Fins quan durarà la paciència de l'afició?: els apunts en calent del Barça-Granada

BarcelonaEl Barça torna a decebre a casa, aquest cop davant el Granada (3-3), el penúltim classificat. A continuació, alguns apunts en calent sobre un nou partit per oblidar del conjunt de Xavi Hernández.

El curiós idil·li de Lamine Yamal amb el Granada. L'extrem de 16 anys no destaca (ni tampoc se li pot demanar tot) per ser un golejador, però contra el Granada s'ha encarregat d'obrir la llauna i d'empatar el marcador quan pitjor estava el Barça. Les darreres setmanes ha recuperat l'espurna i torna a ser aquell jugador que va enamorar a principis de temporada. El seu primer gol a la Lliga va ser contra el conjunt andalús i des de llavors no havia marcat més en aquesta competició fins a aquest diumenge. És dels pocs brots verds d'un Barça que es dessagna en defensa. Sort en tenim, d'ell.

L'afició ja només demana divertir-se. Contra el Granada, en un diumenge de febrer i amb un horari emprenyador, gairebé 42.000 aficionats han poblat les grades de l'estadi. És la mitjana d'assistència del curs. El club havia fet alguns descomptes per promoure l'assistència. Amb la Lliga tenyida de blanc, els seguidors només volen divertir-se una mica. Veure un bon espectacle. Però amb aquest Barça és impossible. No s'ha perdut de miracle. De l'espurna d'alegria del primer gol de Lamine Yamal, en què l'afició ha fet l'onada (així estem), s'ha passat als xiulets al descans i al final del partit. L'equip només s'ha posat les piles quan s'ha vist amb l'aigua al coll. I ni així. El Granada només havia fet un gol fora de casa en els darrers quatre mesos. A Montjuïc, tres.

Pot estar un porter fora de ritme? Que l'hi preguntin a Ter Stegen. Retorn amarg per a l'alemany, que ha tingut dues aturades salvadores a la segona meitat (una amb la galta), però ha vist com encaixava tres gols. No té la culpa de cap dels tres, però sí que ha tingut un parell d'errades temeràries en la sortida de pilota al primer temps. L'insistent i endimoniat Pellistri ha sigut un mal de queixal. L'alemany és la primera baula del Barça en la sortida de pilota jugada des del darrere (una de les carpetes més deficients d'aquest curs) i no se l'ha vist fi en aquest aspecte. Esperem que agafi el ritme de pressa. Sota pals, poc que ha pogut fer en cap dels tres gols.

Ni amb els més 'peloteros' n'hi ha prou. Xavi ha posat tota la carn a la graella per tenir un equip fi amb la pilota i governar el partit: Gündogan, De Jong, Pedri i Christensen al mig del camp, i ha fet jugar plegats Iñigo Martínez i Cubarsí a la defensa. Un onze ple de peloteros, però que ha patit per superar la pressió alta del Granada. És cert que els andalusos són un conjunt més rocós i treballat després de fer un pla renove al mercat d'hivern (deu altes i set baixes), però segueixen sent el penúltim classificat. El partit s'ha jugat durant bona estona al que han volgut els visitants. De debò que aquest mig del camp no es pot imposar al del Granada?