El trist favor de comparar Luuk de Jong amb Neymar

Que Luuk de Jong sigui jugador del Barça ja és difícil de digerir. Que sigui titular el dia en què l'equip es juga no quedar fora de la Champions tot just començar ja s'eleva a la categoria de broma de mal gust. El neerlandès, fitxatge low cost a petició de Koeman per dotar de registres diferents una davantera que ha perdut Messi i Griezmann, va arribar amb l’honorífica etiqueta de ser, ni més ni menys, que el tercer davanter del Sevilla. Potser per això, per donar-li una empenteta, Koeman es va aventurar a elogiar el seu compatriota en unes declaracions als mitjans públics del seu país: "En les centrades, el Luuk és més perillós que el Neymar". És difícil ajuntar el nom de De Jong i el del brasiler en una mateixa frase sense que el primer en surti mal parat, però Koeman ho va intentar.

La premsa de casa nostra ens vam fer ressò de la frase de l'entrenador blaugrana, amb sorna, tot sigui dit. I el pobre Luuk, que ell no té cap culpa de ser al Barça, va firmar un bon gol contra el Llevant en l'últim partit en què l'equip va jugar a alguna cosa de principi a fi. Però, des de llavors, només acumula caigudes, rematades desviades i una aurèola comicotràgica que l'acompanya cada cop que es vesteix de curt i salta a la gespa. Amb el retorn d'Ansu Fati com a titular contra el València, va ser relegat a la banqueta i no va jugar ni un minut. No crec que ningú recordi l'absència del davanter com una tragèdia.

Contra el Dinamo, però, ha sortit d'inici. En una decisió de la qual, un cop més, ell no té pas cap culpa. Què pretenia Koeman posant-lo de titular? Si la idea era buscar centrades al cor de l'àrea, Luuk les ha vist passar. I, en la que ha tingut, ha enviat la pilota ben lluny de la porteria. I un es pregunta, recordant les paraules del nostre entrenador, ¿com hauria rematat Neymar la centrada de Memphis, un caramelet, que Luuk no ha encertat a enfocar? Un parell de minuts després, el davanter s'hauria pogut refer amb una bona rematada, però el porter li ha negat la glòria en l'única acció una mica apanyada del neerlandès.

Si la intenció de Koeman amb Luuk d'inici era fixar els centrals de l'equip rival, la seva tasca tampoc no ha servit de gran cosa. La pobresa ofensiva del Barça ha sigut una constant en què pràcticament l'únic recurs, una vegada i una altra, era que Dest se la jugués ell solet o les centrades sense rematador d'Alba (que ha sigut dels millors). També s'ha vist algun detallet de Memphis, però buscant la guerra pel seu compte. Molt poquet del Barça en atac i la defensa del Dinamo tampoc és que hagi sigut mereixedora d'entrar als manuals d'història del catenaccio. En fi, que el clàssic ens agafi confessats.