Un futbol que es juga a Europa i es paga a l’Àsia

BarcelonaPrimer van ser els petrodòlars i després els inversors xinesos i japonesos. El futbol més cotitzat es practica a Europa però els diners per finançar-lo vénen del continent asiàtic. L’acord de patrocini del Barça amb Rakuten és un exemple més d’aquesta tendència a l’alça, que, segons els experts, s’ha de multiplicar i fer més present els pròxims anys.

Els inversors busquen visibilitat i la troben a Europa. Dels vint clubs més rics del Vell Continent -segons l’informe de Deloitte-, onze reben diners asiàtics. I, d’aquests, quatre són de titularitat xinesa (al Milan i l’Inter de Milà com a propietaris principals, i al Manchester City i l’Atlètic de Madrid en un percentatge), dos troben el seu patrocinador principal al Japó (el Chelsea i, a partir del 2017, el Barça) i un té l’espònsor a la Xina (el Tottenham) i un a Tailàndia (l’Everton).

El Barça rebrà 55 milions fixos. Una xifra similar als 54 que cobra el United de Chevrolet, l’automobilística dels Estats Units. Els diables vermells són dels pocs clubs que obtenen un gran patrocini lluny de l’Àsia. El club blaugrana ha trobat els diners al Japó, de la mà de Rakuten. Com també és japonès un altre dels grans contractes de patrocini, el del Chelsea, que cobra uns 45 milions gràcies a la companyia de pneumàtics Yokohama. Per darrere se situen el Tottenham, que ingressa prop de 20 milions amb AIA, una asseguradora amb seu a la Xina, i l’Everton, que en cobra 16 de la cervesera tailandesa Chang.

A banda de la Premier, la lliga espanyola també ha cridat l’atenció del mercat asiàtic. A part de tenir un 20% de l’Atlètic de Madrid, les empreses xineses també han obtingut el control de l’Espanyol i el Granada; i els pròxims dies es concretarà la venda del Celta. El València el va comprar fa dues temporades un empresari de Singapur, mentre que el Màlaga és de titularitat qatariana. Pel que fa als patrocinis, i deixant de banda el Barça i el Madrid, destaquen els de l’Espanyol, la Reial Societat i el Granada (Xina) i el Leganés (Aràbia Saudita).

“A ningú li hauria de sorprendre l’interès per la lliga espanyola -deia la presidenta del València-. La UEFA diu que és la millor, sabem que genera molt d’interès, és atractiva i té visibilitat”. En una conferència al Col·legi d’Economistes de Catalunya, Lay Hoon Chan posava com a exemple que van haver de “competir contra set aspirants” per comprar el club de Mestalla. “Qui vulgui tenir visibilitat ha de venir aquí”, rematava Ramon Robert, conseller delegat de l’Espanyol, club que ha comprat el magnat xinès Chen Yansheng.

Els partners principals s’alien amb els clubs ja consolidats, mentre que els inversors pensen en les entitats que tenen una base important d’aficionats (socis o simpatitzants) i, sobretot, molta capacitat de creixement. El futur passa per convertir els clubs en empreses en què el futbol és només una part del negoci. Una part “romàntica i important”, però, com apunta Ramon Robert, “no pots dependre només de si la pilota entra”. Els inversors asiàtics són els que més creuen en aquest negoci.