Fran Sánchez, el formador més exigent per al femení

BarcelonaQuan Albert Benaiges, aleshores coordinador del futbol base del Barça, va haver de triar on enviava Pep Guardiola i Luis Enrique a fer les pràctiques d’entrenador després de treure's el carnet, l'any 2005, va tenir clar que la primera destinació havia de ser el cadet B. Era l'equip que entrenava Fran Sánchez, considerat a la Ciutat Esportiva com el millor entrenador que ha passat pel planter blaugrana en els últims 20 anys. El nou tècnic del primer equip femení, més aviat reservat, no s’acaba de sentir còmode en els elogis, tot i que és plenament conscient dels seus coneixements futbolístics. Té un posat convincent que l’ajuda a guanyar-se el respecte del vestidor de seguida. “Sempre ha transmès molta seguretat quan parlava amb els jugadors”, relaten des de dins del club.

Diuen que és molt metòdic i molt didàctic. Ho ha hagut de ser per necessitat, sempre ocupat de les categories de base del club, amb nens de 8, 10 o 12 anys, sobretot. Però l’edat jove dels futbolistes amb qui ha tractat gairebé tota la vida –excepte en les últimes experiències, a Bahrain i Tel Aviv– no li impedia ser “extremadament exigent”. No negocia l’esforç dels jugadors, sigui quin sigui el resultat, i no permet que la intensitat baixi en cap moment. “Que es preparin les jugadores, que arriba un tècnic molt treballador i molt dur”, alerten al Barça. “Té molt de caràcter i a la banqueta és molt competitiu”, expliquen excompanys seus.

És el que demanda una secció que va professionalitzar-se buscant, precisament, aquest salt qualitatiu que aportarà Sánchez, que ha reconegut en més d’una entrevista que amb els anys (ara en té 39) ha anat rebaixant la “impulsivitat” des de la banda. Ara és una mica més reflexiu i pot agafar millor la perspectiva del que està passant sobre el terreny de joc.

Li agrada intervenir i influir en els seus equips. “I els fa jugar molt i molt bé”, recorden els que li han seguit les passes a la Masia. És minuciós tàcticament i aconsegueix que el seu equip sigui molt ric "per treure-li rendiment tot adaptant-se a les estructures i comportaments que presenten els rivals". Tothom, a més, destaca una cosa: “Té molta experiència en el mètode Barça”. Si no ha escalat posicions més enllà del cadet A és, diuen, “perquè no és exjugador ni té padrins que l’empenyin cap amunt”. Per nivell, “va sobrat”.

Ara li ha arribat l’oportunitat en un dels equips més mediàtics del club. Que no tingui experiència prèvia al futbol femení no ha sigut un impediment perquè l’estructura de la secció –liderada per Markel Zubizarreta, que guanya poder de decisió– s’ha blindat amb gent que sí que ha acumulat coneixement específic en les últimes temporades i que l’ajudarà en el dia a dia. Qui ha treballat amb ell li valora, de fet, una gran “capacitat per delegar”, una qualitat que li permetrà aprendre ràpidament el que li pugui ser més nou. La gent pròxima a ell, no té dubtes que es farà seu el vestidor. "Té molta mà esquerra per guanyar-se la confiança del jugador. Hi dedica temps a xerrar amb ells, ja sigui per felicitar-los o per corregir-li conceptes o actituds. Als que participen més, els colla molt, però als que juguen menys els sap fer entendre que tindran la seva oportunitat", confessen.

"No tinc cap dubte que serà un plaer anar a veure els partits del femení aquesta temporada", s'atreveix a dir un excompany seu. Com no va tenir cap dubte Benaiges d'enviar Guardiola i Luis Enrique a ser aprenents seus. Fa dues dècades que fidelitza als tècnics que s'asseuen al seu costat. “Amb el Fran vaig viure una de les millors experiències futbolístiques que he tingut mai. En vaig aprendre moltíssim, en tots els àmbits”, confessa un altre dels seus. Les expectatives de les jugadores, ara, són igualment altes. “El que ve és il·lusionant”, repeteixen en cada intervenció pública. I ell parla de "gran repte i de responsabilitat". L’aposta del club és segura.