La fórmula de Xavi amb Raphinha

BarcelonaRaphinha és un futbolista turmentat. Dels que necessita acumular minuts de qualitat per sentir-se bé. Demostrar-se cada partit de què és capaç. Quan no li surten les coses, és un dels que pateix més. Hi ha dos tipus de jugadors: els que necessiten tenir competència per lluir-se i els que necessiten saber que tenen els minuts garantits per expressar el seu millor futbol. Raphinha és dels segons. Amb certa tendència al bloqueig mental, com li va passar en alguns trams de la temporada passada, en què va ser relegat a la banqueta i va viure a l'ombra d'Ousmane Dembelé, el brasiler també ha demostrat que té capacitat per capgirar situacions adverses.

Si bé el seu fitxatge no va ser mai prioritari per a Xavi Hernández, que sempre va somiar amb veure Bernardo Silva de blaugrana, l'entrenador ha sabut treure profit de Raphinha, que té com a principals virtuts "les desmarcades a l'espai, l'assimilació dels conceptes defensius i el xut des de llarga distància". Aquesta descripció, procedent del vestidor del Barça, sintetitza Raphinha, un brasiler atípic, bàsicament, per ser un extrem pencaire. L'atacant nascut a Porto Alegre, que ha hagut de picar pedra al futbol del seu país i a l'europeu abans de fitxar pel Barça, no és un jugador anàrquic a diferència de molts altres compatriotes seus amb qui comparteix posició a la gespa.

Des del cos tècnic remarquen que al seu equip "no hi ha espai per a futbolistes anàrquics", amb comptades excepcions. Malgrat que Xavi va fer esforços notoris per educar-lo i disciplinar-lo tàcticament, Dembélé és qui tenia més carta blanca en aquest aspecte. Aquest curs, Lamine Yamal ha agafat el relleu a l'extrem dret, però, a diferència del francès, és un futbolista criat a La Masia des dels 7 anys. Primer amb l'actual futbolista del PSG i ara amb la perla del planter, Raphinha ha hagut de rivalitzar per la banda dreta de l'atac blaugrana, la seva posició preferida.

Els motius que expliquen el canvi de posició

En els dos casos, ha estat relegat a un rol secundari. Si bé el curs passat se'l va provar per la banda esquerra i es va estancar acumulant diversos partits decebedors –quan millor va rendir va ser a la dreta, aprofitant el temps que Dembélé va estar lesionat–, Xavi li ha trobat un nou encaix. Es tracta d'allunyar-lo de la banda per fer-lo jugar en posicions més interiors. Això, que ja es va començar a provar durant el primer tram de la temporada, no va ser estrictament tàctic, sinó que va néixer de les nombroses lesions d'interiors d'aquest curs. Ilkay Gündogan és l'únic migcampista que ha estat disponible tots els partits.

Davant d'aquest escenari, i amb la consolidació de Lamine Yamal, l'encaix que es va trobar per al brasiler va ser fer-lo jugar pels carrils interiors. Malgrat que la posició natural de l'ex del Leeds, on va ser educat tàcticament per Marcelo Bielsa, és jugar enganxat a la banda dreta, al Barça s'està sabent reinventar en posicions més centrades. Des del cos tècnic, a banda del seu posicionament i treball defensiu, es valora molt la seva insistència en la desmarcada. Malgrat que no sigui el destinatari de la pilota, se li insisteix anar a buscar l'espai reiteradament, bàsicament per desgastar i ensorrar les defenses rivals.

Raphinha també ha sabut adaptar-se a la banda esquerra, el seu principal taló d'Aquil·les la campanya passada. En aquesta posició va rendir especialment bé en el triomf (3-1) contra el Nàpols, en què va saber allunyar-se de la banda per afavorir les pujades de Cancelo. El brasiler també ajuda més defensivament el lateral portuguès que no pas João Félix, molt menys disciplinat en aquest aspecte. Contra l'Atlètic de Madrid, en el darrer partit abans de l'aturada de seleccions, va tornar a la banda dreta i Lamine Yamal va descansar. El fet de tenir la confiança alta i que el Barça apostés per un futbol més vertical va afavorir-ne el rendiment. Raphinha llueix més amb camp per córrer que no pas atacant estàticament.

Raphinha vol continuar al Barça

El brasiler per fi ha trobat la pau mental, un aspecte que condiciona molt el seu rendiment. "És temperamental i s'emprenya quan les coses no li surten com vol, però és molt treballador i disciplinat. S'enfada amb si mateix, no amb els altres, és un bon company", comenten a l'ARA des del vestidor. "Ningú li ha regalat res", afegeixen les mateixes fonts.

La banda dreta és propietat de Lamine Yamal. Raphinha s'ha hagut de reinventar. Vol continuar de blaugrana, era el seu desig venir a Barcelona i per això va rebutjar anar al Chelsea i a l'Arsenal, els clubs que més interès van mostrar per contractar-lo quan jugava al Leeds.

Però des del club no es tancaria la porta a traspassar-lo si arriba una oferta milionària que permeti amortitzar un traspàs que va costar 58 milions fixos més 9 de variables. L'Aràbia Saudita és el mercat que més diners pot oferir al club i al jugador, però amb 27 anys prefereix fer carrera a Barcelona.