El filial del Barça ja no és una frontissa

BarcelonaLamine Yamal ja és una realitat en els plans de Xavi Hernández. Amb només 15 anys, s'ha convertit en un habitual dels entrenaments del primer equip. Encara sense Dembélé, el tècnic de Terrassa l'ha inclòs a la llista per visitar Vallecas, on aquest dimecres s'enfronten al Rayo (22 h, DAZN). En cas de jugar, Lamine Yamal –se l'ha d'anomenar així perquè és el seu cognom complet– es convertiria en el debutant més jove de la història del Barça a la Lliga. El primer és Vicenç Martínez, que ho va fer el curs 1941-42 amb 16 anys i 280 dies. El segon, un membre de l'actual plantilla: Ansu Fati, que es va estrenar amb 16 anys, 9 mesos i 25 dies l'agost del 2019. Lamine Yamal, que fins al juliol no farà els 16, els superaria amb escreix.

El seu cas posa de manifest el que fa anys era una excepció reservada per a talents excepcionals, com Messi, i s'està convertit en tendència. Només cal repassar la llista recent de jugadors del planter que s'han consolidat al primer equip saltant-se el filial. Ansu Fati, tot i estar llastat per les lesions, es va convertir contra el Getafe en el primer jugador de la Masia que arribava a la xifra de 100 partits oficials amb el Barça des que ho va fer Sergi Roberto. L'hispanoguineà ho ha aconseguit sense jugar ni un sol partit amb el filial.

Gavi va debutar a la Lliga amb 17 anys i 24 dies. L'andalús, que per raons del fair play encara juga amb la fitxa de juvenil, té l'honor de ser el debutant més jove de la selecció espanyola. Blaugrana des dels 11 anys, es va estrenar amb l'absoluta amb 17 anys i 62 dies. En poc més d'un any (15 mesos), Gavi va passar de jugar al cadet del Barça a ser internacional absolut. Tan sols ha disputat tres partits amb el filial. El seu aterratge al primer equip va ser paral·lel amb el del Nico, cedit al València. El gallec de 21 anys sí que es va foguejar més al B, amb 27 participacions.

El cas de Nico és similar al d'Alejandro Balde (19 anys), que ha estat cridat a l'elit després de 31 participacions amb el filial, que haurien sigut més si no fos per una lesió de turmell quan més consolidat estava amb el B. Pedri també és un cas d'un talent excepcionalment precoç. Però el canari, abans de fer el salt a Primera, comptava amb 36 participacions a Segona amb el Las Palmas.

Les urgències el curs passat van fer que Sergi Barjuan, com a interí, i Xavi, després, citessin Abde (21 anys). L'extrem es va estar al primer equip entre l'octubre i el febrer, però va acabar el curs al filial abans de marxar cedit a l'Osasuna i convertir-se en internacional amb el Marroc. Entre el Barça Atlètic i, abans, l'Hèrcules, acumula una quarantena de participacions al futbol semiprofessional. Ronald Araujo (24 anys) ha seguit una trajectòria similar a Abde: abans d'instal·lar-se al primer equip es va foguejar durant dos cursos al filial. Els dos van ser fitxats directament per jugar amb el B.

Per què el filial del Barça ha deixat de ser una frontissa?

Aquesta tendència de saltar-se el filial dibuixa llums, però també ombres. L'exresponsable del planter Jordi Roura celebra que la feina feta a La Masia els últims anys estigui donant els seus fruits. Defensa que, en genèric, saltar-se l'etapa del filial no és una bona notícia, però considera que la precocitat és una tendència en diversos esports. "Abans, la majoria de debutants arribaven al primer equip amb 25 anys. Quan jo era jugador, ho fèiem amb 21 o 22. Ara, ho estan fent amb 18-19 anys", exposa en conversa amb l'ARA i diu que això també passa al ciclisme o al tenis.

Per a Roura, l'explicació del cas del Barça és multifactorial. "La situació econòmica ha fet que s'hagi de mirar més el planter, que ha demostrat que aporta talent. Tenir un entrenador que coneix la casa com Xavi també hi ajuda molt. A més, la tradició del Barça és la de cuidar la base". En una línia similar s'expressa Franc Artiga, que va treballar a La Masia com a entrenador durant onze anys. El tècnic de Cambrils afegeix que la severitat de les normes del fair play fa que això passi en la majoria d'equips de la Lliga.

Què implica cremar etapes i saltar-se el filial?

"Les plantilles del Barça de fa més anys tenien més nivell i això feia més difícil arribar al primer equip", concreta. Artiga no és partidari d'avançar etapes: "Hi ha casos com el de Gavi, que pot adaptar-se de pressa a la competició del primer nivell. Però el recomanable és que el jugador vagi complint les etapes". L'entrenador remarca que avui dia també "són els jugadors que cada cop tenen més pressa i la globalització del futbol fa que puguin canviar d'equip més fàcilment".

Tant Artiga com Roura coincideixen a dir que fer un salt precoç amb el primer equip implica que el club hagi de tenir una "cura especial" amb aquests jugadors tan joves. "Al Barça els preparem per a l'exigència, però se'ls ha de protegir de la crítica i fer-los tocar de peus a terra. I, quan cal, fer-los entendre que no s'acaba el món si s'ha de baixar al filial. En això, és clau tenir un entrenador com Xavi que ho ha viscut", diu Roura. "Amb Ansu estem veient com les expectatives generades ara s'han convertit en pressió. Són jugadors que s'estan formant i la premsa o l'afició no accepta que puguin fer errors. Cremar etapes té riscos", conclou Artiga.