El futur campió cau a Vallecas jugant com un equip qualsevol (2-1)
El Rayo imposa la seva llei davant un Barça sense ordre, que perd així una oportunitat per acostar-se encara més al títol
BarcelonaCosta imaginar que aquest Barça serà campió amb un coixí de punts increïble, quan l’equip de Xavi Hernández és capaç de jugar partits sense ànima, com si fos un equip qualsevol. Mira que el tècnic vallesà havia advertit de les virtuts del Rayo Vallecano, un equip que s’ha especialitzat a provocar talls de digestió al Barça. Mira que s’havia parlat de la intensitat de l’equip d’Iraola i d’un terreny de joc petit. I mira que Xavi havia avisat que l’equip madrileny era un autèntic corcó que et persegueix per tot el terreny de joc fins que et pispa la cartera. Res a fer, el Barça va caure al parany i va perdre per 2 a 1, demostrant tenir una gran capacitat per ensopegar molts cops amb la mateixa pedra. En lloc de posar-se seriós per donar continuïtat al triomf contra l’Atlètic i anar per la via ràpida cap al títol, va deixar-se anar amb una imatge ben allunyada del que diu la classificació.
Veure com el Girona agafava el Reial Madrid, li clavava quatre mastegots i li abaixava els fums hauria pogut motivar encara més el Barça. L’equip de Xavi sabia que si tornava de Vallecas amb els tres punts al sarró seria qüestió de pocs dies poder tornar a Canaletes. Però el barcelonisme es va trobar amb un equip que semblava amb poques ganes de jugar un dimecres a la nit al camp més petit de la Lliga. Si algú semblava jugar-s'hi la pell era el Rayo, que s’ha convertit en un equip modèlic. Una prova que no sempre cal tenir una butxaca plena de diners per aixecar un projecte amb cara i ulls.
Xavi, pensant que els homes d’Iraola poden fer molt de mal si recuperen la pilota al mig del camp, va decidir fer jugar per primer cop en mesos Pedri de titular. El canari ja havia tornat als terrenys de joc contra l'Atlètic i va rebre la sagrada missió de protegir la pilota. No se’n va sortir del tot. La màgia la conserva, però li manca ritme. I en un esport de 90 minuts, els detalls importen. Xavi es fixa en els mil·límetres que mesura la gespa, mentre que dècimes de segon poden marcar la diferència entre esmunyir-te dels rivals o fer tard. I Pedri va fer tard en dues ocasions que van permetre al Rayo apoderar-se de la pilota i arribar a la porteria de Ter Stegen. El porter alemany, que va endur-se un ensurt durant l’escalfament, va evitar el gol a la primera, però a la segona va veure com un xut creuat d’Álvaro Garcia esdevenia el desè gol en contra aquesta temporada a la Lliga. No seria l'últim de la nit.
Isi endollat i Pedri, fora de forma
El partit es va començar jugant tal com li agradava al Rayo. Isi Palazón va deixar detalls de qualitat, provocant les grogues de Balde i Gavi, que tampoc aconseguien ser puntuals. Però una de les característiques d’aquest Barça és que no li cal jugar bé per portar perill. De mica en mica, la qualitat blaugrana va equilibrar l’escenari, però Robert Lewandowski sembla ser víctima d’un malefici. Primer, Dimitrievski va fer-se gran per aturar un xut seu. I just abans del descans, quan per fi Pedri va esmunyir-se dels rivals per oferir-li en safata el gol, el davanter polonès era en fora de joc. Al final trobaria el premi del gol, però ni el va poder celebrar perquè va arribar massa tard.
No era un Barça agradable de veure, com ha passat més d'un cop darrerament. Ferran, després de marcar contra l’Atlètic, va desaparèixer. Si va jugar, pocs el van veure. I De Jong feia el que podia, ocupant la posició de Busquets. Quin mèrit tindrà guanyar aquesta Lliga malgrat tenir una plantilla amb greus desequilibris, cosa que fa que quan manquen alguns jugadors no quedi clar qui ha de jugar al seu lloc. Entre la banqueta, que aporta poques solucions, els jugadors tristos i que Xavi no s’anima a confiar en els joves, el Barça va ser un autèntic desgavell que va trencar el cor de Ter Stegen, que veu que, si no vigila, encara es quedarà sense rècord de menys gols en contra a una gran Lliga.
El Barça mai va saber trobar solucions. Massa precipitat, gaudia d’una possessió estèril. I De Jong, com un funambulista sense xarxa, va perdre la pilota que va permetre a Fran García fer el 2-0 a la segona part. Només Araujo semblava intens en defensa, amb Koundé jugant un partit terrible. Xavi va apostar per Ansu Fati i un Jordi Alba que ja venia de la banqueta amb una targeta groga per protestar, però estava escrit que la festa seria local. L’equip de barri va guanyar al club global. Havia de ser un partit menys abans de fer festa grossa i va acabar amb l'afició del Rayo mofant-se del Barça, cantant oles quan els seus tenien la pilota. Quan Lewandowski per fi va veure porteria, a manca de cinc minuts per al final, ja era massa tard. La tan esperada Lliga tarda a arribar, mentre Xavi va rumiant tots els canvis que caldria fer aquest estiu per millorar el projecte. Si la directiva troba els diners, esclar.
- Rayo Vallecano: Dimitrievski, Balliu, Lejeune, Catena, Fran Garcia, Isi Palazón, Unai López (Chavarria, 80'), Valentín (Mumim, 89'), Álvaro Garcia (Salvi Sánchez, 80'), Oscar Trejo (Pathe Ciss, 63') i Camello (Raúl de Tomás, 89').
- FC Barcelona: Ter Stegen, Koundé, Araujo, Marcos Alonso (Jordi Alba, 57'), Balde, De Jong (Eric Garcia, 79'), Pedri (Kessie, 68'), Gavi (Pablo Torre, 79'), Raphinha, Lewandowski i Ferran Torres (Ansu Fati, 57').
- Gols: 1-0 Álvaro Garcia (19'), 2-0 Fran Garcia (53') i 2-1 Robert Lewandowski (83').
- Àrbitre: Jesús Gil Manzano (Extremeny).
- Targetes grogues: Balde (32'), Jordi Alba (34'), Gavi (36'), Raphinha (61') i Dimitrievski (92').
- Targetes vermelles: cap.
- Estadi: Municipal de Vallecas.