Gairebé tot el peix per vendre
BarcelonaPer a la gran majoria dels culers no hi ha dubte que el principal problema del Barça està al camp. Però, per a la nova estructura executiva del club, ben liderada per Ferran Reverter, el repte més complex és consolidar les fonts d'ingressos de l'entitat sense deixar d'intentar contenir la despesa. Mentrestant, les notícies d'aquesta temporada no són gaire positives per motius aliens a la gestió, com l'eliminació de la Champions, que generarà una contracció de les previsions (és a dir, un forat d'entre 20 i 25 milions d'euros al compte de resultats de l'any en curs). La gran espasa de Dàmocles està en la temporada vinent pel que fa als patrocinadors de l'entitat, el tercer gran pilar de la generació de recursos, a més a més dels drets audiovisuals (que restaran estables), les quotes de socis i la venda d’entrades.
La generació d'ingressos des de l'àrea de patrocinis té un futur prou complex. El club està en una posició venedora feble i jugarà a contrarellotge un cop s'iniciï l’any 2022, en què la majoria d’empreses tenen tancats pressupostos des del novembre: només quedaran sis mesos per cercar i formalitzar els nous grans espònsors de l'entitat. Dos dels tres principals patrocinadors (Rakuten i Beko) ja han enviat clars missatges que denoten que estan de sortida i que no renovaran ni a la baixa. Els acords amb empreses locals com Damm, CaixaBank i Cupra són sòlids i estables, però no tenen la dimensió dels tres grans. Només Nike, que és el primer contribuent a les arques del club en aquest aspecte i que mou imports sempre força per sobre del centenar de milions d'euros, es manté estable. Dit això, els terminis de producció de la samarreta han obligat a entrar en producció sense logotip del patrocinador principal, un fet quasi surrealista en els grans equips d’Europa en la darrera dècada. Ningú vol pensar en els efectes negatius que tindria en aquest contracte la no classificació del club per a la següent Champions.
La nova estructura professional de l’àmbit comercial no ha acabat de consolidar-se per diferents raons, i amb alguns episodis que poden titllar-se de surrealistes. Ni el lideratge propi ni l’herència de l’anterior etapa són els millors vímets per consolidar una àrea en què l’arrogància en la venda dels actius ha estat, desafortunadament, un segell propi de l’estil Barça als despatxos que caldria començar a canviar en aquests nous temps. Saber vendre patrocini esportiu i construir lligams amb els espònsors és una professió, no una dedicació, i les decisions les han de prendre els professionals, no les juntes, per molts avals que hagin signat. S’han escapat operacions que podrien haver-se signat i que s’han menyspreat per no acceptar que l'atractiu comercial de la marca en el curt termini cotitza a la baixa pels resultats esportius i per la marxa de Messi (ho diu un culer molt convençut).
Per tant, venen mals temps per fer vendes en un mercat –el del patrocini empresarial– que mostra una certa contenció i amb un biaix de la part demandant d'una certa incomoditat per ser relatada com a exemplar (companyies del món de les criptomonedes i els NFT o entitats procedents de països del Golf). La darrera gran operació, l’antic Staples Center ara serà Crypto.com (no m’imagino aquest nom per al Camp Nou). El soci estaria content de tornar a l'època de no tenir "tacada comercialment" la samarreta, però el Barça no s'ho pot permetre sense provocar una important limitació de la capacitat estructural esportiva. I encara queda per trobar el gran patrocinador dels naming rights del nou Espai Barça... Gairebé tot el peix està per vendre.
