Frenkie de Jong, el migcampista total

BarcelonaTot passa per les cames i el cervell de Frenkie de Jong. De mica en mica, equip i jugador van ajuntant els seus llenguatges i van reduint les diferències que els distanciaven en les primeres setmanes, quan l’encaix no semblava gens natural. La mobilitat de l’ex de l’Ajax era un motiu d’incomoditat per als centrals del Barça, que no el trobaven allà on s’han acostumat a trobar sempre Busquets. La titularitat contra l’Athletic a San Mamés constatava que tots plegats necessitaven rodatge. De Jong desapareixia de determinades zones per netejar l’espai i que algú altre aparegués. Estava acostumat que ho fes el seu amic De Ligt o un dels seus socis més letals, Van de Beek, però ni Piqué ni Suárez li entenien els moviments. Era un Barça rígid, encara en pretemporada en ple inici de la temporada oficial.

El pas dels dies i els retocs gairebé invisibles que ha anat introduint Valverde silenciosament a mesura que ha anat recuperant els seus efectius -ajuntant línies en la pressió, apujant la posició dels centrals quan es té la pilota, etc.-, han combinat les dues ànimes i comencen a dibuixar un Barça més fresc, més dinàmic. Més Frenkie, en definitiva. L’exhibició de força i qualitat del neerlandès a Eibar va ser la conseqüència d’aquest procés: De Jong era a tot arreu. Va fer un partit excepcional, completíssim. El migcampista era capaç de robar una pilota a la línia de fons pròpia i acompanyar l’atac en l’acció següent a ritme de trident. Va fer conduccions de camp a camp, va ser fiable en les primeres passades i va ajudar l’equip a progressar amb la seva mirada sempre ofensiva.

Amb més d’11 quilòmetres, és un dels blaugranes que recorre més distància de mitjana. Qui en fa més és Sergi Roberto (11,3) i el tercer és Arthur Melo (10,9). Aquesta capacitat aeròbica s’ajunta amb uns pics d’intensitat molt seleccionats que li permeten liderar també els paràmetres d’esprints. Són dades que estan impactant l’equip tècnic, meravellat pel nivell físic del nou fitxatge, que està entre els cinc jugadors de la plantilla que fa més sovint canvis de ritme. És un dels jugadors de l’equip que corre més metres a alta velocitat, en la línia de futbolistes més potents com Carles Pérez, Sergi Roberto, Jordi Alba o Semedo.

Aquesta capacitat atlètica que té és or per al Barça actual. A Ipurua va volar d’àrea a àrea i va ser vital perquè l’equip no s’esquerdés. Si Messi caçava una pilota a tres quarts i iniciava un atac ràpid amb Suárez i Griezmann, el neerlandès arribava per sumar-se com a opció ofensiva o per iniciar la pressió postpèrdua i evitar que l’Eibar aprofités l’anada i tornada blaugrana. Defensivament, De Jong va impedir dos atacs de l’Eibar i va fer una falta saltant a la pressió al pic dret, a la zona de Messi, com si fos extrem, va bloquejar un xut a la frontal de l’àrea en la zona de Busquets i va guanyar un salt aeri al sector esquerre, ajudant Arthur i Alba. L’equip no només accepta aquesta expansivitat sinó que la celebra. Ofensivament, De Jong va tocar pilotes a pràcticament tocs els quadrants del camp de la seva zona dreta i en molts sectors del carril esquerre. Però el més significatiu és que de les 52 passades que va traçar, 35 van anar cap endavant. Va jugar gairebé sempre a un màxim de dos tocs i va acabar amb un 90% de precisió. Mendilibar va reconèixer que tant ell com Arthur van fer-los mal en la pressió, perquè esperaven la passada en un espai intermedi incòmode per a l’Eibar. Si la passada entrava -i va entrar sovint als primers minuts-, l’equip guipuscoà quedava trencat. Fins i tot l’afició local va acabar-lo ovacionant.