Fitxar Neymar no seria un negoci rodó

BarcelonaL'estiu del 2019, quan l'aleshores president del Barça, Josep Maria Bartomeu, va moure els fils per intentar que Neymar tornés a Barcelona, utilitzava arguments futbolístics i econòmics per justificar aquell possible fitxatge: d'una banda, la qualitat del jugador i la seva connexió amb Leo Messi i, de l'altra, que donaria un impuls a les finances perquè es vendrien més entrades i es podrien millorar els contractes de patrocini. Dues temporades després, el nom de Neymar torna a estar sobre la taula. No per venir de manera imminent, sinó l'estiu vinent, un cop acabi contracte amb el París Saint-Germain. Al Camp Nou, ara sota la presidència de Joan Laporta, deixen la porta oberta –creuen que pot ser un argument perquè Messi renovi–. I el jugador brasiler es deixa estimar paralitzant la seva renovació al Parc dels Prínceps. Si es completés aquesta hipotètica operació, arribaria amb 30 anys, a cost zero, però a canvi d'un salari multimilionari. Més enllà de si encaixaria o no al vestidor, el gran dubte que hi ha als despatxos nobles del club blaugrana és fins a quin punt valdria la pena apostar fort pel seu retorn. ¿Realment és tan rendible econòmicament, com defensa el seu entorn?

Aquesta "és la gran pregunta" que es fan a les oficines del Barça, on reconeixen que "hi ha debat" sobre el jugador. N'hi ha aquest estiu, n'hi havia en fa dos i n'hi va haver quan el brasiler va decidir marxar a París. Aleshores, recorda un exdirectiu, Nike s'oposava a la sortida del crac brasiler. Però la multinacional esportiva, que vesteix el Barça i en aquell moment també patrocinava el jugador, va accedir al traspàs quan va saber que el seu destí era el PSG, club que també vestia Nike. "A ells ja els anava bé i a nosaltres no ens va penalitzar". Contràriament al que s'havia insinuat, quedar-se sense Neymar no va suposar un problema a nivell de patrocinis. "Les empreses ja saben que som un club acostumat a tenir grans estrelles mundials. No passa res si un any en perds una, perquè l'any següent en tindràs una altra. És el mateix exemple que el Madrid amb Cristiano. No va notar la davallada d'ingressos. Una altra cosa seria que es canviés el model", comenta una de les fonts consultades.

Juga un de cada dos partits

Ningú nega l'impacte de la marca Neymar, un jugador molt popular que també esdevé un gran reclam publicitari. El problema, afegeixen, és fins a quin punt el club se'n pot beneficiar. "Que sigui una màquina de fer diners no implica que repercuteixin al club. I més tenint en compte que Neymar arrossega un historial de lesions i de conflictes fora dels terrenys de joc, com ara tots els embolics judicials. Això resta valor a la marca", comenta una de les fonts consultades, que aïlla la part esportiva i se centra únicament en la qüestió econòmica. "Neymar és rendible per al club si juga tots els partits. Però si es lesiona sovint, si l'expulsen constantment o si comença a demanar-se permisos per anar als aniversaris de la família...", afegeixen, amb un punt d'escepticisme. Les quatre temporades que va ser al Barça, Neymar va jugar entre el 70% i el 82% dels partits oficials. En canvi, en els quatre anys que porta a París, n'ha jugat entre el 48% i el 55%. O sigui, que se'n perd un de cada dos, de mitjana.

L'entorn de Neymar ha fet servir arguments financers per avalar el seu possible retorn, assegurant que quan va marxar van caure els ingressos en picat. Per exemple, van dir que la venda de samarretes va minvar un 30%. Fonts coneixedores del cas asseguren que "no se'n va deixar de vendre ni una", sinó que "es va diversificar" i aquest 30% va repercutir en Messi, que va vendre'n més, i en altres jugadors, que també van anar a l'alça. Pel que fa a la venda d'entrades, al Camp Nou constaten que la presència de públic no va caure per l'adeu del brasiler, sinó perquè aquell primer trimestre es van ajuntar els atemptats de Barcelona (17-A), el referèndum de l'1-O i que la majoria de partits van ser de nit i amb pluja. "Un any després es va batre el rècord de facturació", comenten. Segons la memòria econòmica del l'entitat, l'últim any de Neymar al Barça es van facturar 65,2 milions en ticketing i, l'any següent, es va baixar fins als 61,1. Però, ja el curs 2018-19, es va batre el rècord de facturació amb 71,6 milions d'ingressos. "Sense Neymar, els ingressos ordinaris i d'explotació van seguir creixent", recalca un exdirectiu.

Equilibrar la balança

Aquetes dades no volen pas dir que la hipotètica arribada de Neymar sigui estèril, econòmicament. "El seu retorn donaria, sense cap mena de dubte, un impuls a les finances i podria servir d'esquer, per a nous patrocinadors o per créixer en el mercat digital", insisteixen des de l'àrea econòmica. En contrapartida, també suposaria una inversió molt alta a nivell salarial. Fa uns anys la balança estava equilibrada i tant club com jugador hi sortien guanyant. Avui en dia, no és tan clar que sigui un negoci rodó per al Barça. Per això, quan Neymar paralitza la renovació amb el PSG i truca a la porta del Camp Nou, algunes veus contràries al seu retorn tenen la teoria que el jugador el que realment busca és tornar a una entitat que té més valor i visibilitat per treure'n rendiment. Posen com a últim exemple la llista Forbes, on el Barça té el doble de valor (gairebé 4.000 milions d'euros) que l'entitat francesa. I assenyalen també la davallada d'ingressos publicitaris del futbolista, que, segons aquesta mateixa revista, en l'últim any ha passat de cobrar 26 milions d'euros anuals a 15. "El Neymar d'avui no és el mateix que el de fa quatre anys".