És un gat, però direm que és una llebre
BarcelonaEns movem en uns temps en què la realitat és relativa i mal·leable com la plastilina. La gran obsessió dels nuclis de poder és controlar el relat del que passa perquè els sigui favorable davant els feligresos, majoritàriament acrítics. Ho fan els partits polítics, les grans corporacions i també els dirigents dels clubs de futbol. El Barça n’és un exemple rutinari des de fa anys: la patologia va atropellar Josep Maria Bartomeu i, a hores d’ara, continua present en la nau de Joan Laporta. Les xarxes socials s’omplen de perfils anònims que piulen arguments positius cap a les decisions del president o atacs contra qui és considerat una amenaça. Centenars de seguidors ho comparteixen sense saber que el rastre dels avatars els acabaria portant a prop dels canapès de la llotja. Podent ser feliços, qui tria fer-se preguntes?
El Barça està sortint del pou: ha sumat 12 milions d’euros de beneficis ordinaris en l’últim exercici amb xifres rècord en diverses àrees i la situació econòmica està controlada. Ja ho va dir el president: el club no ha tornat a la regla 1-1 aquest estiu perquè no ha volgut. Segons el relat oficial, la palanca fantasma de Barça Vision, amb 408 milions de valor anotats fa un any, és una boirina que no té importància. Els 91 milions d’euros de pèrdues per culpa de la motxilla dels impagaments reiterats és millor desdibuixar-la en un segon pla. Sense vergonya. Tant és que, fa un any, la junta directiva destaqués per terra, mar i aire els 303 milions de beneficis aconseguits comptant aquest globus ple de fum. Tant és que els beneficis ordinaris que Laporta separa ara de la resta també provinguin de 80 milions d’euros gràcies als traspassos, com si formessin part del funcionament habitual de l’entitat. És un gat, però direm que és una llebre.
El més previsible és que l’assemblea de compromissaris, de nou 100% telemàtica —no fos cas que amb una mica de presencialitat s’incomodés algú—, aprovi els comptes que ha formulat la junta sense cap sobresalt. Al cap i a la fi, la piloteta està entrant gràcies al savoir faire de Hansi Flick, el primer entrenador que ha escollit Laporta amb ple convenciment. Això és l’únic que de debò importa: guanyar partits, no fer el ridícul a Europa i poder dir “ara sí que treballen bé, no com amb Xavi”. Tant és que els números de l’alemany i el vallesà s’assemblin més del que es pugui percebre. Al final del dia, l'animal potser fa "meu", però el relat dirà que la llebre tenia unes orelles molt llargues i suaus.