga, per absència; i en el segon, disputat diumenge a Riad en el marc de la Supercopa d'Espanya, per sísmica presència. A Chamartín, a mitjans d'un octubre marcat per les lesions i (sobretot) per l'eliminació prematura a la Champions, el menut i alhora molsut jugador sevillà va ser suplent en un matx en què l'equip va acusar una alarmant falta de nervi competitiu. De fet, quan Xavi Hernández el va fer entrar al minut 60 en el lloc de Sergio Busquets, les estadístiques de duels guanyats i de faltes comeses es van disparar. Escarmentat per aquest precedent, el tècnic egarenc no es va estar d'incloure'l, ara sí, en l'onze del clàssic d'Aràbia Saudita. I l'aposta va ser decisiva: el jove blaugrana es va doctorar amb una actuació sublim coronada per una diana (l'1-0) i dues passades de gol que el van fer mereixedor de l'MVP. Mai un futbolista tan jove havia marcat i assistit en un mateix Madrid-Barça.

L'exhibició de Gavi ha caigut per madura. Tot i la seva curta edat, ja acumula 87 partits al primer nivell: 70 amb el Barça i 17 amb la selecció espanyola absoluta. Va tirar la porta a terra a les ordres de Ronald Koeman l'estiu del 2021, Luis Enrique el va promocionar de pressa amb la roja i Xavi també ha acabat rendint-se a l'evolució del seu talent. Perquè internament, quan va arribar a la banqueta blaugrana procedent de l'Al-Sadd, l'entrenador català se sorprenia amb les llacunes que l'andalús tenia amb el joc de posició, unes mancances que no veia en Pedri, al qual va enyorar durant la seva llarga lesió al quàdriceps. Gavi no era el tipus d'interior que el tècnic s'imaginava per al seu Barça, però entre la falta d'alternatives –Bernardo Silva era massa car– i la seva fiabilitat competitiva, ha acabat demostrant que el seu repertori no 100% canònic de La Masia pot marcar igualment una època al club. "És pura passió, no té sostre. Em sap greu quan no el faig jugar. Té un futur brillant i molt marge de millora", va dir Xavi sobre el migcampista de Villafranca y Los Palacios, que al clàssic va jugar de fals extrem esquerre i va interpretar perfectament els espais a l'esquena de la medul·lar del Reial Madrid. L'upgrade posicional ja es nota.

El que no ha hagut d'aprendre Gavi és a competir. "Feia molt de temps que no veia una irrupció així amb només 18 anys", declarava en aquest sentit, just després del bany àrab del Barça al seu etern rival, l'exentrenador i analista Jorge Valdano a Movistar Plus. Una capacitat que sorprèn relativament al futbol base blaugrana, on ja fa temps que albiren un llarg i exitós recorregut a les botes mig descordades del jove i irreverent migcampista. "És un privilegiat. Té una genètica molt poc propensa a les lesions que compensa el poc peix i verdura que, com tots els joves, menja", afirmen amb afecte sobre ell des de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Els 10.000 euros que va costar el seu fitxatge en edat infantil estan amortitzats de sobres. Tant que, de l'actual primera plantilla del Barça, només Pedri té un valor de mercat superior (100 milions) al que té ell (90) en el portal especialitzat Transfermarkt. Ara bé, és ell –juntament amb Lewandowski– i no el canari el més aclamat per l'afició en els desplaçaments i en les poques oportunitats que hi ha per veure entrenaments en directe. La febrada que genera és tal que la premsa del cor ha publicat que una de les seves principals fans és Elionor de Borbó.

En consonància amb aquesta enorme projecció, Gavi va firmar el seu primer contracte professional a mitjans de setembre, fins al 2026, amb un sou superior als set milions d'euros bruts anuals. Són menys dels que li podrien pagar a la Premier League, on el jugador ha despertat l'interès sobretot del Liverpool de Jürgen Klopp, però força més dels que el Barça pot inscriure en una massa salarial excedida segons els càlculs de la Lliga. Si bé l'andalús ja està cobrant com si fos un professional, als ulls de la patronal encara té condicions de juvenil. Per això competeix amb el dorsal 30, típic dels futbolistes que pugen del filial per donar un cop de mà al primer equip. El problema és que aquest marge s'esgota el 30 de juny del 2023, la data de finalització del contracte que ara per ara reconeixen els òrgans de control econòmic de la patronal, un inconvenient que també arrossega l'acord de renovació que va rubricar Araujo fa uns mesos. Per tant, a efectes pràctics, el Barça està obligat a generar fair play amb el migcampista i amb el central si no vol que quedin lliures malgrat haver-los ampliat el contracte. De fet, les millores que van pactar són tan grans que, de facto, hauran de ser inscrits com a nous fitxatges.

Guerra contra Tebas amb Gavi i Araujo pel mig

És en aquest context d'urgència on s'emmarca el recurs que el Barça ha interposat en un jutjat mercantil perquè la Lliga li reconegui el 15% de marge salarial extra que tenen els clubs que es van apuntar al pla LaLiga Impulso, regat amb milions del fons d'inversió CVC. El club que presideix Joan Laporta creu que té el dret d'ampliar en 90 milions el seu fair play gràcies a la palanca televisiva que va firmar amb Sixth Street a canvi del 25% dels ingressos de retransmissió dels partits de Lliga durant els pròxims 25 anys. "Està previst que a finals de temporada puguem actualitzar les fitxes de Gavi i Araujo, a més d'afrontar la renovació de Balde", va dir el president executiu culer en una entrevista a RAC1. Laporta té clar el què, però el com encara està per veure, sobretot si els tribunals tomben la reclamació del Barça i tot queda en mans dels capritxos del mercat.