Frenkie de Jong, el bastó i la pastanaga
El neerlandès és una figura de pes perquè el Barça pugui inscriure els nous fitxatges a la Lliga
BarcelonaEl Barça necessita que passin coses amb Frenkie de Jong abans del tancament del mercat. El migcampista neerlandès està assenyalat internament des de fa setmanes més com una eina preciosa per generar marge salarial que no pas com una peça imprescindible en els plans dels tècnics. Tres motius sostenen aquest trist destí per a un jugador que, quan va arribar el 2019, estava cridat a marcar una època al Camp Nou: el rendiment insuficient que ha ofert després de tres temporades, el contracte ascendent que va pactar amb la junta de Josep Maria Bartomeu i la possibilitat de firmar una plusvàlua interessant amb la seva venda. Amb tot això a la mà, el club va començar a negociar fa més d’un mes amb el Manchester United una operació per generar un espai d’entre 45 i 60 milions entre el benefici de la venda i el sou estalviat, una xifra considerable per ajudar a inscriure nous contractes.
Però De Jong s’ha agafat a la cadira, es resisteix a abandonar els seus somnis com a blaugrana i, de moment, es comporta com un més a la gira que el primer equip està fent pels Estats Units.
Com que el traspàs al United no s’ha pogut tancar per la via ràpida, el Barça ha redefinit l’estratègia amb el neerlandès. Els portaveus blaugranes cuiden el discurs públic cap al futbolista, però alhora no perden l’oportunitat d’enviar-li missatges, amb fets i amb paraules, en relació a la insostenible vigència del seu contracte i a la llosa que aquesta suposa en termes de fair play financer. En aquest sentit, Xavi Hernández s’ha acostumat a construir frases d’elogi cap a les qualitats de De Jong sempre acompanyades d’una adversativa en relació a “la situació econòmica del club” i “el límit salarial”. L’egarenc aplica la tàctica del bastó i la pastanaga també a l’hora de decidir les alineacions. Ha fet jugar el neerlandès en els dos amistosos en terres americanes, però no a la medul·lar, la seva posició ideal, sinó a la defensa. “De central també ens pot donar moltíssim”, justifica l’entrenador. L’explicació colaria si la temporada passada l’hagués provat alguna vegada a l’eix.
“Hem d’aclarir alguns aspectes”
Més exagerat és el contrast en el discurs de Joan Laporta cada vegada que parla de De Jong. Públicament, el president executiu del Barça tracta el jove neerlandès com si fos una peça intransferible. “No està en venda i faré tot el que pugui perquè el Frenkie continuï amb nosaltres”, va arribar a dir a principis de mes. “És jugador nostre, ens agrada molt i no hem acceptat algunes ofertes que hem rebut per ell”, va manifestar aquest cap de setmana a la cadena ESPN. Doble ració de pastanaga per al migcampista, compensada tot seguit amb bastonades eufemístiques tals com “alguns futbolistes no s’ajusten als nostres paràmetres salarials” o “necessitem parlar amb el Frenkie per aclarir alguns aspectes de la seva situació”.
El Barça s’ha compromès a reforçar l’equip aquest estiu, però també a rebaixar la factura salarial fins als 400 milions. Les dues premisses necessiten un sacrifici per part de De Jong, ja sigui en forma de sortida o de rebaixa considerable de condicions. Si res d'això passa, hi pot haver problemes a l’hora d’apuntar les cares noves a la pròxima Lliga. A finals de mes, el club coneixerà quin és el seu límit salarial un cop la patronal hagi calculat l'impacte de les palanques televisives en els comptes blaugranes. I, en funció de la xifra, sabrà fins a quin punt ha d'estirar la corda amb De Jong mentre negocia l'activació de la tercera palanca: Barça Studios.