Per què és important la Superlliga per finançar la reforma del Camp Nou?
JP Morgan ha entrat en l'operació de crèdit per fer el nou Camp Nou i és proveïdor de la competició europea i de projectes del Reial Madrid
BarcelonaParlar de finançament de l’Espai Barça implica referir-se a Goldman Sachs. El fons d’inversió nord-americà ha estat des d’un primer moment l’interessat en vehicular el finançament del projecte més important del club blaugrana de la primera meitat del segle XXI. De fet, quan la junta de Joan Laporta va demanar als socis compromissaris permís per endeutar-se fins a 1.500 milions d’euros més per poder afrontar les obres de l’Espai Barça en tot moment es va donar per fet que l’actor que els buscaria seria Goldman Sachs. I així està succeint. Però, al final, no s’encarregarà tot sol de realitzar aquesta feina. Ho farà acompanyat de JP Morgan, el banc més gran dels Estats Units i una de les empreses més importants del món en el sector financer. Segons ha pogut saber l’ARA d’una font pròxima a la negociació, JP Morgan va entrar oficialment a l’Espai Barça a finals de l’exercici passat.
“En aquest tipus d’operacions, els bancs busquen reassegurances amb altres bancs. Goldman Sachs sempre havia comptat amb la possibilitat que hi entressin Bank of America, Merrill Lynch i JP Morgan”, segueix relatant la mateixa font. De moment hi ha entrat JP Morgan. I la seva presència en la cerca de finançament de l’Espai Barça està tan instaurada que ha estat un dels jutges, juntament amb Goldman Sachs, en la licitació de les obres de remodelació del Camp Nou que aquest dilluns es va saber que ha guanyat la constructora turca Limak Construction, deixant sense premi les espanyoles: l’aliança d’Acciona i Ferrovial, i FCC.
La presència de JP Morgan en el projecte de l’Espai Barça no és casual, ja que és el banc que està darrere del finançament de la Superlliga, la competició europea que insisteixen en crear el club blaugrana, el Reial Madrid i el Juventus de Torí. A més, està participant en el finançament de la remodelació del Bernabéu i va participar en el Proyecto Sostenible, elaborat per Key Capital Partners, la contraproposta de Florentino Pérez al Plan Impulso de Javier Tebas per la venda dels drets televisius de LaLiga a CVC. D’altra banda, JP Morgan ja va col·laborar indirectament en una de les palanques que va efectuar la junta directiva de Laporta el passat estiu: la venda en dos trams del 25% dels drets televisius de LaLiga a Sixth Street durant els 25 anys vinents, que va suposar una plusvàlua de 667,5 milions d’euros als comptes blaugranes. En aquesta operació, JP Morgan va concedir un crèdit a Sixth Street per poder portar-la a terme.
Anas Laghrari, el cervell de la Superlliga i mà dreta financera de Florentino
Qui va fer d’intermediari en aquesta venda de drets televisius del Barça és Anas Laghrari, un banquer de 39 anys amb una intensa relació amb Florentino Pérez i el Reial Madrid que opera mitjançant la firma Key Capital Partners. A més, és el cervell de la Superlliga i va estructurar una altra de les palanques que va utilitzar Laporta per poder realitzar fitxatges durant el passat mercat de fitxatges d’estiu: la venda del 24,5% de Barça Studios a Socios.com. Tenint en compte el currículum de Laghrari, l’ARA ha preguntat a dues fonts coneixedores de les negociacions entre el Barça i JP Morgan si aquest banquer nascut a Casablanca (Marroc) també ha participat fins ara en la recerca de finançament per a l’Espai Barça. La resposta en els dos casos ha estat negativa, tot i que des d'Arístides Maillol es reconeix que Laghrari participa en altres operacions financeres.
El Palau Blaugrana seguirà un altre camí
“A Goldman Sachs no li interessa gens el Palau Blaugrana perquè no tindrà un retorn en beneficis, com sí que passarà amb el Camp Nou”, explica a aquest diari una font del Barça. Així, el finançament d’aquesta obra secundària en el projecte de l’Espai Barça està destinada a buscar un altre camí. Segons va avançar RAC1, al club blaugrana li han arribat ofertes d’empreses del sector de la construcció per fer-se càrrec de la construcció del Nou Palau Blaugrana i dels costos que suposaria. La contrapartida seria que el Barça cediria a aquesta empresa l’explotació futura del recinte i els ingressos que generi durant un període que pot estar entre els 25 i els 40 anys. Per la seva part, el club català es quedaria amb un petit marge dels beneficis.