Víctor Font: "És frustrant que l'Inter Miami hagi sabut com fitxar Messi i el Barça no"

Dossier Barça SA? Desplega

1

Barça S.A.: és possible convertir el club en el Bayern de Catalunya?

2

Limak, el Barça i l'abordatge dels pirates

3

"De la valentia a la temeritat hi ha un pas, i el Barça ja l'ha fet"

4

"És frustrant que l'Inter Miami hagi sabut com fitxar Messi i el Barça no"

5

Les obsessions de Xavi per fer un Barça millor

BarcelonaVíctor Font va ser el segon candidat més votat a les últimes eleccions del Barça. 16.679 socis li van fer confiança. Sense confirmar si es presentarà als pròxims comicis, va trencar el seu silenci dijous passat en un acte amb la premsa. "Representem un terç de la massa social del club", va defensar l'empresari granollerí abans d'atendre l'ARA.

"L'herència que deixaria Laporta ara seria pitjor que la de Bartomeu". Com explica aquest titular?

— Faig referència a l’herència econòmica i de gestió. En aquest sentit, no és una opinió. Són els números els que així ho indiquen. Quan tens 250 milions de pèrdues operatives com els que hi haurà aquest any, amb més de 900 de despesa i 700 i poc d'ingressos, és evident que no vas bé. Ara tenim més pèrdues en el negoci ordinari, més deute, excloent-hi l'Espai Barça, i menys patrimoni que fa dos anys i mig.

Què és més preocupant, la falta d'ingressos o l'excés de despesa?

— El descontrol de la despesa. Era el més fàcil de controlar d'entrada. El pla de viabilitat per controlar despesa era imprescindible durant els primers 100 dies de mandat. No dos anys i mig després. Però després els ingressos pateixen per decisions com no garantir la continuïtat de Messi, haver d'anar a Montjuïc, vendre el 25% dels ingressos televisius i no tenir un equip executiu amb prou experiència en el sector. Tot això impacta en els ingressos.

Amb tot, s'ha retallat despesa. Acomiadaments al club, tancament de Barça TV, rescissió de Mirotic...

— Estem parlant d'accions que es fan ara, dos anys i mig després de la presa de possessió del nou govern. Tocava retallar despesa segons un pla ben dissenyat i sense improvisar fa dos anys i mig. Fa l'efecte que ara retallem perquè ens ho exigeixen des de fora quan era vital fer-ho proactivament per fer el club sostenible.

Continua defensant l'acord amb CVC?

— Mai l'he defensat. Quan s'anuncia a principis d'agost del 2021, em vaig fer una sèrie de preguntes. Podia ser un bon moviment de Javier Tebas per facilitar la renovació de Messi, ja que no havíem fet els deures, però també qüestionava el preu d'un possible xantatge i les contraprestacions que es podien demanar per firmar. Perquè vendre un actiu com els drets de televisió per avançar caixa és una operació financera. No afegeix cap valor. Vendre percentatges de negocis del club a socis estratègics per fer-los créixer sí, però desprendre't del 25% dels ingressos de televisió no t'aporta res. Amb CVC se'ns va dir que allò hipotecava el club, i un any després vam fer conceptualment el mateix amb Sixth Street.

Troba a faltar la figura de Ferran Reverter?

— El Barça necessita una figura forta en l'àmbit esportiu, algú amb molt coneixement que lideri el projecte empresarial i després un president que comandi la part institucional i ho coordini tot. Necessitem un perfil com el de Ferran Soriano al Manchester City.

Què és el que més l'amoïna del procés de la remodelació del Camp Nou i de l'exili a Montjuïc?

— La combinació de tot. Continuem afegint elements a la tempesta perfecta. Ningú ens obliga a anar a Montjuïc. S'havia de remodelar el Camp Nou sense marxar-ne. L'única explicació que hi ha és la urgència, que només té sentit si tots els ingressos que generes amb el nou estadi et beneficien a curt termini, cosa que no passarà d'acord amb el finançament que s'ha signat, que fa que no puguis veure un euro dels ingressos durant els pròxims 25 o 30 anys. Tot el que generarem per sobre del què generava el vell Camp Nou serà per tornar els préstecs.

Ja que ho diu, què n'opina d'aquest finançament?

— Abans de signar això calia tenir més solidesa patrimonial, un balanç més fort... No era prudent firmar aquest acord perquè hem establert obligacions financeres que no podrem complir en el curt i el mitjà termini. A més, n'hem conegut les condicions detallades gràcies a la premsa i hem descobert que ens han enganyat. El nou Palau no està inclòs en el pla tot i que aquest fou aprovat pels socis en l'Assemblea del 2021.

És prou motiu per mobilitzar la massa social?

— Hem de fer front comú i sumar esforços per créixer com a institució. La moció de censura hauria de ser l'última opció i espero que no arribem a aquest punt, però hi ha una amenaça creixent de ser una SA i amb el model de propietat no jugarem.

Es presentarà a les pròximes eleccions?

— No ho sé. Però mantinc la il·lusió d’intentar ajudar com pugui a transformar el club.

Creu que el model de propietat del Barça està amenaçat?

— Està en perill perquè estem demostrant que no som capaços de generar recursos per complir amb les nostres obligacions. La voluntat del president Laporta segur és que tot això no passi, però les voluntats a la vida no són suficients. Cal un pla i gestionar bé el Barça si volem evitar aquest risc, que cada dia és més gran.

Què creu que va fer malament en la campanya del 2021?

