La Fiscalia Anticorrupció agafa el control del cas Negreira

BarcelonaEl fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha decidit que sigui la Fiscalia Anticorrupció la que es faci càrrec del cas Negreira. Sota el pretext que es tracta de "delictes relacionats amb la corrupció d'especial transcendència", ha emès un decret en què estableix que la competència passi a la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada. D'aquesta manera, el cas Negreira es trasllada de Barcelona a Madrid, tot i que el fiscal o fiscals designats podrien ser igualment de la capital catalana. El ministeri públic argumenta que els fets denunciats podrien constituir un delicte continuat de corrupció en els negocis a l'àmbit esportiu, delicte continuat d'administració deslleial o delicte continuat d'apropiació indeguda, així com un delicte continuat de falsedat en document mercantil.

Divendres la delegació de la Fiscalia a Barcelona ja va presentar al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona la denúncia –que encara està pendent que sigui admesa a tràmit– pel cas Negreira, que se suma a la querella a títol individual del col·legiat català Xavier Estrada Fernández, que actua com a àrbitre de VAR. Després de gairebé un any d'investigació, el ministeri públic va concloure que fins al 2018 el club va pagar 7,3 milions a Negreira perquè "afavorís" l'entitat "en la presa de decisions dels àrbitres en els partits que disputés".

La denúncia es dirigeix contra Negreira, els expresidents del Barça Sandro Rosell (2010-2014) i Josep Maria Bartomeu (2015-2020), el Barça –com a entitat jurídica– i dos antics executius del club, Òscar Grau i Albert Soler. El ministeri públic també ha demanat, segons va avançar El País i va confirmar l'ARA, que el jutge citi a declarar com a testimonis l'actual president Joan Laporta (2003-2007 i des del 2021) i l'expresident Joan Gaspart (2000-03). També als exentrenadors del primer equip Luis Enrique Martínez (2014-2017) i Ernesto Valverde (2017-20).

Rastrejar on anaven a parar els diners de Negreira

L'Agència Tributària també ha posat sobre la taula –segons van publicar El Periódico i El Confidencial– rastrejar el destí final dels diners que el Barça va pagar a les diferents societats amb què José María Enríquez Negreira i el seu fill facturaven al club. Això planteja una via que aniria més enllà d'una presumpta compra d'àrbitres, ja que obre la sospita que terceres persones vinculades d'alguna manera al Barça s'haurien pogut lucrar d'aquests diners, una hipòtesi que casaria amb el fet que l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres hauria estat retirant dels seus comptes fins a 20.000 euros mensuals durant els anys en què es va prolongar la seva relació contractual amb el club.

D'altra banda, entre el 2015 i el 2016 es van fer pagaments per part del club al fill de Negreira, Javier Enríquez, a través d'una tercera empresa, Tresep 2014, propietat de Josep Contreras, exmembre de la comissió esportiva del Barça que va morir a finals del 2022. Contreras va percebre gairebé la meitat –per fer d'intermediari– dels 394.460 euros que va pagar el Barça pels treballs d'Enríquez fill.

"Negreira era influent en un sistema tremendament opac, i el Barça s'ha deixat ensarronar", deia en declaracions a l'ARA José Luis Paradas Romero, l'únic col·legiat de Primera que va plegar abans d'hora –ho va fer el 2013, quan tenia 40 anys– perquè estava en desacord amb el sistema. Per la seva part, l'exàrbitre català Sergi Albert –coetani de Negreira– afirmava dilluns a El matí de Catalunya Ràdio que l'ex número dos dels CTA "és un comercial que ho venia tot, el bo i també el dolent".

En conversa amb l'ARA, fonts de la directiva de Bartomeu expliquen que es va arribar a la conclusió que el millor era no tallar els pagaments. "És el que hi ha", es va traslladar després dels canvis a la presidència tant el 2010 com el 2014. Negreira va cobrar del Barça, com a mínim, des del 2001 fins al 2018.

El paper de l'Agència Tributària

Quin és el paper de l'Agència Tributària en tot això? A l'organisme de control tributari és on neix tot plegat. Són els encarregats d'avisar la Fiscalia de la detecció d'elements extratributaris. Això vol dir que durant una comprovació normal s'han detectat elements que poden ser susceptibles d'implicar altres delictes no vinculats amb la Hisenda pública. Es tractaria, òbviament, de presumptes delictes. Aleshores, el protagonisme ja l'adopta la Fiscalia, i el paper de l'Agència Tributària acaba on comença el presumpte delicte no tributari. És cert, però, que més endavant se li pot demanar informació, informa Núria Rius.

Un cop la Fiscalia du la batuta de la investigació, decideix si denunciar-ho o no, tot i que el més habitual és portar-ho als tribunals. La Fiscalia, però, no només aportaria la documentació que l'Agència Tributària li ha traslladat, sinó també informació pròpia. De fet, cal recordar que la mateixa Fiscalia té una unitat de suport amb funcionaris de l'Agència Tributària que es dediquen a investigar. Aquest equip no forma part del ministeri d'Hisenda com a tal –d'on en depèn l'òrgan de control tributari–, sinó un equip propi del ministeri fiscal. Quan comença la investigació judicial, el paper de l'Agència Tributària pot reaparèixer en cas que el jutge li demani un peritatge, un auxili –estar present de manera permanent a la causa oberta que s'està investigant– o documentació determinada.