La festa d'aniversari del Barça acaba amb un pam de nas

BarcelonaTall de digestió amb el pastís de les 125 espelmes. El futbol té aquestes coses, no pots escriure els guions rodons, ja que sempre hi ha un rival a punt per fer-te la guitza. El Barça s'ha ficat en problemes, ha perdut l'alegria, després de caure contra un Las Palmas que va saber castigar l’esquena de la defensa blaugrana (1-2). El tercer partit sense guanyar a la Lliga d’un equip que, de fet, podria perdre el liderat a la Lliga si el Madrid fa la feina. Ni el retorn de Lamine Yamal va servir per evitar que s’encenguin els llums d’alarma en un vestidor que ha perdut alegria en el joc, solidesa defensiva i espurna en atac. Els rivals, bàsicament, han après a jugar-li al Barça, que haurà de reformular-se. Els recursos i el talent hi són.

Després de la festa d’aniversari al Liceu, no gaire lluny de l’espai d’aquella primera reunió fundacional al Gimnàs Solé, tocava tornar a la feina. I el Las Palmas va deixar clar ja de sortida que seria un convidat no desitjat a la festa d’aniversari, com aquells amics d’un familiar llunyà que ningú sap què fan a la festa i que s’emporten mig pastís. Els canaris van saber desconnectar del joc el seu excompany Pedri atacant amb cert criteri en un primer temps en què Hansi Flick s’anava posant nerviós. L’equip semblava endormiscat i cometia les mateixes errades de Vigo i Sant Sebastià. El risc d’acabar posant aigua al vi el dia de la festa dels 125 anys era ben real. L’equip jugava per un dia amb pantaló blanc per vestir de la mateixa manera que el desembre del 1899, quan, en el segon partit de la història del club, es va jugar de blaugrana per primer cop al Velòdrom de la Bonanova contra el FC Català. Una picada d’ull al passat d’un club que canta a les seves victòries però que de tant en tant es fot trompades inesperades com aquesta. I Flick ho sabia, motiu pel qual anava boig per intentar activar un equip que enyorava massa Lamine Yamal i Marc Casadó.

El tècnic alemany havia apostat per Pablo Torre al mig del camp, deixant clar que De Jong, ara mateix, viu un lent comiat del barcelonisme en què escalfarà molt la banqueta. Però Torre anava perdut per la gespa i tot l'equip estava incòmode, en part per mèrit dels canaris. I per acabar-ho d’adobar, Balde es va lesionar en una topada amb Sandro, que li va donar un cop al pit i el va deixar sense respiració. El lateral, per terra, era el reflex de tot el barcelonisme en un partit que els deixava amb un pam de nas. La reacció contra el Brest semblava un miratge, i ni Fermín ni Rafinha van saber batre l’exblaugrana Cillessen en un primer temps frustrant que va acabar amb un diagnòstic clar: si tens Lamine a la banqueta, cal fer-lo entrar.

Dit i fet. Al descans, Torre seia a la banqueta i Lamine tornava a jugar després d’unes setmanes lesionat, rebut com l’heroi en què s’ha convertit, el dels més joves. Però en lloc de trobar noves ales per volar, el Barça va precipitar-se i Sandro va fer el 0-1 just al començar la segona part. Una galleda d’aigua freda per a un equip que anava cap a la tercera ensopegada seguida a la Lliga, fet que, a la pràctica, significa deixar en mans del Madrid que es posi líder si guanya els dos partits que té pendents. Flick, indignat, va decidir cremar totes les naus amb tres canvis a la vegada ja al cap de 55 minuts de joc: va fer entrar un De Jong xiulat per l’estadi, Ferran i Hèctor Fort per Kounde, Fermín i Gavi.

Amb els canvis, Ferran i Lamine obrien el camp, deixant a Raphinha atacar pel mig. I va ser el brasiler qui va empatar amb un senyor gol, un xut sec des de la frontal que hauria pogut signar Rivaldo. Semblava que seria l’inici de la remuntada, però, massa atropellat, el Barça va demostrar tenir turmells de fang. I Fabio Silva va cruspir-se Hèctor Fort per convertir Iñaki Peña en una estàtua. En lloc d’enfonsar-se, els canaris van pegar de nou a un estadi amb poc ambient, sense l'espai d'animació. I el Barça va perdre els papers, atacant de manera imprecisa. Cillessen, aplicant la llei que diu que els exjugadors fan la punyeta, va negar l’empat a Raphinha i a Lamine. Ni l'àrbitre hi va ajudar, ja que no va veure un penal de Mika Mármol a Cubarsí al final del partit, quan al defensa català el van trepitjar i li van fer sang. O una acció on van estirar la samarreta de Pau Víctor. No era el dia del Barça, i no és una novetat, últimament. En lloc de bufar espelmes, a l'Olímpic es van encendre alarmes.