En què s’ha gastat el Barça més diners que mai?
La despesa creix 100 milions més del previst per la motxilla que suposa fer fora diversos esportistes
BarcelonaEl Barça mai havia gastat tants diners. El club va tancar l’exercici 2022-23 amb 1.165 milions de despeses, 100 més dels pressupostats. Les partides de Gestió i sobretot la d’Altres –un autèntic calaix de sastre– van suposar gairebé un 40% del total de despesa, i són les que més creixen si es miren els números del Barça durant els últims quinze anys. El club ho atribueix a les necessitats per fer funcionar la institució en el seu dia a dia. Com més gran és l’entitat i més ingressos genera, més diners costa fer-la operar. De fet, percentualment, creix més la partida de Gestió que fins i tot el cost de la plantilla de futbol, un dels grans problemes del Barça durant els últims anys per culpa dels salaris fora de mercat que s’han estat pagant sobretot en futbol i bàsquet.
El curs 2011-12, per exemple, el Barça va tenir 441 milions de despeses: 101 de gestió, 10,7 d’altres, 30,8 de salaris no esportius i la resta, prop de 300 milions, de cost de les plantilles. Enguany, les xifres han crescut fins als 255, 171, 64 i 676 milions, respectivament. Així, respecte al total de despeses, les quatre partides es mantenen força estables menys la d’Altres, que en poc més d’una dècada s’ha multiplicat per 16.
Fer fora jugadors té un impacte
El vicepresident econòmic, Eduard Romeu, va detallar ahir els motius perquè la partida d’Altres es disparés fins als 171 milions, un 15% de tot el que va gastar l’entitat durant l'última campanya. Gairebé la meitat d’aquests diners pertanyen a operacions de futbolistes que ja no hi són, uns comiats que han tingut un impacte total de 100 milions en els comptes. Segons Romeu, el Barça va “sobrecarregar” l’exercici 22-23 amb aquests diners, conscients que les palanques permetien tancar amb benefici, per no afectar els exercicis posteriors, quan no està prevista l’activació de cap enginyeria financera ni venda de patrimoni. Concretament, es van apuntar unes pèrdues per valor de 58 M€ pels traspassos de futbolistes com Alba, Busquets i Griezmann, també de jugadors de bàsquet com Mirotic i Higgins o per l’adeu de Piqué. A més, el deteriorament de jugadors que estan cedits va suposar un cost de 26 milions. Romeu, però, va puntualitzar que aquests 26 milions estaven compensats als ingressos, per la qual cosa paguen els clubs on van cedits els futbolistes del Barça.
Tot i els esforços del club, la motxilla dels jugadors que van acabar marxant no va acabar-se de buidar el 30 de juny. Aquest nou curs, el Barça encara haurà de fer front a 18,5 milions que deu a futbolistes que ja no juguen de blaugrana i amb els quals no es va arribar a un acord.
La UEFA vol posar portes al camp als agents
Els constants embats judicials que té el Barça des de fa més d’una dècada també ajuden a explicar l’increment de despesa: les successives directives han aprovisionat grans quantitats de diners per riscos i litigis. En el cas de Laporta, l’últim curs, va incloure una provisió de 37 milions, dos milions més del que van suposar les amortitzacions de les instal·lacions, una quantitat que va créixer perquè es van incloure en aquest exercici els edificis que s’han enderrocat per fer el nou estadi.
Romeu també va desglossar la majoria dels 255 milions que el Barça es gasta per fer funcionar el club. Va deixar de detallar 6 milions que corresponen a petites despeses. El que sí que va voler deixar clar és que els 11,6 milions que es van pagar a agents de futbolistes –gairebé quatre vegades més que un any abans– són per un canvi de criteri de la UEFA, que limitarà les comissions.