Florentino Pérez: ¿etern rival o cooperador necessari del Barça?

BarcelonaA falta dels llegendaris Leo Messi i Sergio Ramos, que s'ho miraran des de París, velles tradicions es recuperaran al primer clàssic de la temporada 21/22. D'entrada, la presència de públic al Camp Nou, que no està subjecta a cap restricció d'aforament i registrarà la millor assistència del que portem d'exercici en un horari propici –una altra cosa és que s'ompli de gom a gom–. El Barça-Madrid també tindrà un prolegomen en què sonaran Els segadors: així ho marca el protocol quan el matx és presidit pel màxim representant institucional de Catalunya, cosa que no succeeix des del 2015. I és que Pere Aragonès ocuparà el seient habitual de Joan Laporta, que igualment farà d'amfitrió de Florentino Pérez, màxim mandatari blanc, per primer cop des que va recuperar el govern blaugrana.

L'encaixada entre els dos presidents més mediàtics del futbol estatal serà generosament fotografiada perquè fa 12 anys que no es produeix en aquestes circumstàncies. Cal anar fins al 29 de novembre del 2009 per trobar l'últim precedent, amb Pep Guardiola i Manuel Pellegrini a les banquetes dels dos equips. Zlatan Ibrahimovic va resoldre a favor de l'equip blaugrana el primer clàssic de Cristiano Ronaldo i Karim Benzema, que havien aterrat al Santiago Bernabéu com els principals pilars del segon projecte de Florentino al Reial Madrid, iniciat sense necessitat de passar per les urnes després d'un mandat tumultuós de tres anys de Ramón Calderón.

Aquell clàssic del 2009, el d'Ibrahimovic i Guardiola, previ a la consecució del cèlebre sextet, va ser el darrer que va viure Laporta al Camp Nou en el seu primer periple com a president del Barça. Més d'una dècada més tard, amb més arrugues i canes, l'advocat barceloní es retroba a la llotja d'Arístides Maillol amb Florentino, per a qui també han passat els anys, després d'haver recuperat les regnes del club barcelonista en un context de crisi i decadència. 30.000 socis li van fer confiança perquè revertís la deriva de l'entitat amb la determinació que va exhibir en el seu primer govern (2003-2010), en què es va erigir en un flagell del madridisme.

El seu estil desacomplexat d'orientació catalanista i la seva visió a l'hora d'enfocar el negoci de l'esport, de sortir al mercat de fitxatges o d'aconseguir complicitats als passadissos van amargar Florentino, que amb ell a la presidència culer no va celebrar ni lligues ni Champions a Cibeles. Laporta va capitalitzar aquest record posant una lona gegant al costat del Bernabéu. "Ganes de tornar-vos a veure", s'hi llegia. L'estratègia es va notar a les eleccions del passat 7 de març.

Una lona sense conseqüències reals, de moment

Tanmateix, set mesos després del pas per les urnes, la befa no s'ha traduït precisament en una rivalitat més calenta. Tot el contrari: Florentino s'ha convertit en un actor clau, tot i que en segon pla, dels primers mesos de govern de Laporta. El president blanc és un cooperador necessari en un moment de sacsejada general a la indústria del futbol.

L'exemple més clar de la sintonia és la Superlliga, un projecte en què els dos mandataris van de bracet amb Andrea Agnelli, propietari del Juventus. La creació d'una nova competició a despit del monopoli de la UEFA i contra el criteri de les lligues estatals és vital per entendre la complicitat de Laporta amb Florentino. El mandatari blanc és el principal impulsor de la iniciativa i té emparaulats elevats ingressos només per fundar-la, uns diners que al Barça també li anirien bé per sortir de l'atzucac financer en què està immers.

El suport a aquesta via de negoci està relacionat amb la negativa dels dos grans del futbol espanyol al finançament que la Lliga ofereix a través del fons CVC, una injecció sense interessos que Laporta acceptava al juliol perquè li permetia renovar Leo Messi però que va acabar rebutjant –a conseqüència, l'astre argentí va marxar al PSG– a instàncies del seu CEO, Ferran Reverter, i del seu vicepresident i principal avalador, Eduard Romeu. Tots dos, segons diverses fonts, alertats per Florentino, que també és una figura crucial en les converses amb el govern espanyol per canviar la normativa dels avals. Per assegurar el seu govern, Laporta i la seva junta tenen dues opcions: reestructurar la garantia actual (117 milions) amb altres suports que compensin la sortida de Jaume Roures o bé aspirar que s'aprovi un decret llei abans del 30 de novembre, que és quan finalitza el termini. La segona possibilitat requereix la capacitat d'influència del president blanc, amb qui, per cert, Romeu s'ha reunit aquesta setmana a Madrid, segons va informar el diari Sport. El vicepresident i el seu soci José Elías, avalador de Laporta, són grans admiradors de Florentino. Comparteixen visió empresarial i banc d'inversió, Goldman Sachs, que també està al bell mig de les principals operacions de crèdit del Barça.