— Moltes coses. Però més enllà de les múltiples errades comeses, el context es va girar totalment en contra. Els missatges "ho tornarem a fer" i "tinc l'experiència i la determinació" eren difícils de derrotar per un projecte com el que jo liderava, massa racional i desconegut per la massa social.

I amb Laporta hi ha parlat cara a cara els últims dos anys i escaig?

— Només ens hem saludat en algun acte. L'última vegada que vaig intentar parlar amb ell va ser per presentar-li una proposta de reforma dels estatuts. No va ser possible. Però mantenim la mà estesa i la voluntat d’ajudar sempre que sigui possible.

Com ho hauria fet per fitxar Messi aquest estiu?

— Fent els deures i, tant ara com fa dos anys, explorant vies creatives, reproduint el cas Jordan... Fer retornar Messi només cridant el seu nom a l'estadi era impossible. Que hagi marxat a Miami és la mostra que es podia treballar l'acord amb temps i que fos creatiu, amb socis comercials estratègics. Un acord, per cert, pensat per un extreballador del Barça [Xavier Asensi]. Ara la frustració és de molta gent. Entre ells, Xavi. L'Inter Miami ens ha ensenyat ara com hauríem d'haver renovat Messi fa dos anys.

¿Tenen motius Messi i Xavi per sentir-se enganyats? Ells volien retrobar-se i els van fer creure que era possible.

— No ho sé. Però entendre la norma del fair play financer i treballar amb anticipació per complir-la no és responsabilitat de cap dels dos, sinó d'altres.

Com valora la primera temporada sencera de Xavi a la banqueta?

— Positiva. No tenia cap dubte que Xavi era qui havia de liderar el projecte esportiu tot i que hi havia molta gent que ens deia que no estava preparat. Reconstruir un equip des de gairebé zero era molt difícil. S'han guanyat títols i hi ha hagut partits que ens han il·lusionat. Ara necessita temps i confiança per part de tothom per consolidar tot plegat.

L'ha sorprès la sortida de Jordi Cruyff?

— Em consta que vol seguir treballant en altres llocs. Se m'escapen els motius. Els hi he preguntat, però no me'ls va dir.

A les xarxes li ha caigut algun pal perquè va proposar pagar per fitxar Eric Garcia.

— No era un fitxatge de Víctor Font... En aquell moment el reclamaven l'entrenador de llavors [Koeman] i el del futur [Xavi]. L'Eric no s'ha consolidat com s'esperava, però és un noi molt jove. Cal tenir paciència amb els de la casa.

Creu que hi ha inacció a la massa social?

— La gent només es mou quan l'equip va pel pedregar o es fa molt evident un daltabaix econòmic.

S'ha allunyat del soci el club?

— Sí. I crec que és responsabilitat de qui governa. I no és un tema nou. De sempre, qui governa ho fa a l'esquena del soci. No comptem per a res. Es munten assemblees telemàtiques en horari laboral, no s'expliquen les coses, es diu que tot va bé i es demanen actes de fe. Si tinguéssim un model transparent i participatiu, hi hauria molts socis més involucrats en la vida social del club.

Tot i això, és evident que Laporta té molt de suport. Per què creu que és?

— Perquè és carismàtic, va ser el president del millor Barça de la història, té capacitat comunicativa i injustament se l'ha fet patir amb l'acció de responsabilitat que li va posar Rosell. El barcelonisme té una mica la sensació que s'està en deute amb ell. És un còctel d'aquests factors i també fruit de la polarització que tenim amb tot. Laporta ara encarna el bàndol bo. Però no hauria de ser un tema de bàndols, sinó de veure la millor manera de gestionar el club l’any 2023. En un món del futbol molt més professionalitzat que el 2003.

Ha dit que s'han de posar les condicions perquè Guardiola torni al Barça. ¿Hi haurà una competició per veure qui s'abraça més fort al Pep?

— No crec que es tracti de competir per abraçar a ningú. I menys al Pep, que és un dels principals actius del Barça i no és de ningú. Es tracta d’articular un projecte de club que no sigui personalista i on el talent culer se senti interpel·lat per prendre-hi partit. El Barça del futur ha de passar sí o sí per deixar enrere les trinxeres que el règim del 2003 ha reforçat i fer un front comú que permeti que els millors liderin les àrees esportiva, econòmica i institucional.

A les xarxes es llegeix sovint que vostè és l'hereu del bartorosellisme...

— Els que ho diuen no em coneixen bé. Vaig ser l'únic amb aspiracions de governar el club que va donar suport actiu a la moció de censura contra Bartomeu, que va ser complicada en plena pandèmia. I recordo també que vaig ser la principal víctima del Bartogate.

¿El beneficia en clau Barça tenir el 20% de les accions del diari ARA?

— No. I a la secció d'Esports tampoc. Perquè n'hi ha que pensen que us dicto el que escriviu. Mig any abans de les eleccions vaig demanar al president i màxim accionista de l’ARA sortir de l’accionariat, però encara no ho hem pogut executar. Però des de llavors vaig deixar de participar al consell editorial i m’he mantingut molt més al marge del projecte.

No sé si sap que a dins del Barça n'hi ha que defineixen l'ARA com "el diari de Víctor Font"...

— Doncs no és veritat en absolut. Però entenc que formi part d'un relat per alimentar, malauradament, les trinxeres que algun dia m'agradaria poder superar plegats per fer un front comú quan els adversaris ens ataquen.