A Flick li és absolutament igual el soroll a les xarxes: els apunts en calent del Barça-Brest

BarcelonaVictòria justa i convincent del Barça contra el Brest a la Champions (3-0). Lewandowski, en dues ocasions, i Dani Olmo, després d'una gran maniobra, van esbandir l'equip bretó en un Montjuïc més silenciós que de costum. A continuació, uns apunts en calent.

Una victòria per anar tranquils. El dia que Lewandowski va inaugurar la centena golejadora a la Champions, cosa que només ha estat a l'abast de Messi i Cristiano Ronaldo, el Barça va sumar un triomf que és més important del que sembla. Deixant de banda que visitava Montjuïc la revelació de la Champions, els tres punts van esvair part dels dubtes posteriors a la derrota a Sant Sebastià i a l'empat a Vigo. Però aquesta victòria sobretot serveix per refermar la trajectòria del conjunt blaugrana en aquest nou format de competició, molt més exigent que l'anterior (que l'hi preguntin al Madrid de la Superlliga, si no). Resta pressió als viatges a Dortmund i Benfica que s'albiren a l'horitzó.

Gran gest d'entrenador. En un Barça amb una plantilla molt curta i jove, futbolistes que fins fa poc corrien pels camps de Primera RFEF assumeixen grans responsabilitats en partits de primer nivell. És el cas de Gerard Martín, reserva de Balde. A diferència dels prodigiosos Lamine Yamal i Cubarsí i de l'acadèmic Casadó, aquest noi d'Esplugues no entra precisament pels ulls (és sobri en defensa i pragmàtic en atac). Per això hi ha impacients que l'han assenyalat després de l'empat a Balaídos. Aliè a tot el rum-rum, i davant una nova absència de Balde, Flick el va tornar a fer titular davant del Brest. Brillant gestió per part de l'alemany. Sap que els rampells de desconfiança poden matar la progressió dels més joves. Soroll? Quin soroll?

Si Lamine Yamal és mig Barça... Gairebé l'altre mig és Pedri. En termes d'imaginació i talent per generar joc ofensiu, el mataroní i el canari són imprescindibles. En el tercer partit consecutiu sense Lamine, l'impacte del repertori de Pedri contra el Brest va ser formidable. El migcampista va ser una garantia en la construcció des de la base, dominant els tempos com si en comptes de 22 en tingués 32; va neutralitzar amb ullal i criteri qualsevol emboscada rival i va fer anar la vareta màgica per habilitar Lewandowski en la jugada del penal que va originar l'1-0. Som a finals de novembre i no, no s'ha lesionat. Amb una mà resarem perquè es mantingui tanta fiabilitat. Amb l'altra, bocabadats, ens assecarem els excedents de saliva.

No es podia saber. El dia que arribava a Montjuïc un contrincant que havia esgotat totes les localitats visitants, l'estadi accidental blaugrana va presentar-se sense grada d'animació. La junta de Laporta l'havia fulminat hores abans, escudant-se en 21.000 euros de multes no provocades pel tot, sinó per una part d'aquest grup d'aficionats incondicionals. La negativa de l'actual govern a reunir-se amb ells per llimar diferències insinua que el que molesta de veritat el president és que mostressin dissidència arran del vodevil que va rodejar la destitució de Xavi. Davant la crítica, clatellada. I si no tinc prou enemics, me'ls fabrico. Molt edificant, tot plegat. Esperem que la sang no arribi al riu i que Montjuïc torni a rugir com sempre.